Octubre 2015: Les restes del castell amb orígens iber, musulmà i cristià, es troben situades dins del recinte sobirà de les muralles d’Àger, juntament amb les de la canònica de Sant Pere, dalt del turó que domina la vila. És un conjunt impactant, també per l’entorn que l’envolta, i de gran interès, malgrat la precarietat de la seva conservació, que podria estalviar a les restes dels edificis i als visitants, algunes heures i bardisses. Del castell, només en resta una part de la planta baixa d’un gran edifici rectangular distribuït en dues naus paral·leles situades a un nivell inferior al terra de l’església, a l’est d’aquestes restes hi trobem la muralla. De l’antiga gran torre s’han trobat en excavacions recents part del seus fonaments que ens confirmen les seves notables dimensions, tant en diàmetre com en alçada. És una visita molt recomanable, que es fa junt amb la canònica i que paga la pena fer-la (Toni Grífol). +INFO +FOTOS

Març 2018:Mirant el plànol d’Alcover ens adonem que havia estat una vila closa per muralles. Ho constatem de seguida en fer la volta per la part de fora d’onaquestes s’aixecaven. Però ara pràcticament només queden, com a testimonis, dos portals, a un cap i a l’altre del carrer Major: el portal de la Saura i el portal de Sant Miquel.
El primer té una curiosa torre rodona a la banda interior del portal. El segon està flanquejat, per la part de fora, per dues construccions de planta rectangular que s’endevina que són les antigues torres que protegien aquesta entrada. Tret d’aquests dos portals no vam veure cap més vestigi de les muralles del temps de Pere el Cerimoniós (segle XIV), que han desaparegut i han estat absorbides per les cases actuals. Cal esmentar també les impressionants ruïnes de l’Església Vella, a la plaça del mateix nom, a la meitat del carrer Major. Va patir desperfectes amb la revolta de 1936 i un any més tard l’enderrocament d’un edifici annex, que era l’antic hospital, arrossegà en la caiguda l’església, deixant-la tal com la podem contemplar avui.(Ramon Segret)+INFO +FOTOS

Març 2019: Els 10 minuts de camí costerut des de que deixem el poble fins que tot de cop veiem el castell, no ens preparen per a copsar la grandesa d’aquesta construcció. Els darrers estudis amb radicarboni partint de les mostres de fusta de roure extretes dels murs del castell han descobert que la construcció va començar al segle VIII, cap al 730, d’origen islàmic o carolingi, situant així al castell d’Alòs de Balaguer com un dels monuments defensius més antic de Catalunya. A partir d’aquest inici, molta història, conquesta cristiana a principis del segle XI, época en la que s’afegiria la torre circular,i a lo llarg dels segles moltes noves construccions, de diferents estils i funcions. També elements diferents com una sala amb cúpula, recintes espaiosos, muralles, ens ajuden a adonar-nos de la importància d’aquest conjunt arquitectònic (Miquel Almela) +INFO +FOTOS

Febrer 2020:La torre Altes de Foix, és una casa fortificada amb torre rodona i elements medievals situada al terme municipal de Torrelles de Foix, que ha estat modificada en diverses ocasions i actualment es troba totalment vallada i sense accés, i només es pot veure de lluny, enmig de vinyes, en una zona força urbanitzada. Sembla que hi ha voluntat per part de la propietat de restaurar-la del tot, perquè la grua que surt a la fotografia feta aquest febrer, és la mateixa que hi havia el 2007 (Antoni Grífol) +INFO +FOTOS

Març 2020: Situat al poble del mateix nom a l’extrem meridional de la Segarra, just al límit amb la Conca de Barberà, i al vessant nord de la vall del riu Corb. Un camp d’ametllers centenaris, a jutjar per les mides i formes dels seus troncs, ens donen la benvinguda al lloc. Entrem al poble, aparquem en una plaça plena d’eines agrícoles i pugem per unes escales fins a les restes que queden del castell: tan sols una torre circular. El castell és original del segle XI, quan els comtes de Barcelona organitzaven aquest extrem del comtat d’Osona. A inicis del segle XIII passà a l’orde de l’Hospital, dins la comanda de Cervera, i ja no canvià d’amos fins a la desamortització. S’anà malmetent i enderrocant fins quedar només la torre que podem veure avui dia. L’any 2011 tingué lloc una reconstrucció molt ben feta. Una escala metàl·lica exterior adossada a la torre permet entrar-hi per la porta original situada a la primera planta. Un cop dins l’estança és acollidora, amb pedra molt ben treballada al terra i parets. Una altra escala, aquesta de cargol i també metàl·lica, permet pujar d’aquesta estança al terrat, des d’on es té una àmplia vista de la plana segarrenca i de les muntanyes llunyanes (Ramon Segret) +INFO +FOTOS

Gener 2016:Les restes del castell d’Amposta es troben just al costat del pont penjat que avui és el símbol de la vila, en el lloc on el riu és més estret. Es va edificar sobre les restes d’una construcció andalusí. Un cop acabat l’ús militar del castell, les restes es van fer servir per edificar unes instal·lacions industrials aprofitant els fonaments i els murs principals. Actualment tot això s’ha reconvertit en un magnífic centre cultural per a la vila, havent fet una molt bona tasca de recuperació de les restes del basament d'alguna torre, dels murs perimetrals així com dels antics fossars del castell (Toni Grifol).+INFO +FOTOS

Febrer 2017: Si bé la història d'Anglès ens dona referència d'informació de nobles lligats a la vila des del segle XII i un testament de Guerau V de Cabrera del 1242 en què parla d'un castell a Anglès, sembla més probable que l'edificació del castell data del segle XIV. Aquest castell s'edificà en el que avui és el nucli antic i sabem que la plaça de la Vila actual era la plaça d'armes, i també hi ha un pany de muralla que formava part del clos del castell. No tenim, doncs, castell per visitar, però si que tenim un magnífic barri gòtic a l'entorn dels carrers Major i d’Avall, dels millors de Catalunya (Jordi Gironès) +INFO +FOTOS

Maig 2019: Poca cosa dóna visitar o buscar el castell d’Arbeca. Si prèviament s’estudia la seva història un es queda molt decepcionat. Hi ha la fotografia d’un gravat antic, (fotografia registrada i que cal etiquetar com de domini públic als Estats Units i altres països) que permet fer-se una idea de la magnitud i importància que deuria tenir. Desgraciadament a partir de les guerres dels Segadors i de Successió i sobretot a partir del segle XIX, es va perdre la major part dels seus elemenst arquitectònics. Es conserva part de la muralla, part d’una de les quatre magnífiques torres rodones i cantoneres, i una altra base també atalussada, Aprofitaren el recinte per fer-hi a finals del segle XIX els magatzems municipals d’aigua i a mitjans del XX l’escola municipal.(Miquel Almela) +INFO +FOTOS

Desembre 2019: El castell d'Arenys es construí adossat a migdia de l'església de Sant Sadurní. Conseqüència?: una església desfigurada exteriorment i una lectura molt complexa del conjunt. Durant l’Edat Mitjana pertanyia als senyors Palol, essent el 1306 la primera data registrada. Per la datació, doncs, cal ubicar-lo a les darreries del feudalisme en què els «castells menors» i les torres eren la base de la defensa del territori. Aquesta finalitat defensiva es féu més patent encara, quan, posteriorment, la pròpia església també fou fortificada. El primitiu castell medieval sofrí moltes restauracions durant els segles XVI, XVII i XVIII que li donaren la forma actual. En època contemporània s'ha fet una reforma de la façana de caire neomedieval, afegint merlets al cos central i substituint les finestres originals per unes altres de neogòtiques. Tot i la seva complexitat, hi ha qui valora el conjunt com a un interessant exemple de l’evolució constructiva de l’arquitectura medieval. Malauradament l’edifici està abandonat (Elena Fàbregas) +INFO +FOTOS

Novembre 2018: Al mateix municipi d'Argençola, a la comarca de l'Anoia, podrem reviure el que va ser un important castell del segle XI, però que avui no sobresurt del terra. O està colgat o les seves pedres han anat a parar a altres construccions del poble o de la comarca, diuen que a la mateixa església, que hi ha al tocar de les runes. I és que aquest castell demana imaginació, molta imaginació per fer-nos idea del que potser va arribar a ser. Hi ha les restes d'una torre rodona, d'una sala adjunta a la torre, d'una possible cisterna i d'unes murades que potser dibuixen dues parts del castell, una més noble,el sobirà, i l'altre, inferior, el jussà. Tot i això, la vista que des de sota i de lluny es té del turó, permet endevinar la magnífica imatge que aquest castell d'Argençola deuria oferir quan no estava devastat, fet que va ocórrer més d'una vegada al llarg de la seva història (Miquel Almela) +INFO +FOTOS

Abril 2017: Arribant a Ascó per la carretera C-12 es divisa a la carena sobre el poble, primerament la gran grua que ha servit per a la recuperació actual del que aren les poques restes visibles del castell templer. Tot seguit l'atenció se'ns en và a la refeta torre mestra coronada per una mena de Verdesca de fusta que encara ens la fa més atractiva ja que aquesta protecció ha desaparegut, cas que l'haguès a tingut, de tots els castells medievals visitats fins ara. Una passejada minuciosa per les restes ens permet fer-nos càrrec de la bona feina feta fins ara d'excavació i consolidació de les restes del que degué ser magnífica fortalesa templera. Hem d'esperar que l'ajuntament pugui continuar en campanyes venidores, esmerçant esforços i diners fins completar l'obra començada. (Jordi Cunties) +INFO +FOTOS

Desembre 2019: Cal saber que durant l’època medieval Bàscara era un dels punt estratègics més importants del país; era situada en la frontera de tres comtats: Besalú, Empúries i Girona, i en el pas necessari del riu Fluvià en les rutes que baixaven de França. Carlemany, al segle IX, cedí la possessió del lloc als bisbes de Girona que en conservaren la senyoria fins ben entrada l’edat moderna. És un miracle que encara quedin restes del castell i de les muralles, sabent que els exèrcits napoleònics francesos el 1814, abandonant Catalunya, el van fer volar quasi totalment. Queden restes destacables, com la torre rodona anomenada de la Presó, alguns trams de la muralla atalussada que protegia l’antic castell, el portal principal, algunes finestres d’arc, petites espitlleres, que donen fe de la llarga història militar d’aquesta fortificació, de la que es té constància des del segle XIII fins al segle XIX (Miquel Almela) +INFO +FOTOS

Maig 2016: A Bellver no hi trobarem gairebé restes del fortí. L'any 1665 es produí l'explosió  del polvorí que destruí part de la vila i el castell. D'aquest, només  en queda la cisterna, visible prop de la plaça anomenada precisament del Castell. Ara bé, la moderna recuperació de l'antiga vila closa, muralles i carrers,  donen al barri antic de Bellver una esplèndida monumentalitat i l'aire de vila medieval configurada des del 1277 quan el rei Jaume II de Mallorca ordenà la construcció de muralles i torres. A la pàgina web de l'ajuntament es descriu un excel·lent itinerari, fàcil de seguir ja que hi ha panells d'informació històrica en els punts principals. La magnífica plaça porxada, centre de la vila medieval i seu del mercat amb l'edifici de la Duana, el Portal de la Cerdanya, la ben conservada Torre de la Presó i la torre situada a la dreta, ambdues unides per un llenç de mur ben destacable tot i el desastre de casa bastida al damunt (Elena Fàbregas) +INFO +FOTOS

Juny 2015: Situats dalt de les restes del castell, es poden resseguir amb la mirada les muralles que protegien Berga així com les fortificacions que la feien inexpugnable, de les quals el castell n’era la cirereta. El major desastre patit fou durant la Guerra del Francès, el bombardeig al qual el sotmeté el propi general Lacy per tal de que no pogués ser emprat pels ocupants. Posteriorment al s.XIX, durant les guerres carlines, tingué un paper principal. El 1940 l’ajuntament el vengué a un particular que el convertí en un hotel turístic amb piscina al lloc que ocupava la primitiva església gòtica, i un projecte mai realitzat d’accés des de la pròpia ciutat mitjançant un telefèric que havia d’arribar també fins a Queralt. El 1988 fou comprat parcialment pel Consell Comarcal, la qual cosa ha permès de començar les obres de consolidació i excavacions en curs que potser permetran de trobar les restes del desconegut castell medieval original (Jordi Cunties).+INFO +FOTOS

Octubre 2016: El castell de Biosca està emplaçat al capdamunt del poble del mateix nom, a la comarca de la Segarra. El seu estat actual no fa gens creïble que sigui un Bé Cultural d’Interès Nacional, ja que les restes que hi perviuen estan totalment deixades, no s’ha fet en molts anys cap treball de consolidació, ni de neteja de l’entorn presentant un aspecte força deplorable. L’extensió del  seu recinte rectangular es considerable i ens confirma que va ser una fortificació molt important per l’ubicació estratègica del lloc, ja que es l’accés natural al Solsonès i va ser frontera entre els moros i els cristians, donat que els seus orígens són del S.XI i va ser utilitzat fins a la primera guerra carlina al s.XIX (Antoni Grifol) +INFO +FOTOS

Desembre 2014: El Casal de Blancafort, es troba a l'entrada del congost del riu Congost, motiu pel qual en el s.XII-XIII s'hi va fer una torre o fortalesa per controlar el pas del riu .  Contràriament, avui aquesta construcció està totalment aïllada del nucli de població de La Garriga pel nus de les actuals carreteres. Blancafort, conforma un conjunt d'edificacions que té un particular encant, doncs mostren un entorn plenament medieval, ja que s'hi barregen la torre de defensa, que es la que està coberta per una teulada piramidal, la masia antiga, el molí i la casa “nova” del s.XVII. S'ha de destacar que l'interès del lloc ve donat pel conjunt d'edificis, però no pel seu estat de conservació i tampoc per la seva facilitat d'accés ni visibilitat (Toni Grifol) +INFO +FOTOS

Febrer 2017: Solament la visió de la torre sobrealçada amb campanar, en arribar al petit poble de Brunyola, ja paga la pena. En un dia, dimarts, en què la presència municipal és inexistent, ens recorrem la perifèria del castell fotografiant els racons més vistosos. Llàstima de la visita de la sala gòtica del castell, actualment dins l'ajuntament, ja que no vam trobar ningú que ens la pogués mostrar (Jordi Cunties) +INFO +FOTOS

Febrer 2020: No s'ha trobat informació que permeti una datació precisa de l'edifici, però sembla de finals del S.XII o del S.XIII. Podem suposar que era una torre de guaita a la que s'afegí posteriorment una masia o que ja de bon principi era la torre de defensa d'una casa forta. La casa és restaurada, així com la torre que ha recuperat la cimera esmotxada. És tancada amb un control per càmera de TV. En aquest contorn sembla que els propietaris estan escarmentats per les actuacions de personal poc recomanable (Jordi Cunties) +INFO +FOTOS

Febrer 2020: Moltes de les torres que depenien del castell de Pontons s'anaren convertint, a partir del segle XV, en masos habitats per pagesos de la contrada, la qual cosa va fer que aquestes torres es consolidessin com a una part del conjunt del mas, fent possible una bona conservació fins als nostres dies. En el cas de la torre de Cal Rei no hi ha adossada cap masia, però en canvi tenim una magnífica torre de planta quadrangular amb dos cossos interiors i tres plantes que reclamen uns treballs de consolidació. Les portes adovellades internes, els arcs interiors i la porta d'entrada, també adovellada, justifiquen aquesta consolidació (Jordi Gironès) +INFO +FOTOS

Febrer 2020: A uns dos quilòmetres a l’oest de Pontons, seguint la carretera que porta a Santes
Creus, hi ha el veïnat de Camp d’Ases. En aquest punt, i només a uns pocs metres al nord de la carretera, trobem en molt poca distància unes de les altres, tres torres medievals que semblen tallades pel mateix patró. La de cal Xamanet es troba al mig, i el que veiem —des d’una mica lluny ja que els rètols de propietat privada no permeten acostar-nos-hi més— és una torre gairebé quadrada que sobresurt d’un conjunt de masies adossades a aquest element defensiu. La torre té una coberta de teulada a dues aigües i per la similitud amb la propera torre de cal Rei, a la qual sí que podem acostar-nos-hi, intuïm que també deu tenir tres plantes. Per altra banda el conjunt de cal Guixó, més a ponent, però també visible des d’on som, consta també d’unes masies que envolten una torre quadrada similar a les altres dues (Ramon Segret) +INFO +FOTOS

Abril 2015: Kalafum, Calaff, Calaf, terra de frontera i punt estratègic de comunicació. La restauració acabada el 2011 ens permet apreciar, tant per fora com per dins, la importància d’aquesta fortificació, que aquest 2015 ha fet els 1000 anys. La seva forma, de planta poligonal de cinc costats amb angles arrodonits i amb carreus de grans dimensions (poc comuns) fan que aquest castell sigui singular i la seva visita recomanable. Des dels inicis amb els Cardona fins a finals del XVIII en què acabà enrunant-se, fou part activa de la història catalana amb fets com la batalla de Calaf a la Guerra Civil (1465), atac borbònic contra una guarnició austriacista calant foc al castell(1710) i l’enfrontament de Prats del Rei a la Guerra de Successió (1711) (Miquel Almela). +INFO +FOTOS

Novembre 2022: En la nostra nova visita d'enguany al castell de Calafell, hem pogut veure que s'han fet feines de musealitzacio del castell, s'han dotat d'un vídeo introductori, d'un recorregut de visita amb panells, un fulletó i de diversos enginys, cuirasses, cascs i diferents tipus d'armes de diverses èpoques els quals, acompanyats per una detallada i documentada exposició del guia, ens han permès gaudir de la visita al llarg de quasi dues hores. Molt recomanable i quasi imprescindible fer la visita guiada (Antoni Grífol) +INFO +FOTOS

Octubre 2016: Ben situat al cim del turó que presideix el poblet de Calonge de Segarra, té a sota mateix l’antiga església parroquial de Santa Fe; les restes del castell i l’església són els dos focus que atreuen a l’arribar. El castell està molt malmès. Tres coses a veure i moltes a imaginar: una sala prou gran coberta per una perfecta volta de canó de mig punt, una possible cisterna i les restes d’una torre circular al voltant de la qual, possiblement, s’estendria el castell. Sembla que la torre podria ser del segle XI i l’estança rectangular coberta, de finals del XII. Les parts restants que s’insinuen serien posteriors. Tot i així, el que es veu recompensa al visitant (Miquel Almela) +INFO +FOTOS

Març 2015: Del castell de Cantallops, datat el 1288, actualment només queden panys de paret adossats a l'església de Sant Esteve en els qual es conserven alguns merlets. L'element més destacable del conjunt és avui el campanar de l'església construïda sobre l'antiga capella del castell, fent que l'antiga torre del castell esdevingui avui el campanar que té força interès. El conjunt mereix una visita si anem de pas cap al castell de Requesens,(Jordi Gironès). +INFO +FOTOS

Gener 2015: L’actual Mas Cartellà, conegut com la  Força de Cartellà, està situat a peu de la carretera N-II, al terme de Maçanet de la Selva i en un estat  d’aparent deixadesa i  semi-abandonament. Està però classificada com a Bé Cultural d’Interès Nacional. Només es destacable per la seva presència, l’antiga torre de defensa que es veu des de l’exterior, però no així el seu pati interior que pot ser d’interès, però que no es pot confirmar ja que està en un espai tancat i de propietat privada. Actualment no justifica la seva visita. (Toni Grifol) +INFO +FOTOS

Juny 2023: El castell de la Trinitat és un edifici situat a l'est del nucli urbà del municipi de Roses sobre el far, a uns 60 metres sobre el nivell del mar, al lloc on es trobava una torre de defensa que s’alçava a la zona i que es va integrar en la construcció del castell (com es pot veure actualment). L’emperador Carles eI va manar construir amb anterioritat a la construcció de la Ciutadella de Roses, que defensava el territori conjuntament.amb el foc entre les dues fortaleses. Les obres s'iniciaren el 2 de gener de 1544 i s’acabaren a mitjans de 1551. El fortí va quedar parcialment destruït per les voladures de les tropes napoleòniques el 1814. Aquest, va estar en runes  fins que va ser adquirit per l'Ajuntament l'any 1990 i el 2002 es va iniciar la rehabilitació, la qual es va aturar el 2008. Finalment, l'any 2011, després de 8 anys de treballs de restauració, va ser obert al públic.

En l’actualitat està totalment museïtzat i és molt recomanable fer una visita guiada a la construcció per poder valorar adequadament les restes, els treballs de consolidació, restauració, accessibilitat i museïtzació portats a terme (Antoni Grífol) +INFO +FOTOS

Febrer 2016: Després de deu anys visitant castells, aquest és el primer cop que ens hem trobat un en què el seu propietari, segons consigna donada mitjançant una amable senyoreta que deu ser llogatera, que no solament n’impedeix l’accés sinó que tampoc en permet el fotografiar-ne l’exterior...¿? És per això que recomano que ningú "gosi molestar" tan important personatge per visitar el "seu" castell que de lluny, però, fa patxoca! (Jordi Cunties) +INFO +FOTOS

Desembre 2018:La mansió senyorial de Castellarnau fa força goig només entrar per la porta que dona accés al jardí que precedeix la masia, la torre de defensa i l'ermita, unes edificacions en molt bon estat que daten del segle XIV amb les successives reformes que han tingut lloc en el transcurs dels anys. Qüestions de dots i dominis de terres van ocasionar una sèrie de males relacions entre els dos propietaris: el de can Maduixer i el de can Borrell, per veure qui tenia la torre més esvelta. Això acabà ocasionant la ruïna dels Borrell, que van ser els qui van fer construir la torre de Castellarnau. Del conjunt, cal destacar els finestrals gòtics amb caps humans esculpits i l'interior de la masia, que no està accessible. Actualment ja no té l'ús com a restaurant i està en venda amb la idea de tornar-lo a posar en marxa (Jordi Gironés)+INFO +FOTOS

Desembre 2015: A la llera dreta del Llobregat, dins el municipi de Castellbell i  el Vilar i dominant un pregon turó, s’alça el castell gòtic refet a partir de 1719, quan el seu propietari d’aleshores el destruí per evitar que no fos ocupat pels miquelets. L’edifici manté, però, una imatge ferrenya dalt del turó, malgrat el desastre visual que representa un increïble tub de formigó per a un ascensor. L’edifici, el qual no és visitable, deu pertànyer als hereus del marquès de Vilallonga. Jordi Cunties) +INFO +FOTOS

Juny 2018: Antic castell a la població de Castellciutat, al municipi de la Seu d’Urgell, avui envoltat per un prestigiós complex turístic. Reconstruït completament, al segle XVII, en una fortalesa del tipus Vauban amb cinc baluards. Pocs elements hi trobareu de la construcció medieval del segle XI (documents del 1064 i 1099), construcció que sembla ben descrita a la novel·la Espill del metge valencià Jaume Roig. Aquest castell va viure les contínues topades entre els comtes i els bisbes, i tingué un paper destacat a diferents guerres. El general Josep Moragues en va ser el governador militar i la va haver de rendir a les tropes borbòniques el 1713. Cal esmentar dues properes edificacions que consolidaven la fortalesa, l’ara anomenada Ciutadella (on s’havia trobat la Torre Blanca, una de les cinc torres avançades del Castell de Ciutat) i la torre Solsona (una altra torre a uns 500 metres del castell) (Miquel Almela) +INFO +FOTOS

Octubre 2016: Les ruïnes ben malmeses del que fou castell medieval de Sant Esteve han seguit una trajectòria accidentada fins als nostres dies en què, amb un migrat pressupost de la Diputació de Barcelona, s’ha aconseguit frenar-ne la ruïna, deguda a la voladura que el sotmeté el general Mina liberal, enfrontat als carlins. S'han consolidat les muralles que donen sobre el poble, i s'ha fet la neteja d’una gran part de l’edifici, localitzant la que seria la capella del castell i la presó que guarda uns interessants esgrafiats. L’ajuntament, a la seva vegada, s’ha fet càrrec de les visites guiades de la mà de l’eficient “Mingo” ja que la reconstrucció de la portalada del castell ha permès el tancament que el protegeix de bretolades. Molt possiblement, un segon pressupost permetrà la continuació del treballs, però cal dir que l’estat actual ja fa molt recomanable una engrescadora visita (Jordi Cunties)+INFO +FOTOS

Febrer 2015: Sobre uns espadats impossibles que el rodegen per tres costats s’alcen agonitzants les ruïnes del que fou el primer castell de Beuda, conegut avui dia com el Castell dels Moros o de les Bruixes. Solament recomanable als qui estiguin en bona forma física ja que el camí d’accés és en part el mateix que duu fins al santuari de Nostra Sra. del Mont, molt dret i perdedor i en mal estat. Pel que fa a les restes avui dia visibles, cal dir que el seu estat de conservació és molt precari ja que, per exemple, la que degué ser magnífica torre mestra actualment és esberlada i en evident perill d’ensulsiada definitiva. No cal dir que des d’aquest niu d’àligues el panorama que es divisa és espectacular i ens permet divisar el que fou segon castell de Beuda o Castell Nou, ja gòtic, bastit als volts del segle XV i en perfecte estat de conservació (Jordi Cunties). +INFO +FOTOS

Desembre 2014:   En mig de la lletgesa d'un anodí polígon industrial (polígon can Volart), s'hi troba, força amagat i envoltat de jardí, aquest casal fortificat de propietat privada, antic castell de la baixa edat mitjana amb alguns elements més reculats  i que segurament es construí  sobre una antiga vila romana. Planta rectangular, amb dues torres rodones emmerletades oposades, fossat i pont llevadís. Just al costat conserva un interessant forn de terrissa d'època iberoromana que es descobrí en unes obres de restauració. Tot el conjunt està restaurat i molt ben conservat i lamentem  que no s'obri de manera regular al públic per a visitar-ne l'interior. (Elena Fàbregas)    +INFO +FOTOS

Abril 2018 : El castell de Cervera és avui només els fonaments i poc més d’un metre d’alçada de la construcció de l’edifici que va ser. Només en romanen unes restes reduïdes de l’antic castell en el qual es practicà una excavació arqueològica des de l’any 1991, però que en l’actualitat ha estat suspesa. S’hi endevina un recinte ampli amb una planta gairebé quadrada, que devia tenir una torre circular a cadascun dels quatre angles. El castell es troba al turó anomenat Mont-serè, prop de l’església de Sant Pere i dins del gran recinte murallat, que tenia uns 3 km. Del conjunt de muralles es conserven bàsicament les de la part sud de la vila (les des de la part nord estan quasi desaparegudes). Son d’origen medieval i han estat recentment restaurades en molts dels seus trams. És molt recomanable la visita del carrer Major, el castell, les muralles i la Paeria (Antoni Grífol) +INFO +FOTOS

Març 2017: El castell de Cervià està situat en un turó que domina el poble`de Cervià i ens ofereix una àmplia panoràmica de la comarca del Gironès. Del castell, però, només en resta un gros mur i els seus fonaments. Restes que recentment han estat posats en valor per l’ajuntament del municipi, que ha realitzat una important obra de consolidació endreçant tot el perímetre del castell i museïtzant aquestes restes amb petits plafons informatius que ens parlen -entre altres- que la coneguda i destacable Torre de les Hores de Cervià, formava part de la muralla que defensava la població (Toni Grífol) +INFO +FOTOS

Octubre 2019: Del castell de Cinc Claus, en el lloc del mateix nom i dins del municipi de L'Escala, no en queda gran cosa, només l'antic portal, un mur i una torre de l'antiga muralla, que forma part d'un antic mas i que s'ha integrat actualment dins del mas Piferrer o del castell, de propietat privada. Segons el catàleg de la Generalitat de Catalunya és un Bé d’Interès Nacional, que caldria aconseguir que els propietaris facilitessin l'accés i que almenys no posessin obstacles a la seva visió des de l'exterior de la finca (Antoni Grífol) +INFO +FOTOS

Juny 2023: Aquesta gran construcció complementària i posterior al castell de la Trinitat, va ser construïda per ordre de Carles I i en el lloc on hi havien restes d’ocupacions històriques des del s.IV a.c., data de la fundació de la colònia grega de Rhode, amb restes arqueològiques romanes, visigòtiques i construccions medievals (capella romànica i nucli urbà) i  restes de diferents trams de muralla.

Actualment és la seu del Museu de Roses i la seva visita ajuda a la comprensió de la importància i dimensió històrica de la vila. (Antoni Grífol) +INFO +FOTOS

Maig 2017: La gran baluerna que s’albira des de la carretera C-432 a Guimerà recorda un esquelet de peix varat en una platja, però quan hom s’hi acosta des de “Lo Planot”, la cosa canvia completament i contemplem el que resta del palau renaixentista, sabent que estem davant d’un dels mes grans i interessants castells catalans del S.XVI . El que començà sent el feu dels Guimerà, el 1824 el marquesat de Ciutadilla passà als Sentmenat que encara avui en segueixen sent els senyors. Després d’una colla d’anys de treballs de consolidació i restauració avui dia ja s’entra pel que fou el portal senyorial a la plaça d’armes : de fet el que resta del castell medieval es limita a la Torre Vella i poca cosa més. El que fou magnífic palau renaixentista ha estat parcialment recuperat, però encara queda encara molta feina a fer. La pujada a la torre del castell és el “clou” de la visita i si el dia és clar, es pot veure fins i tot la torra mestra del llunyà castell de Verdú. No cal dir que la visita guiada és altament recomanable..(Jordi Cunties) +INFO +FOTOS

Novembre 2016: El castell és de fet una casa forta, que ha anat evolucionant des d'uns orígens documentats al s.XII, fins que s'acabà convertint en una masia al s.XVIII, quan perdé els drets senyorials. Està format al voltant d'un pati central, al voltant del qual s'han anat estructurant les diferents estances segons que el pas del temps n'ha anat canviant l'ús. Actualment sembla mantenir-se en un relatiu bon estat i la imatge que ens ofereix, enmig de l'arbreda, és d'allò més romàntica. Ens ha justificat la visita exterior malgrat les dificultats en localitzar-lo (Jordi Cunties) +INFO +FOTOS

Desembre 2016: Del castell de Collbató queda actualment un pany de paret ben visible des de la mateixa població, i dalt de l'altiu turó on se situa, hi ha restes escasses del que fou el clos. L'esmentada paret esdevé el cantó de llevant de la base de la torre, la qual queda enfonsada en el terreny. Al marge de les poques restes que queden i la història del castell (el primer document que en parla data de l'any 1113), la panoràmica que hi ha del vessant meridional de la muntanya de Montserrat mereix pujar-hi per un corriol costerut i força pedregós. Seria de ben segur una magnífica talaia defensiva.(Jordi Gironès) +INFO +FOTOS

Abril 2016: Aquest castell, documentat des del segle X, està situat en un indret força feréstec i amb certa dificultat per arribar-hi, almenys actualment. En efecte, cal travessar tot el Pla del Castell, que s’estén a ponent de Tavertet, i en ser en el seu punt més occidental un corriol es despenja uns quants metres pel cingle fins a trobar un relleix a mig aire de la paret. Seguint per aquesta cornisa i gairebé coberts per una renglera de balmes s’arriba a una mena d’istme que uneix la gran plataforma del Pla del Castell amb el Puig de la Força. Aquest darrer és un cilindre de parets també verticals però que s’atalussen una mica a la part just per sobre del punt d’unió amb la llarga cinglera que ve de Tavertet. Actualment aquest talús està cobert pel bosc entre el qual una sendera puja fins a les restes del castell. Restes que pràcticament es redueixen a uns murs que semblen arrapar-se a la roca, però que un cop situats el seu capdamunt es comprova, almenys en un, que està prou separat de la verticalitat del cingle com per sustentar un reduït espai quadrat que podria haver estat una estança o fins i tot ser la base d’una torre (Ramon Segret) +INFO +FOTOS

Abril 2018: Situat al municipi de Granyanella (Segarra), dalt del cim que presideix tot el poble de la Curullada. Sembla que el seu curiós nom ve de “sa Cruïllada”, per l’encreuament dels camins que baixaven de la Noguera i l’Alt Urgell vers les terres tarragonines. Es tracta d’un edifici aïllat, de planta marcadament rectangular amb una torre vistosa i amb una església construïda al seu costat. Està datat del s.XI i participà a la Reconquesta. A l’edifici s’intueixen la planta baixa de caràcter agrícola, però amb espitlleres com a úniques obertures, i la planta noble amb finestres de dimensions notables i ben treballades. La torre, coronada per merlets, té tres plantes. En un dels seus murs podem veure la resta d’un matacà. També ens fixarem en la porta principal, formada per un arc de mig punt adovellat, que podria ser fruit de la restauració del s.XVII. Tot plegat fa goig (Miquel Almela) +INFO +FOTOS

Febrer 2019: La Domus o casa forta del Pi és un edifici situat al municipi de Vilanova de Sau i s'hi pot arribar per la carretera que partint del pantà de Sau o de Susqueda porta fins a les instal·lacions hoteleres de La Riba i el club nàutic de Vic-Sau, des d'on, i ja en sentit nord, cal recorre una pista que en aproximadament un quilòmetre ens hi duu. Segurament fou la continuació del castell de Cornil situat dalt del cingle de Tavertet al Puig de la Força, ja que en les excavacions del 2009 de la Domus, el carboni 14 en situa els fonaments a finals del S.XII. Tal com es presenta avui dia es tracta d'un paral·lelepípede d'uns 11x8 m. aprox. cobert amb volta de canó en llibret i que possiblement tingué un pis més o un terrat. La porta està orientada al sud i una finestra a l'́est. Tant la porta com la finestra han estat espoliades. Cal fer notar que malgrat la campanya del 2009 hi segueix havent uns arbusts al sostre de la zona nord que en fan presagiar una ruïna total si no s'hi segueixen fent més feines de consolidació (Jordi Cunties) +INFO +FOTOS

Maig 2024: En la nostra  segona visita d'enguany, al castell de El Catllar hem constatat que des d'aquella que vam fer el gener de 2011, el conjunt del castell i el seu entorn han aconseguit millores importants i substancials en la classificació, ordenació, museïtzació i divulgació de tot el patrimoni de la població, havent incorporat les restes trobades del poblat ibèric, poblat fortificat de l'edat del ferro (s.VII-V aC.) que hi havia en el mateix turó i que en la seva major part van desaparèixer durant la construcció de l'actual castell. (Antoni Grífol) +INFO +FOTOS

Octubre 2019: Situades al centre del petit poble de Sant Martí d'Empúries, les poques restes del castell es troben al costat sud de la plaça Major del poblet i es limiten al que fou el portal d'entrada al castell, així com a un mur atalussat i a una paret que s'hauria de netejar per veure'n l'interès que pugui tenir. De fet, fou destruït el 1640 per les tropes de Felip IV, ja que era possessió de la família Margarit, enfrontada al Borbó en la Guerra dels Segadors (Jordi Cunties) +INFO +FOTOS

Gener 2019: Interessant i fàcil de trobar, és situat al nord de Palafrugell, a la població d’Esclanyà pertanyent al municipi de Begur. També anomenat Torre d’Esclanyà, ja que és l’únic element que es conserva del castell. S’alça adjunt a altres edificacions posteriors i a l’església de Sant Esteve, documentada des del segle XII. La primera referència escrita del castell que podem trobar és del 1362. La torre, majestuosa, té una base de 6 per 9,50 i una alçada de 13 m, conservant al lateral de llevant un matacà accessible des d’una obertura adovellada d’arc de mig punt. Sembla que els nombrosos forats visibles són restes de bastides de construcció o restauració. Al costat de ponent, a la part inferior de la torre, s’hi adossa un edifici del segle XVI-XVII de dues plantes, construït probablement aprofitant restes de la fortalesa medieval (Miquel Almela) +INFO +FOTOS

Octubre 2016: Enfesta forma part d'un nombrós grup de castells establerts en l'avançament dels cristians al segle XI, que es consolidà amb les corresponents cartes de repoblació. Per exemple, Boixadors (1014), la Molsosa (1028), Calonge de Segarra (1010), Castellfollit de Riubregós (1030) i Enfesta (1081). És a dir, es tracta d'un castell termenat medieval, documentat al segle XI, però molt transformat i actualment datable al segle XIV, des que hi residien els castlans en nom de Cardona. Fins fa poc era farcit de tirants i biguetes de ferro, però l'hem visitat un cop parcialment restaurat i prou vistent, al cim del turó i presidint el llogaret que l'hi dóna el nom (Elena Fàbregas) +INFO +FOTOS

Juny 2015: Citat l'any 950 en un document signat per la comtessa Adelaida de Barcelona, deuria ser una torre dins d'un recinte, habitada per un representant del comte i amb finalitat de defensa i protecció. A partir del segle XIII, una família de cavallers cognomenada Espunyola, llinatge rellevant en fets de la 'història catalana, convertí la fortalesa en un palau fort, un gran casal residencial. El segle XVI, perdudes les seves funcions defensives, fou habilitat com a habitatge, reconstruint els murs amb l'aparell de les antigues muralles. Avui dia es conserven el casal residencial format per una gran nau rectangular (s XVI) on s'hi ha adaptat la masia, i dues grans torres quadrades, que han perdut el coronament emmerletat, datades el segle XIII. La més gran i notable, situada a ponent, s'utilitza com a casa de turisme rural i ha estat prou ben reconstruïda (tot i que hi trobem a faltar la corona de merlets...) (Elena Fàbregas). +INFO +FOTOS

Febrer 2019: Imprescindible el vídeo previ a la visita del jaciment i la generosa i documentada explicació del guia que ens acompanyà. Bastit sobre un dels espadats del riu Ter, de 12 ha. de superfície i alçat uns 30 o 40 metres, gaudeix d'una excel·lent situació estratègica de control i defensa. Això n'explica l'extensa cronologia documentada del jaciment que va del segle VIII aC (bronze final) fins el segle XIV dC (baix medieval). Entremig, l'oppidum ibèric emmurallat i diverses torres (s V-IV aC), l'època visigoda (sitges) i l'assentament carolingi. Durant el període alt medieval es construí una nova muralla, per davant de la ibèrica, d'uns tres metres d'amplada, entre 1 i 4 m d'alçada. La llargada coneguda fins al 2014 és d'uns 140 m. Se li adossaren un seguit de torres de defensa. De manera parcial es pot apreciar l'església (documentada el 927), la necròpolis de tombes antropomorfes excavades a la roca i els fonaments d'habitatges de pedra. El Museu Arqueològic està treballant en la nova exposició permanent, per tant no podem veure els materials procedents del jaciment (Elena Fàbregas) +INFO +FOTOS

Juny 2016: La torre d'Estorm està situada al capdamunt del nucli habitat d'Estorm, darrera mateix de l'església i accedint-hi per un corriol força amagat pel cantó de ponent de les cases. Un accés gens vistós per una torre semicircular del segle XI que encara arriba a fer patxoca tot i que està esfondrada per la part de migjorn. És un d'aquells casos que fa mal a la vista veient la seva deixadesa, conseqüència de la falta d'atenció i ben segur de recursos. Si no es pren aviat una acció decidida per part de les administracions que correspongui, la torre s'anirà esfondrant..(Jordi Gironés) +INFO +FOTOS

Febrer 2016: Casal residencial de planta quadrada i pati central, amb quatre torres de reforç als vèrtexs, tres de les quals han estat restaurades (no en tota l'alçada original);  de construcció típicament medieval (s XIII) tot i les reformes posteriors, especialment de portes i finestres (segles XV i XVI). Bon  estat de conservació tant a l'exterior, que es pot contemplar de ben a prop, com a l'interior que només coneixem per la informació publicada. El castell és de propietat privada i només obre portes cada primer diumenge de setembre. L'escut nobiliari dels Cartellà, damunt de la porta d'entrada, ens recorda que aquesta estirp va ser un dels llinatges més destacats de les terres de Girona durant l’edat mitjana. Així, un protagonista destacat en la crònica de Ramon Muntaner fou Guillem Galceran II de Cartellà, senyor de remences i primer gran cabdill d'almogàvers, condició que li valgué el nom de Comte Despertaferro. Se sap que aquest personatge passava llargues estades al castell de Falgons (Elena Fàbregas) +INFO +FOTOS

Març 2016: També anomenat Castell dels comtes de Prades, on segons la tradició van néixer Elionor de Prades, reina de Xipre i Jerusalem (1333-1416) i Margarida de Prades, reina d’Aragó i darrera reina catalana (1387-1429). Triat pels ibers com a punt de guaita, fou colonitzat a partir del segle XII pels comtes catalans. D’origen islàmic confirmat per les excavacions, fou ampliat en diferents fases i aviat va comptar amb una església romànica que durant segles va ser la parroquial de la vila.de Falset. Va tenir la seva màxima esplendor als segles XIV i XV per l’impuls de l’Infant Pere, comte de Prades. Derrocat i parcialment reconstruït per l’ordre de Felip V, l’any 1825 fou convertit en presó, ús que es va conservar fins fa poques dècades. Preparada amb 5 calabossos amb capacitat per a 60 persones, va arribar a ser desbordada per les autoritats franquistes i s’hi van arribar a empresonar 990 persones Avui totalment restaurat tot el recinte, acull l’Arxiu Comarcal del Priorat i el Castell del Vi, museu on es pot seguir bé l’experiència de la revolució vitivinícola de la comarca. La part que quedava del castell també s’ha restaurat com a patrimoni històric i cultural.(Miquel Almela) +INFO +FOTOS

Febrer 2024: El castell de Farners que hem tornat a visitar enguany es troba en un entorn i un espai molt concurregut per caminants i ciclistes. El castell segueix en perfecte estat, conservant-se molt bé les escales i les plataformes per on es pot circular perimetralment permetent accedir a la torre, on es pot contemplar plenament tot el seu perímetre visual. Recomanem la visita que es pot ampliar a la Ruta de les 10 ermites, esent una de les millors la de Sant Pere Cercada (Antoni Grífol) +INFO +FOTOS

Maig 2017: La Torre de Ferran, es la torre quadrada que queda de les restes d’un castell que hi havia a la Pobla de Ferran, un lloc molt proper al castell de Passanant i també al de La Sala de Comalats. La torre que té una alçada de 10 metres fou restaurada en la segona meitat del s.XX i en l’actualitat segueix en molt bon estat. És de titularitat i ús privat.  La seva visita es completa i complementa visitant els altres dos castells esmentats. (Antoni Grífol) +INFO +FOTOS

Abril 2017: La visió des d’una certa distància d’aquest castell és inoblidable. A la punta del turó que s’aixeca dins del meandre recargolat que forma el riu Ebre al costat de la població de Flix. Edificació de no gaire alçada, amb tres torres rodones, la més gran, la del extrem sud-oest, correspon al tipus de fortificacions anomenades de Vauban, quedant tot el conjunt ben tancat per trams de murs amb espitlleres. Però la seva història avui encara no és clara. Sí que és un fet que l’actual fortificació és del segle XVIII-XIX, però diuen alguns que s’assenta sobre una antiga talaia ibèrica. També es parla del seu nom com “nou castell” esmentant un “vell” d’origen sarraí edificat en el turó a l'altre costat de la població. També algunes fonts apunten que fou documentat el 1154 i el 1276. Tot ajuda a deixar fer i que els investigadors puguin detallar la seva evolució històrica.(Miquel Almela) +INFO +FOTOS

Abril 2018: Des de la torre Saportella, arran del riu Ondara, tenim Fonolleres just damunt nostre i la visió d'aquest poble segarrenc no ens fa pensar que dins del seu nucli urbà hi hagi un castell prou interessant de visitar. El castell es troba al capdamunt del poble i es tracta d'un edifici del segle XII de planta quadrada que té com a elements més notables la façana amb la porta principal amb arc de mig punt (reformada el 1903), el matacà, descentrat durant les posteriors reformes i la torre quadrangular que correspon a l'antiga torre de l'homenatge i que té una obertura inferior en forma de passadís. Un castell digne de visitar i millor poder-ho fer concertant una visita al seu interior (Jordi Gironès) +INFO +FOTOS

Maig 2015: Les restes visibles d'aquest castell s’estenen a la banda sud del pla d’Almatà del qual el separen una fonda vall artificial. Són ben visibles, encara que escapçades, les dues torres cantoneres, les núm. 1 i 5. encara que de les núm. 2, 3 i 4 solament en queda el rastre del basament. La part central del recinte està ocupada pels grans dipòsits d’aigua potable de la ciutat. En la zona excavada del 1982 a 1987 s’ha trobat el que podria ser la capella castellera. En una rasa oberta anteriorment i sense control arqueològic, se’n van recuperar unes interessants guixeries corresponents a arcs polilubolats i a fragments d’estuc pintats del que va ser palau taifa islàmic i que ara es conserven al museu. La visita realitzada a les excavacions en curs i al Museu de la Noguera amb la directora Sra. Carme Alòs ha estat molt interessant i profitosa (Jordi Cunties).+INFO +FOTOS

Maig 2017: Quan arribes a l'indret on hi ha el castell de Glorieta tens una agradable sorpresa en veure una magnífica torre prismàtica en un bon estat de conservació. Es tracta de la torre d'un castell documentat des del 1179 del qual no en queda la resta que ocuparia el que actualment és el barri que pren el nom de Glorieta, el qual forma part del municipi de Passanant i Belltall. Aquesta torre tenia tres pisos si bé en el transcurs dels segles n'ha perdut un, però l'alçada de 16 metres de l'edifici gairebé fa oblidar que la imatge inicial encara havia estat més destacable. Torre i entorn mereixen ser visitats. (Jordi Gironès) +INFO +FOTOS

Octubre 2018: Dalt del puig que hi ha sobre l’actual poble de Gósol, hi queda una gran torre quadrada, amb notables restes de murs i l’antiga església parroquial. Es creu que són les restes de l‘antic castell del segle XI, situat al punt més elevat del monticle i al cantó de llevant de l’església. El castell ocupava el lloc on actualment hi ha una esplanada plena de vegetació d’uns 18 m d’ample per 21 m de llarg. Al costat del castell va créixer el poble, i els seus murs van servir per bastir nombroses cases de la “vila vella” que encara acompanya les restes actuals de la torre i l'església abans esmentades. A la torre quadrada s’hi pot pujar amb una fantàstica escala metàl·lica que s’ha aixecat els darrers anys i que també serveix de bastidor interior de la torre, fet que permet contemplar la fantàstica vista del seu entorn amb el Pedraforca,com a principal reclam. Llàstima, però, que la inversió feta no hagi estat acompanyada per altres feines de neteja i conservació de tots els edificis, la qual cosa permetria poder fer visites més completes i podria servir com un altre al·licient per visitar la població i la comarca (Antoni Grífol) +INFO +FOTOS

Desembre 2015: El castell de Gotmar o de Callús, es troba en aquesta localitat del Bages a dalt del turó on hi ha el cementiri i just al darrere de l'església de Sant Sadurní. Les poques restes que queden estan consolidaddes i dins d'una tanca, que pel que sembla més que protegir el monument sembla que pretén protegir els visitants de possibles caigudes, doncs després de fer una bona escala i una bona estructura per accedir a les ruïnes, algú va instal·lar com a terra un tàblex a les plataformes, el qual es trenca com el vidre. L'Ajuntament hauria de reparar-ho abans que algú prengui mal (Toni Grifol).+INFO +FOTOS

Novembre 2015: La vila d'Hostalric es fortificà entre els segles XII i XIII.  Aquest primer recinte es va aprofitar en el segle XIV per configurar la muralla que es conserva avui dia:  600 metres de murs, diverses  torres cilíndriques, la torre albarrana, dita dels Frares, que es podria datar al segle XIII...  Malauradament, de l'antic castell medieval dels Cabrera, bastit el segle XII i enderrocat pel duc de Noailles el 1695, en queden molt pocs vestigis. En sabem la situació, dalt del turó basàltic, on hi ha la fortalesa actual. En coneixem la importància militar i estratègica doncs dominava l’entrada per la vall de la Tordera del camí ral que durant tota l’Edat Mitjana comunicà Girona amb Barcelona. I aprenem que fou la seu administrativa dels extensos territoris del vescomtat de Cabrera. L'actual fortalesa militar, molt ben conservada, ja no hi té res a veure;  procedeix de la construcció del s. XVIII, feta segons els models de Vauban.  Interessant i  visitable, si bé una part important l'ocupa un restaurant. (Elena Fàbregas)+INFO +FOTOS

Novembre 2016: Cal pujar-hi a peu. En menys de 40 minuts gaudireu d’una magnífica vista. Veureu els dos pobles: Les Planes d’Hostoles (no és paraula esdrúixola) i Sant Feliu de Pallerols. Només trobareu runes, però interessants i repartides en tres recintes diferents; cal anar en compte al pujar al més elevat. Destaquen les restes d’una mitja torre de l’homenatge, potser del segle XI, una cisterna de planta rectangular amb filades en opuque signinum, que la feien impermeable, i unes restes d’una sala allargada, tot això tancat per uns grans murs. També hi ha una escala de pedra tallada a la roca i una altra mena de sala rectangular amb espitlleres als seus murs. Al recinte de més avall, annex a una plataforma (potser pati d’armes) hi ha una gran cisterna ben conservada encara coberta amb una volta apuntada. El conjunt des de lluny es veu espectacular (Miquel Almela) +INFO +FOTOS

Desembre 2017: En enfilar-vos per la pista asfaltada que duu al peu del castell, arriba la sorpresa: les recents obres de consolidació realitzades per l’ajuntament que han convertit la muntanya d’enderrocs i males herbes, resultants de la voladura durant la Primera Carlinada, en una visió recuperada del que haurien de ser tants i tants castells enderrocats que fan de mal mirar. Per unes escaletes ben senzilles i amables es puja fins a dalt de les runes que s’han fet visibles després d’una primera campanya que esperem que es pugui completar amb la neteja total del monument i una consolidació posterior que n’evitaria la pèrdua definitiva del que avui se’ns presenta brillantment recuperat. Des d’aquí animem els ajuntaments que custodiïn runes venerables, que imitin el bon fer del de Jorba (Jordi Cunties) +INFO +FOTOS

Febrer 2018: El castell de La Granada éstà situat en una petita elevació, prop de l’església de la població de La Granada a l’Alt Penedès. El castell de planta rectangular que tenia adossada una torre ara desapareguda, devia haver estat un edifici important per les restes dels murs que es veuen i per les dimensions de les espitlleres superiors i inferiors. Encara que s’ha fet un bon treball de neteja i consolidació i que ha estat declarat Bé Cultural d’interès Nacional, les restes que avui es poden contemplar no permeten veure'l com caldria, donat al fet de que segueixin havent un gran nombre d’habitatges adossats als murs existents, algun d’ells des de fa més de dos segles. (Antoni Grífol) +INFO +FOTOS

Març 2020: Del domini de la casa comtal de Barcelona segons consta en el «Liber feudorum maior», esmentada sota la forma  «Guardiam Grossam». Una fortalesa molt notable per la seva tipologia: planta pentagonal voltada d'un fossat i amb baluard. Aquesta estructura perimetral sense cap torre integrada al mur que veiem avui dia, és baix-medieval (s XV)  tot i que es deuria aprofitar la pedra preexistent. Hi veiem també el fonament d'una torre circular de 6,25 m de diàmetre i un gruix de mur d'1,80 m  que es dataria al segle XI. És, justament, el tipus de fortificació romànica més característic de les comarques que eren terra de frontera: una torre de planta circular, feta amb pedres o carreus escairats, centre d'un castell i nucli d'un poble redossat als seus peus (Elena Fàbregas) +INFO +FOTOS

Maig 2015: Ràpita, “ràbita” fortalesa militar en funció de guaita, al municipi de Vallfogona de Balaguer, terra fronterera, edificació d’origen àrab de la qual tenim primera notícia l’any 1090. Actualment és de difícil accés. Està tan envoltada d’arbres que cal voltar-la del tot per poder tenir una vista sencera del conjunt. Cal demanar permís per entrar-hi i poder-la fotografiar adequadament.Tot i això, l'aparença actual de l’edifici, restaurat a mitjans dels 60 amb dues torres tancant la planta rectangular de la construcció, el fan realment atractiu. Daten el seu origen islàmic a la segona meitat del segle IX, pertanyent a finals del segle XIV a la família Cervera, passant després als Vega, Copons, Oluja, Sentmenat i Casanova.(1711) (Miquel Almela). +INFO +FOTOS

Maig 2017:  L'alt domini de la Sala de Comalats el mantingué la corona fins el 1386 (en foren senyors els Cervera, els Guardiolada, els hospitalers, etc), que el monestir de Santes Creus en comprà al rei el mer i mixt imperi i el conservà fins a la desamortització. Malgrat tots els canvis històrics, el lloc ha conservat la seva estructura medieval de caire defensiu pràcticament intacte fins els nostres dies. Una vila closa amb un únic portal d'entrada, l'església envoltada per les cases i, al punt més alt, la fortificació de la qual avui en resta una torre imponent de planta quadrada de 17 m d'alçada, 6 m de costat, 1,6 m de gruix, 3 pisos amb volta de canó i nombroses espitlleres. La torre, datable al segle XII,  presenta un bon estat de conservació, molt millor que les estances annexes, lamentablement quasi enrunades, procedents de l'ampliació bastida el segle XIV, on encara es poden veure dues magnífiques arcades ogivals. (Elena Fàbregas) +INFO +FOTOS

Desembre 2017:Els Claramunt arribaren el 814 a aquestes terres provinents de França per ajudar el comte Ramon Berenguer de Barcelona en la seva lluita contra els àrabs. Varen construir el castell de Claramunt (a la Pobla de Claramunt) i també una torre de guaita, cap al final del segle XI, que fou l’inici del municipi actual de La Torre de Claramunt i que esdevingué residència dels senyors del lloc. L’actual edifici és un magnífic casal de pedra, fortificat, del segle XVII de planta i tres pisos. El conjunt és rematat per acabats en forma de dents a manera de merlets. El 1561, data que figura en el portal adovellat del pati, fou quan Joan de Claramunt convertí el castell en un casal fortificat. Josep de Ribera i de Claramunt, austriacista, rebé del rei arxiduc Carles III el títol de comte de Claramunt (1708) i fou desterrat a Burgos per Felip V fins al 1725. El castell fou incendiat el 1722. Actualment els Claramunt segueixen demanant la rehabilitació del títol de comte de Claramunt (Miquel Almela) +INFO +FOTOS

Desembre 2016: El perfil de Montserrat és una presència constant en el camí d'accés a la anomenada torrota de Vacarisses, que s'alça al cim d'un turó des del qual veu tothom i tothom la veu. Una esplèndida torre circular, tot i que esfondrada en la seva part superior. Ha estat ben consolidada en una restauració moderna que ha refet la primitiva porta adovellada, situada a uns 7 metres del sòl. Datable probablement als segles X-XI, serviria de guaita per a advertir, mitjançant senyals òptics, de la presència dels enemics sarraïns. Al voltant de la torre hi ha unes restes molt minses d'altres estructures. És en aquest indret on s’alçava el primitiu castell de Vacarisses que esmenten els documents del segle XI? De moment, s'ignora. (Elena Fàbregas) +INFO +FOTOS

Juny 2018: El castell de Les Bons, també conegut com a Torre dels Moros, és una torre defensiva situada al sector de Les Bons i és l’edifici més important de la parròquia d’Encamp d'Andorra, juntament amb la primitiva església romànica que hi ha al costat de la torre existent. Probablement era una torre annexada a una casa forta, de la que només queden les runes. L’edifici mostra una planta quadrangular amb un total de quatre pisos d’alçada, havent fet un molt estimable treball de consolidació, completat amb la construcció d’una estructura metàl·lica que permet l’accés al pis superior des d’on es pot gaudir d’una magnífica vista de la vall i d’altres contruccions com son l’antic Colomer (colomar) i l’església romànica abans esmentada. Per visitar tot el conjunt paga la pena arribar fins al fons d’aquesta vall (Antoni Grífol) +INFO +FOTOS

Febrer 2018: Els darrers estudis confirmen que  d'aquesta important, torre circular escapçada fou un monument funerari romà de cos cilíndric, l’únic conegut arreu de la península Ibèrica i un dels pocs fora d’Itàlia. Edificada al costat d’una via romana que creuava el Penedès, dins s'hi preservava  l’urna cinerària d’un patrici avui desconegut. Segurament reutilitzada en època medieval com a torre de guaita  i de defensa del castell medieval i, més tard, suport del mas senyorial gòtic. Per fotos antigues, sabem que arribà a un estat perillós de destrucció però, afortunadament, fou acuradament restaurada pel Servei de Conservació de Monuments Històrics de la Diputació de Barcelona el 1967-1968 i ara es troba en bon estat de conservació tot i que sense la part superior, possible pedrera de l'església parroquial el segle XVIII.  De propietat particular i potser per aquest motiu poc coneguda, és ben visible des del carrer. (Elena Fàbregas)+INFO +FOTOS

Febrer 2018: Aquesta torre situada al municipi de Castellví de la Marca i molt restaurada,és tot el que resta del vell castell que el Marquès d’Alfarràs va manar enderrocar el 1864 i enduent-se’n alguns elements arquitectònics a la seva residència habitual del Laberint d’Horta, a Barcelona. Es tracta d’una torre ben restaurada, amb una finestra tapiada, emmerletada amb mènsules i espitlleres ja per a armes de foc, el que la situaria entre els segles XIV i XV (Jordi Cuntíes) +INFO +FOTOS

Març 2020:Impressiona la primera mirada, amb la seva gran torre amb merlets i la muralla atalussada que dona al conjunt un aspecte ben agressiu. També destaca la porta principal, amb un arc de mig punt adovellat, i els dos grans contraforts a la part dreta de la porta. Si podem entrar-hi, és aconsellable la visita guiada, ens sorprendran els diferents espais que hi trobarem. A la planta baixa, hi trobem els cellers, la tàvega -o masmorra- i els espais destinats a cuina, forn i cavallerisses, El primer pis està ocupat per la sala noble, dotada d'una gran llar de foc i oberta al sud per uns finestrals renaixentistes amb festejadors. Al segon pis, on hi havia l'antic pas de ronda, s'hi emplaça una terrassa oberta a migdia, tancada al sud pels merlets i el matacà de la muralla. Per arrodonir-ho podrem contemplar una magnífica vista de la plana de Lleida (Miquel Almela) +INFO +FOTOS

Novembre 2015:El castell de Llagostera, al Gironès, se situa al nucli antic de la població, sobre un turó que presideix la població de Llagostera, davant de l’església de Sant Feliu i forma part de l’edifici de l’Ajuntament, aquest fet permet que les poques restes arquitectònics del castell i de la muralla que protegia tant el castell i la població antiga, estiguin molt ben conservats i es vagin recuperant gracies a la bona tasca dels governs municipals del darrers anys..(Toni Grifol).+INFO +FOTOS

Maig 2016: Ocupa el cim de l’anomenat Puig del Castell, que és un turó d'època romana des del qual es controla el conjunt de la plana cerdana, amb un gran valor estratègic. Amb tot, les restes que veiem actualment són majoritàriament del segle XIII amb modificacions que es van anar fent fins a finals del segle XV, quan va ser enderrocat. L’any 2013 es va inaugurar la restauració del castell. Les obres han estat pagades per la Diputació de Girona, s’iniciaren l’any 1994 i duraren dinou anys. De les restes recuperades cal destacar el gran fossar que té en tot el seu perímetre, les torres rodones que es troben en els angles de la planta quadrangular del castell i les seves cisternes. Per l’extraordinària vista que té sobre Llívia, la seva plana i els cims de l’entorn, paga molt la pena visitar-ho (Toni Grifol) +INFO +FOTOS

Abril 2015: Tot arribant-hi des de Biosca en un brillant dia d’abril entre romanins i farigoles florides es presenta el llogarret de Lloberola en una imatge ben pintoresca. A dalt del turó, comparteixen lloc l’església de Sant Miquel, refeta en estil neoclàssic sobre la que degué ser església castellera, i les restes del castell preromànic amb la vistent torre romanent, folrada i arrebossada tal com ho està la del proper castell de la Vallferosa. Dita torre, oberta cap al nord ens permet comprovar com es va duplicar l’alçada de la primerenca torre existent. Tot fa pensar en un castell àrab reconvertit per la reconquesta en fortalesa medieval. La torre del castell de Lloberola dialoga amb la del de Ribelles (Jordi Cunties)..+INFO +FOTOS

Maig 2017: Costa de veure que aquest edifici gran i de poques obertures hagués estat un castell. De fet, era segurament una casa forta o sala, com moltes altres fortificacions menors d’aquests entorns. Modernament es va refer per a bastir-hi una pallissa i durant molts anys s’ha fet servir per a usos agrícoles. De la construcció original, datable als segles XII-XIII,  es conserva la façana nord i una part de les façanes est i oest. La façana davantera presenta una curiosa inflexió i l'angle sud-oest no és recte si no agut. Només el gruix dels murs -un metre- i l'aparell de carreus escairats i col·locats en filades ens remeten al seu origen més reculat. En canvi, en la documentació històrica hi ha dades ben clares de qui el senyorejà: per exemple i a part del rei, les ordes militars del Temple i els Hospitalers, Gombau d'Oluja, els Alenyà i els Guimerà (Elena Fàbregas) +INFO +FOTOS

Juny 2016: Revisitem Llordà, aquesta vegada sense el cercat que n'impedia l'accés  i la gran grua que espatllava la visió d'un dels conjunts palatins de la primera meitat del segle XI més ben conservats del sud d'Europa i un dels millors exemples d'arquitectura residencial d'època alt medieval que romanen a Catalunya. Centre neuràlgic dels dominis d'Arnau Mir de Tost, el va fer construir com un castell capaç d'hostatjar una guarnició important i una població civil amb el seu bestiar. A més, Mir de Tost, mà dreta del comte d'Urgell, i encarregat de la conquesta i repoblació del Pallars Jussà, el feia servir com a residència, i per això una part del que s'ha conservat és el palau senyorial. L'any 1997 se n'emprengué l'excavació prèvia a diverses fases de restauració. Recomanen la visita d'aquest excepcional conjunt de tres recintes, ben diferent del model català de castell de frontera centrat en la gran torre rodona i el clos murallat.(Elena Fàbregas)+INFO +FOTOS

Març 2019: El castell de Malagastre està situat a la comarca de La Noguera dalt del puig d’Antona
que comparteix parcialment amb el poblat ibèric fortificat. L’accés és per una pista que, partint del poble de Vernet ens apropa fins el peu del turó que cal pujar a peu fins el cim en uns quinze minuts de forta pendent final. A partir d’aquí les restes del castell de planta rectangular i orientat en direcció nord-sud es superposen a les del poblat iber ja excavats. L’entrada és per la banda sud formant un passadís des d’on s’accedia a les diferents estances així com a un pis superior totalment desaparegut però anunciat per unes escales que avui ens duen cap el no-res. La part més vistent és la façana est que presenta un important talús així com una torre de defensa, mig ensulsiada que ens permet contemplar la torre ibera que eixí surt a la llum del dia.També paga la pena d’accedir al puig amb un bonic panorama als peus del Segre, on es divisa el curiós santuari de Sta.Mª de Salgar.(Jordi Cuntíes) +INFO +FOTOS

Octubre 2018: Antic castell del terme de Merola, municipi de Puig-reig (Berguedà), documentat des del segle X del qual avui només es conserva, airosa, una de les parets de la torre de l’homenatge La construcció era de planta rectangular i només queda dempeus la paret de tramuntana. Acabada amb merlets, deixa veure perfectament que la torre tenia tres pisos d’alçada. Dues coses podem destacar d’aquesta torre: la primera és la impressió sorprenent que dona quan la veus per primer cop i la segona quan al llegir la seva història arribes a conèixer la llegenda del cavaller de Merola. Diu que aquest cavaller va aconseguir per a ell una barra de les cinc que aleshores tenia l’escut reial de Catalunya. Li va concedir el mateix Jaume I per premiar una bella gesta amb la qual salvà les principals dames de la cort de les mans dels moros que les havien fet presoneres. Així quedà l’escut de les quatre barres, almenys és el que diu aquesta llegenda recollida per Joan Amades (Miquel Almela) +INFO +FOTOS

Desembre 2017 :El castell presenta un estat molt ruïnós, situat dalt del turó del petit nucli urbà, a l’interior del qual se situa el dipòsit d’aigua del poble de Mirambell, el qual forma part del municipi de Calonge de Segarra. D’aquest edifici de planta poligonal tan sols es conserven parcialment tres de les cinc o sis façanes. Malgrat estar catalogat i declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, està molt mal conservat, i si a més considerem que dins del perímetre de l’edifici hi van fer l’esplèndid dipòsit que omple gairebé tot el seu interior, creiem que les autoritats municipals haguéssim pogut esmerçar uns pocs recursos per consolidar i posar en valor les runes del que devia haver estat una gran construcció la qual, encara avui, sembla important tot i que va camí d’anar desapareixent (Antoni Grífol) +INFO +FOTOS

Març 2020: Al cim del turó on s'edificà Montoliu, hi ha l'inevitable dipòsit d'aigua i també el que resta del que fou castell medieval. Es tracta d'un edifici de planta quadrada a l'interior del qual són visibles dues arcades gòtiques així com el que devia ser el celler amb els seus arcs apuntats així com la base d'una torre de planta circular. Creiem que el munt de ruïnes en què l'han convertit els anys mereixerien una neteja i consolidació, la qual segurament encara ens proporcionaria alguna agradable sorpresa (Jordi Cunties) +INFO +FOTOS

Gener 2020: El cim del Montpalau, on s'alça el castell, gaudeix d'unes vistes magnífiques sobre tot el territori de Pineda. Sabem que la seva jurisdicció senyorial (baronia de Montpalau inclosa dins el vescomtat de Cabrera) comprenia bona part de l'Alt Maresme, des de Sant Martí d'Arenys fins a Pineda i Hortsavinyà al límit dels dominis del castell de Palafolls. Tot plegat avala l'evident importància estratègica del lloc. S'hi han trobat nombrosos vestigis, datables a partir del segle IV aC, d'un assentament ibèric que tindria continuïtat en època romana i, probablement, la major part de la pedra d'aquest antic assentament degué ser utilitzada per a l'edificació del castell medieval. És a dir, que les malmeses ruïnes actuals poden venir de temps molt reculats. Un aspecte ben interessant d'aquest castell: tenia un paper de fortalesa, no un ús residencial o d'habitatge permanent del senyor. Tenia una funció defensiva, de vigilància, de punt d'encontre esporàdic dels cavallers en les seves guaites. Una altra funció, la d'intimidar la pagesia (Elena Fàbregas) +INFO +FOTOS

Març 2018 : El Mas de Mont-ravà construït sobre els restes del castell del seu nom, està situat en l’antic terme de Samuntà, avui dins del terme municipal d’Alcover. Prop del Mas, es situen les torres de defensa de Mont-ravà, sent la construcció principal de la fortificació, la formada per una torre feta amb tàpia, de planta rectangular junt a una torre quadrangular edificada amb carreus de pedra, que és d’origen molt mes tardà i basteix l’entrada del Mas. Al ser aquestuna edificació privada, en un recinte tancat a les visites, amb les vistes limitades per les tanques i per la malesa, i si a més hi afegint la dificultat de l’accés als entorns del Mas, es una visita poc aconsellable. (Antoni Grífol) +INFO +FOTOS

Juny 2016: El cim de la penya rocosa on s'alça el poble medieval està dominat pel que fou castell medieval, avui habitatge familiar així com per l'església i la plaça avui molt modificada. A l'oest de l'església hi ha una torre de planta en forma de mitja circumferència. Del passat casteller i al peu del conjunt, hi ha un gran casal construït sobre una roca al peu de la carretera, que al poble es coneix com "Lo Castell. Tot el conjunt forneix una bonica imatge castellera..(Jordi Cunties) +INFO +FOTOS

Juny 2016: Cal assaborir les visions ben diferents que ens dóna aquest castell. Des de lluny, arribant al poble d’Orcau, la seva figura dalt del cim, com inexpugnable, controlant tant la Conca de Tremp com Conca Dellà; caldrà pujar-hi a peu. Les restes de les tres torres (bestorres) que queden emmarcant una planta quadrada, defensiva; molt destruïdes. La figura que el panell d’informació ens mostra del que podria haver estat tot el recinte. Aquest més ampli espai engloba tot el pla superior del turó, tambél’església de la Mare de Déu de la Pietat i ens dibuixa una imatge espectacular del castell. Per últim, cal fixar-se bé per descobrir els castells veïns de Mur i Llordà, i reviure aquesta línia fronterera que separava, en aquestes terres, els sarraïns dels comtats catalans.(Miquel Almela) +INFO +FOTOS

Octubre 2015: Ben situat al capdamunt del poble, des d’on es podia controlar la part alta del riu Farfanya. Fortalesa important, amb mides longitudinals de 50 i 75 metres, que ens revelen un passat on evoluciona des de castell àrab fronterer a la seva estructura actual desfigurada i restaurada, però que manté la seva imatge imponent. Encara es pot veure part del recinte emmurallat de la fase andalusina, amb torres semicirculars, i també una capella i una cripta afegides posteriorment. L’aprofitament de les seves grans sales permeten que s’hi aplegui el Museu de les Campanes de Catalunya, exposicions temporals i tallers municipals d’arts plàstiques.(Miquel Almela). +INFO +FOTOS

Març 2023: En la nostra nova visita al castell de Palafolls, hem pogut veure que des del 2007, quan hi varem ser per primer cop, s'han fet importants feines de manteniment i consolidació dels murs del castell, i també de neteja de parets, malesa i grafitis, i s'ha millorat i protegit el recorregut de la visita, però encara queda per fer la consolidació de l'església-capella. És un gran recinte obert permanentment i de lliure visita que des de la seva situació geogràfica convida a veure la costa del Maresme i la vall del riu Tordera. És una visita recomanable i que ens mostra l'amplitud i la importància de la construcció al llarg dels segles (Antoni Grífol) +INFO +FOTOS

Octubre 2023: El castell de Palmerola es troba situat a 1.102 m en una carena que domina tot el seu entorn. El seu origen és una Domus (casa forta) i el seu nom el de la família que hi va viure utilitzant-la com a casa familiar i masia durant segles, fins que va passar a la dinastia de la família Despujols, que la van consolidar, rehabilitar i ennoblir donant-li més l'aspecte de castell. A més de residència familiar, ha tingut altres usos comunitaris fins a l'actualitat. Fa molt bona patxoca i és molt recomanable la seva visita pel seu bon estat exterior i l'entorn que l'envolta (Antoni Grífol) +INFO +FOTOS

Maig 2017: Del castell de Passanant, segons les informacions que tenim documentades, sabem que a l’any de 1661 ja estava enderrocat. En els anys 90, el Servei d’Arqueologia de la Generalitat va recuperar les restes existents que es troben en el turonet mes alt que hi ha en el poble. i recentment han estat consolidats i restaurats, permetent fer-se una idea del lloc escollit, l’espai on estaven les construccions i les seves limitades dimensions. Sobretot s’ha d’agraïr l’esforç fet per recuperar i dignificar unes restes que daten del s.XII i que en son l’origen i la historia  del poble. .(Antoni Grífol) +INFO +FOTOS

Gener de 2023: El castell de Pratdip es troba a dalt del turó de pedra escarpada que senyoresa el poblet del mateix nom, i que malgrat que està força enderrocat, els treballs d’excavació, consolidació i museïtzació, que ha fet el municipi des del 2012, fan molt recomanable la seva visita que es complementa visitant dins del poble les torres de Cal Capet i ca La Torre i les restes de la seva muralla medieval (Antoni Grífol) +INFO +FOTOS

Maig 2016:Conjunt fortificat, bastit damunt un imponent rocam granític.  Dues torres de 15 m d'alçada, una molt ben conservada, i restes de murs que limitaven el recinte sobirà, per defora del qual romanen murs força alts que clourien l'espai jussà. Avui dia, sorprèn una fortalesa d'aquesta magnitud en el lloc on es troba, però cal recordar que la Vall de Querol era l'única via veritable de comunicació entre la Cerdanya i el País de Foix i els senyors feudals (comtes de Cerdanya, comtes de Barcelona, reis de Catalunya-Aragó i de Mallorca) hi mantingueren  el poblament i, tant el castell de Querol com la torre Cerdana (situada al capdamunt de la vall), han estat de defensa. Querol era la seu administrativa de tota la vall i on residia el batlle, que n'era al mateix temps el castlà.  Les restes han estat consolidades i, en part, restaurades (Elena Fàbregas) +INFO +FOTOS

Febrer 2016: Aquest bonic i molt aparent edifici situat sobre un petit turó del nucli de Ravós de Terri és una bona restauració externa duta a terme pel seu actual propietari. El castell no es pot visitar, però en tot el seu perímetre trapezoïdal sabem que tenia quatre torres rodones en els seus angles, de les quals se'n conserven dues. També es pot veure que s'hi han incorporat algunes finestres que no responen a una restauració gens històrica. Sabem que hi ha un pati interior i consta de planta baixa i dos pisos, però no sabem com són. Amb tot fa molta patxoca (Toni Grifol) +INFO +FOTOS

Gener 2019: Situat al municipi de Regencós, del recinte emmurallat de Regencós actualment en resta només l’anomenada i coneguda Torre, que llueix sencera i molt ben restaurada, també hi ha dos dels vells portals i uns murs medievals. Com a molts llocs del país hem de lamentar que s'han afegit al bell mig de la torre de Regencós, uns cables elèctrics i/o de telefonia, com si fos l'únic lloc i el més bonic triat per posar-los; evidentment és el més fàcil per les companyies de serveis i les seves subcontractades, però el  que no és lògic és que en molts casos, i en aquest concret, les autoritats i els propietaris dels edificis no tinguin cura i permetin aquestes malifetes al patrimoni, a l’estètica dels bens culturals i al bon gust (Antoni Grífol)+INFO +FOTOS

Desembre 2018 Es tracta de les restes d'un castell sobre les quals s'edificà el mas, ara enrunat, de Ribatallada, edificats ambdós sobre un morrot argilós a la confluència dels torrents de Gotells i Gran de Can Font. L'aproximació parteix de Sant Julià d'Altura amb una pista solament utilitzable pels jardiners del Parc Natural. En arribar al peu de la Riba-Tallada, ens trobem que les abundoses pluges tardorenques han fet caure la paret de ponent de la masia abandonada de Ribatallada sobre el corriol de pujada, de manera que caldria obrir-ne un de nou pel mig dels esbarzers veïns. Nosaltres ens hem hagut de conformar amb les magnífiques imatges que ofereix el Google Earth. Un altre cop serà...quan s'hi pugui accedir (Jordi Cunties) +INFO +FOTOS

Gener 2017: Actualment, Riudabella és una residència senyorial refeta, en gran part, amb aire medievalitzant, i que ja no conserva vestigis medievals. D'ús privat, no es pot visitar i així ens ho fan saber, esmentant, com  de passada, el parell de gossos poc amistosos amb els forasters que ronden pel voltant. Riudabella ens interessa, però, per la seva història. Descobrim que els monestirs del Cister posseïen unitats d'explotació agrària vinculades, però amb una vida força independent on hi treballaven grups de conversos dirigits per un granger que era qui donava comptes a l'administrador general del cenobi. També s'hi integraren mercenaris i esclaus sarraïns. Riudabella apareix com a granja ja el 1184. En general se les considera un model de racionalitat econòmica (Elena Fàbregas) +INFO +FOTOS

Febrer 2016: El Castell de Rocacorba està situat dalt del massís de Rocacorba, a Canet d'Adri (Gironès), a uns 925 metres d'altitud, prop dels repetidors de televisió que es divisen des de moltes comarques del voltant, on s'hi erigeix solemne, just al cim d'una roca amb forma de proa de vaixell. De l'antic castell termenat s'aprecien restes de murs al penyal que hi ha sobre l'església i d'altres aprofitats per a l'església o santuari. Rocacorba, mostra avui el santuari de la Mare de Déu de Rocacorba. El 1479 els pagesos de La Muntanya s'apoderaren d'ell i el 1482 els jurats de Girona proposaren la seva demolició al rei. Actualment ja no hi ha cap castell sinó un santuari. La capella actual és una sòbria construcció del segle XVIII, que actualment només s’obre els caps de setmana i festius (Toni Grifol) +INFO +FOTOS

Març 2018: Situat a Montferri (Alt Camp) fou també conegut pels noms de castell de Montferri o castell de Puigtinyòs. Va ser construït per tal de defensar la zona fronterera del riu Gaià.a l’època de la Reconquesta. Difícil és expressar el que sents davant d’un castell com aquest, quan està ben tancat i s’ha convertir en un restaurant popular. Inclús he llegit que els dies que funciona tampoc es deixa apreciar les seves característiques medievals o d’interès. Per mi la millor vista és la que proporciona una vista aèria googleiana, on sí que es veu que aquesta edificació va tenir la seva importància en algun moment. D’origen possiblement àrab, alguns documents el daten de l’any 1010 i té una llarga història de propietaris i disputes, vendes i restauracions.. (Miquel Almela) +INFO +FOTOS

Desembre 2014: el Casal de Rosanes és una domus que tingué força importància a la Garriga on el senyoriu de Rosanes, del qual se'n té notícies des del segle X, establí aquesta domus o quadra medieval consistent en un conjunt de dependències arran del camí que condueix a Osona des del comtat de Barcelona. Actualment els edificis han estat força restaurats i el conjunt ofereix una bona imatge (Jordi Gironès) +INFO +FOTOS

Març 2019:El castell de Rubió de Sols de ben segur que té un origen islàmic si bé la construcció medieval data del segle XI quan Ramon Borrell i després Ramon Berenguer I aconseguiren dominar aquestes terres als musulmans. Actualment del castell en queda la torre, situada a la part més alta, i restes de murs molt escassos que ressegueixen la carena on s'emplaça, tot vigilant el pas pel Segre que tenim sota la cinglera que dona al nord. Es puja fàcil des de les cases en ruïnes de Rubió de Baix on hi destaca l'església reconstruïda. Abans d'arribar dalt el castell també hi trobem una altra església, es tracta de l'absis romànic del que fou església del castell (Jordi Gironès) +INFO +FOTOS

Abril 2016: Per a tots els que van a Rupit i no han visitat mai el seu castell, és perquè l’ajuntament del nucli Rupit i Pruit, no ha considerat mai interessant distreure els seus visitants de la visita gastronòmica i turística. De fet, no es perquè no es vegi on és el castell, perquè és damunt del penyal que hi ha darrere l’església parroquial i es veu només entrant al poble. Com les cases d’aquest sector es van construir molt arran, actualment fan impossible l’accés al castell i ningú ha provat de fer-ne cap, ni tampoc mantenir o recuperar les restes de la construcció que encara hi ha. A la cara de tramuntana, hi queda un mur d’uns 5 metres d’amplada per 8 d’alçada, assentat damunt la roca i és visible un arc de descàrrega. Com ens diu la Viquipèdia, el perímetre del conjunt és d’uns 300 m2. Confiem que algun dia el municipi consideri que és el moment de recuperar l’espai de dalt del penyal i les restes del castell que és una part fonamental de la història de Rupit (Toni Grifol) +INFO +FOTOS

Octubre 2018: Partint de la vila de Saldes, un dret corriol ens porta en uns vint minuts fins a les ruïnes ben vistents del castell termenat de Saldes, que ja el 1965 fou restaurat per la Diputació de Barcelona i que l'octubre del 2001 es va procedir a una intervenció d'urgència per part de l'Ajuntament de Saldes, duta a terme per la Societat d'Arqueologia de Berga. Aleshores es va excavar la sala principal, deixant al descobert el paviment de lloses original. Les restes del castell roquer consisteixen en un mur al llarg del tossal on es defineix un ampli perímetre on s'enquibeixen tant la nau principal de dues plantes amb coberta de volta apuntada de pedra en llibret en la inferior formant el recinte sobirà, com la capella castellera de Santa Maria que ha estat recuperada. El recinte jussà, més desdibuixat, conserva restes d'habitacles i de la muralla de tancament. El conjunt paga molt la pena. La fotografia del pal amb l'estelada contra el magnífic Pedraforca, és el complement que fa que la visita del conjunt sigui immillorable...(Jordi Cunties) +INFO +FOTOS

Octubre 2019: La magnificència del jaciment ibèric fa que passin desapercebudes les restes del castell carolingi que hi fou bastit  el darrer terç del segle VIII. El  "Castellum Uellosos" és un dels pocs testimonis de l'arquitectura militar d'època carolíngia ben coneguts arqueològicament i documentalment a Catalunya que pot proporcionar informació sobre l’evolució de la nostra terra quan era escenari d'enfrontaments entre francs i musulmans.  De mida petita, uns 500 m2, però situat estratègicament en un lloc d'excel·lent domini visual en totes direccions, era punt avançat de vigilància i control d'un territori extens i, sobretot, d'una via antiga i molt important, el camí d'Empúries que comunicava els actual Baix Empordà i la Selva  i els territoris immediats de Girona, amb Empúries i l'Alt Empordà. Durant la consolidació del domini franc sovint es reocuparen antics establiments ibèrics conservant i potenciant, com en aquest cas, les  antigues muralles iberes. (Elena Fàbregas) +INFO +FOTOS

Gener 2018: El castell de Sant Esteve està situat al municipi de Palamós, i més concretament a la pintoresca cala de la Fosca que el tanca per llevant, sobre un esperó granític. Es tracta d’unes runes ben aparents, ja que sobre les restes del castell del s.XI s’hi va fer una masia als s.XVI-XVII que també s’abandonà a mitjans del s.XX, quedant en completa ruïna fins que a l’any 2015 l’Ajuntament de Palamós en consolidà les restes en el marc del programa Romànic Obert, impulsat per la Generalitat i la Fundació La Caixa. Donat que les ruïnes solament estan obertes al públic els diumenges, el que es pot contemplar del castell, de fora estant, és la torre quadrada i el mur que tanquen les restes per llevant ja que la majoria dels murs que hi queden son de la masia posterior. Si un cas hi aneu entre setmana, caldrà demanar a l’Ajuntament de Palamós que us l'obrin (Jordi Cunties) +INFO +FOTOS

Juny 2016: El castell de Sant Miquel de la Vall, també conegut com a Castell de Sant Gervàs és un castell de l’antic terme d’Aransís, es tracta d’un castell medieval que incloïa dins del seu recinte el poble del mateix nom del castell. Es tracta d’un castell medieval que incloïa dins del seu recinte el poble del mateix nom del castell.Va ser excavat entre els anys 1978-1980 i es van fer feines de consolidació, que no han impedit que els restes es malmetin amb els anys, com es pot veure fàcilment pels testimonis que van posar a la gran torre circular i que en l’actualitat es pot veure que l’amplada de l’esquerda que va de dalt a baix de la torre, ja té mes d’un pam en tota la seva llargària,, anunciant un imminent caiguda si algú de Patrimoni no fa una intervenció urgent.El conjunt tot ell fa molta patxoca i paga la pena la visita, Si es netegés de malesa tot el conjunt i, la part del poblat, potser es podrien veure els restes excavats, que avui estan prácticament desapareguts- Una llàstima que una bona feina feta fa mes de 30 anys s’estigui perdent.(Antoni Grifol) +INFO +FOTOS

Març 2017: Monument del segle XV del municipi de Sant Gregori de la comarca del Gironès. És un casal fortificat, que havia estat la casa forta de la família Margarit. És un edifici de planta quadrangular i planta baixa, pis i golfes, amb una antiga torre de defensa situada a l’angle sud de la construcció. Com molts dels castells que visitem ha estat declarat Bé Cultural d’Interès Nacional i avui està cuidat i restaurat, dedicat per complet a ser un restaurant on es fan habitualment casaments i celebracions. Impressionen les parets exteriors del conjunt, amb carreus ben tallats emmarcant les obertures i cantonades de les façanes. La porta d’accés té forma d’arc de mig punt emmarcada per dovelles de pedra. També destaquen a llevant una finestra biforada amb arquets trilobulats i a la part superior unes restes de mènsules de pedra. La cobertura és de teula àrab a diversos pendents (Miquel Almela) +INFO +FOTOS

Gener 2015: Ben a prop de Vidreres es troben les restes del castell i de la capella romànica, on sembla que s’hi venerava el cos de sant Iscle, que diuen llegendes de mal comprovar que hauria estat portat des de Còrdova l’any 1010 arran de l’expedició catalana a aquesta ciutat. El castell era una fortificació rectangular, espectacular, amb torres rodones als quatre angles, amb un cos tardà afegit a la banda de ponent i envoltat per un fossat. La capella està a tocar de la muralla oest del castell, essent l’absis la resta més apreciable i encarasobrevivint. Resulta curiós veure com a la seva reconstrucció, al segle XV, es varià l’orientació passant de ponent-llevant de la romànica al sud-nord de la segona capella, reconstrucció obligada, sembla, per la destrucció dels terratrèmols del 1427 i 1428. Una anomenada tercera capella, de finals del segle XVI, fou la darrera modificació que tingué fins al seu definitiu abandonament a principis del segle XIX. (Miquel Almela) +INFO +FOTOS

Gener 2020: El castell de Sant Joan està situat en el turó que separa la platja de Lloret de Mar de la de Fenals, a uns seixanta metres sobre el nivell del mar. La seva situació agosarada i ben visible des del mar li va ocasionat la ruïna final, ja que durant la guerra franco-espanyola contra Anglaterra, fou bombardejat el 1805 per un vaixell anglès que va partir la torre de l'homenatge longitudinalment en dos. Posteriorment, un llamp va acabar d'enderrocar el que en quedava. Actualment reconstruït, és visitable d'octubre a maig els dissabtes, diumenges i festius de 10 a 14 h i de juny a setembre de dilluns a diumenge de 10 a 13 h i de 17 a 19 h, altrament us haureu de conformar, tal com ens va passar a nosaltres, de contemplar- lo des de fora de la palissada de ferro rovellat que el protegeix també de visites no "desitjades"...(Jordi Cunties) +INFO +FOTOS

Gener 2016: Aquest bonic edifici és una típica fortificació del tipus Vauban dels segles XVII-XVIII organitzada al voltant d’un pati central que envolten torres, baluards i revellins, tenint com a objectiu la vigilància de les rutes marítimes durant el regnat de Felip V de Castella. L’any 1985 la Generalitat de Catalunya en va fer una restauració consolidant alguns punts i netejant-ne l’interior. En propietat, del castell del S.XIII ben poca cosa en queda, com la ruïna embellida amb un pi, del que devia ser una torre de guaita a tocar de la paret est del fortí modern. Això darrer no treu que aquest darrer, de mida ben petita, no ens permeti fruir a petita escala el que foren brillants fortaleses Vauban com les d’Hostalric, Sant Ferran o Bellaguarda (Jordi Cunties) +INFO +FOTOS

Juny 2022: La visita guiada que hem fet aquest passat 14 de juny de 2022 al castell de Sant Llorenç del.Munt ha estat una de les experiències més enriquidores que com a grup hem fet en els 14 anys que portem visitant castells en el territori, ja que hem pogut fer-ho de la mà i de les experiències que al llarg de 43 anys el seu propietari, el Sr. Farrés i la seva filla Rosa, porten recuperant, restaurant i investigant (sense cap ajut públic) el patrimoni històric i arquitectònic de Sant Llorenc del Munt des del primigeni castell fins a la seva conversió en monestir, i ara recuperant-lo com a castell residència (Antoni Grífol) +INFO +FOTOS

Març 2015: Al bonic i emmurallat poble de Sant Llorenç de la Muga, del seu castell no en queda massa. Actualment només es conserva la torre de l’homenatge i el sector septentrional dels murs que l'envolten, així com altres portals menys notables. La torre, aixecada en el centre del recinte, de planta quadrada i d’uns 10 metres d’alçada, ha estat recentment restaurada i es pot pujar fins dalt, també es visitable la zona de les espitlleres. El poble tot ell, és una visita recomanable i l'indret atractiu. (Toni Grifol).+INFO +FOTOS

Abril 2019: Per accedir al  castell de Sant Miquel en cotxe cal prendre la carretera que va al santuari dels Àngels, passant la Casa de les Figues, per agafar una pista que surt per l’esquerra de la carretera i que ressegueix la carena sempre en direcció nord fins a Sant Miquel, en una bona pista però costeruda. El castell de Sant Miquel conforma un bon conjunt arquitectònic consolidat al cim del puig de Sant Miquel (385 m), a cavall dels municipis de Girona i Celrà, que se l’han disputat fins fa molt poc. Des de dalt de la torre es domina una fantàstica vista de tot el territori. El lloc està ben mantingut, llevat de les deixalles i les pintades amb què els habituals brètols hi deixen la seva petjada. Aquest conjunt, envoltat per un fossat, inclou una ermita, dita de Sant Miquel Arcàngel, i una torre de base quadrada, construida el 1848 sobre una altra torre anterior, feta per a la cobertura del servei del telègraf òptic, un ús que va durar escassament 12 anys, quan va ser substituït pel telègraf elèctric, El lloc és un perfecte exemple de la reutilització successiva d’aquest espai al llarg del temps per raó de les necessitats canviants (Antoni Grífol) +INFO +FOTOS

Desembre 2019: El castell de Sant Mori és un esplendid edifici situat al bell mig del nucli antic de la població de Sant Mori, que destaca per damunt de tots els altres edificis. És de planta rectangular amb pati central, format per quatre cossos adossats coberts amb teulades a diversos vessants. Està distribuït en planta baixa i tres pisos i presenta dos grans contraforts. Actualment està dedicat al turisme rural. El fet lamentable és que ni l’ajuntament ni el seu actual propietari, sembla que no els importa la quantitat de cables elèctrics i de telefonia que l’envolten, sent incomprensible a més com s’ha fet la instal·lació de l’escomesa elèctrica en la façana del carrer Marquesa de Sant Mori. Crec que algú s’hauria de plantejar com es fan segons quines obres i actuacions en edificis catalogats com a “Bé cultural d'interès nacional”. Les autoritats municipals han de ser les primeres pel fet de ser les més properes i que cada dia han de veure aquest nyap (Antoni Grífol) +INFO +FOTOS

Gener 2018: El castell de Sant Esteve està situat al municipi de Palamós, i més concretament a la pintoresca cala de la Fosca que el tanca per llevant, sobre un esperó granític. Es tracta d’unes runes ben aparents, ja que sobre les restes del castell del s.XI s’hi va fer una masia als s.XVI-XVII que també s’abandonà a mitjans del s.XX, quedant en completa ruïna fins que a l’any 2015 l’Ajuntament de Palamós en consolidà les restes en el marc del programa Romànic Obert, impulsat per la Generalitat i la Fundació La Caixa. Donat que les ruïnes solament estan obertes al públic els diumenges, el que es pot contemplar del castell, de fora estant, és la torre quadrada i el mur que tanquen les restes per llevant ja que la majoria dels murs que hi queden son de la masia posterior. Si un cas hi aneu entre setmana, caldrà demanar a l’Ajuntament de Palamós que us l'obrin (Jordi Cunties) +INFO +FOTOS

Febrer 2020: Al poblet, que ara ja té tres famílies que hi viuen permanentment, hem contactat amb una d'elles que ens ha explicat que degut a un mal comportament d'una colla de brètols que es passejaren pels merlets, sense cap mesura de seguretat, i desprès van penjarun vídeo de les seves malifetes a la xarxa, l'Ajuntament de Pontils, on pertany Santa Perpètua, va tancar l'accés a la torre consolidada i ara estan estudiant si faran un diumenge de portes obertes. De fet, a l'Ajuntament de Pontils solament hi són els dilluns. (Jordi Cunties) +INFO +FOTOS

Desembre 2018: La raó de la visita a Santiga era veure alguna resta de l’antic castell, però resulta que d’aquesta fortificació no en deu quedar pràcticament res ja que al lloc on s’aixecava hi ha ara un gran casal, anomenat precisament “el Castell”. Aquest edifici havia d’haver estat ben bonic, però en l’actualitat està com abandonat, tancat i fins i tot amb les finestres tapiades, cosa que fa encara més difícil de veure algun detall de l’antic castell o com a mínim fer-se’n una idea de com podia haver estat. Com a compensació tenim al davant l’església romànica de Santa Maria de l’Antiga –d’aquí el nom de Santiga– a la qual podem donar un cop d’ull (Ramon Segret) +INFO +FOTOS

Febrer 2020: No és difícil l’accés des de Sant Martí Sarroca i encara que està molt deteriorat es poden apreciar les restes importants d’una fortalesa rectangular datada des del 1213. Hi veurem parets, contraforts, portes i finestres, conservant-se les cantoneres de l’edificació de carreus de pedra ben tallada, així com portals adovellats d’arc de mig punt i unes finestres amb ampits, llindes i marcs. Si visitem algunes de les masies fortificades que es poden trobar, no gaire lluny del mateix Torrelles de Foix, hi trobarem força similitud, la qual ens farà recordar la visita d’aquest castell de Secabecs, ben segur més derruït que els altres, però potser de més autenticitat (Miquel Almela) +INFO +FOTOS

Febrer 2015: Al municipi de Beuda, ben a prop de l’anomenat Noguer de Segueró, gran mansió ubicada en els primers estreps de la serra de la Mare de Déu del Mont, hi podem trobar aquest castell de Segueró. Més que un castell és una casa forta, de planta rectangular. La part més antiga, una mena de torre data dels voltants de l’any 1000, la resta, la construcció en conjunt, és molt posterior dels segles XV i XVI. Els elements més destacables són l’arc d’entrada i l’arc interior que aguantava el sostre del primer nivell. Tot, la gran mansió, el castell i també l’església romànica de Santa Maria i el seu retaule, fan un conjunt que us deixarà un bon record (Miquel Almela).+INFO +FOTOS

Novembre 2014:  La Selva del Camp, una de les viles closes del Camp de Tarragona integrada a la Comuna del Camp, fou  un molt bon exemple d'organització d'època romànica.   Les referències documentals de les muralles, valls, fossats, torres i portals són molt abundants des del segle XIII  i,  fins el segle XIX,  la vila conservà l'aspecte de plaça forta.  L'element més important era el gran castell, residència senyorial del paborde que des de la desamortització s'havia convertit en una ruïna.  L'Ajuntament, respectant la identitat de l'edifici,  n'ha fet un  excel·lent  espai destinat  a serveis  culturals .  Molt destacable el magnífic celler major, convertit en auditori. Són també remarcables les  torres de defensa de la muralla , quadrades i emmerletades;  molt ben conservades la torre del Sol de la Vila i la torre de les Clavegueres. (Elena Fàbregas)    +INFO +FOTOS

Març 2016: Es tracta d’una impressionant fortalesa medieval que aprofita les restes de gran magnitud del que fou castell musulmà del valiat de Siurana , darrer reducte musulmà a Catalunya. Ocupa un gran espai d’uns 180 x 50 m. de la península de Siurana, esperó rocós sobre el riu del mateix nom, amb els dos recintes ben delimitats i rodejat per un fossat que aprofita segurament una falla en la roca. Actualment està sent restaurat en una quarta fase i es pot visitar contactant amb Turisme de Cornudella.(Jordi Cunties) +INFO +FOTOS

Abril 2016:Les ruïnes del castell de Sorerols són força minses i l'arbrat del petit puig on s'alcen quasi no les deixa veure. Hi resta un tros de mur atalussat i bases d'altres murs, un d'ells de forma arrodonida que podria ser la base d'una torre. Per les notícies històriques sabem que Sorerols era un castell termenat i, a més de les diverses masies que acollia, hi era present l'acostumat binomi medieval, el castell amb la torre de defensa i espais de residència i l'església que trobem a poca distància, també dalt d'un petit turó. És un magnífic exemplar romànic del segle XI, molt vistent i ben conservat, compost per una nau que presenta una curiosa desviació i es capçada a l'est per un absis ornat amb lesenes i arcuacions cegues i finestres de doble esqueixada, tot segons els models de l'arquitectura llombarda, l'anomenat primer romànic, molt present a la comarca d'Osona (Elena Fàbregas) +INFO +FOTOS

Juny 2016: La vila de Talarn històrica era una antiga plaça forta medieval, amb muralles, torres als portals i als angles principals i portals d'accés a la vila closa. Es va formar al capdamunt d'un turó, a recer de l'antic castell, que n'ocupava la part més elevada i al voltant del qual va anar creixent un petit poblet castral que es convertí en vila closa constituïda per tres  carrers principals encara conservats. Del castell només es conserven,  a tocar de la plaça del Castell (que era el seu antic pati d’armes), algunes estructures que  possiblement correspondrien a torres (segle XI). Una bona part de les muralles van ser aprofitades com a elements constructius de les cases que es van anar dreçant damunt d'elles, però una part de les torres i portals (segles  XIII-XIV) encara hi són de manera que, tot i la destrucció moderna, la constitució urbana com a vila closa és perfectament recognoscible avui dia. (Elena Fàbregas) +INFO +FOTOS

Novembre 2018: Avui dia, un gran casal remodelat de bona aparença i perfectament integrat dins del nucli urbà. Tan ben integrat que, el primer que observes és... una canal vertical plantada al bell mig que empastifa la torre. D'indiscutible interès històric, el repoblament de la Segarra en motivà la construcció, cap a mitjan segle XI. La Tallada formà part de la xarxa de castells termenats que exigia el domini senyorial creixent i la frontera. Actualment destaca la torre esmentada semicircular situada a la façana posterior. És una part de la torre de defensa de l'antic castell i el testimoni viu del seu passat. Dels diversos trams constructius, els més antics són els dos metres inferiors, de carreus regulars disposats en filades i el metre següent, de pedres irregulars però originals (Elena Fàbregas)+INFO +FOTOS

Maig 2019: El castell de Tàrrega es troba al turó que hi ha sobre l’antic nucli medieval de la vila i es pot veure des del passeig, on hi han els restes de les muralles i d’una de les dues torres que resten d’aquella construcció defensiva al llarg de la llera del riu Ondara. El castell que no es pot visitar i només és visible exteriorment, mostra uns bons murs defensius i promet força, encara que dona la sensació que les obres d’excavació i recuperació que es van fer al 1984 per l’ajuntament al adquirir-lo, estan aturades des de fa molt temps i amb aspecte d’ abandonament del lloc.Esperem que el proper consistori del municipi, faci una mica més que els darrers i reinicien les obres necessàries per aconseguir  posar en valor aquest Bé d’Interes Nacional que és el castell segons el catàleg de la Generalitat  de Catalunya. (Antoni Grífol) +INFO +FOTOS

Abril 2022: La torre primogènita li dona nom a aquest edifici quadrangular que també va ser castell, fruit de les nombroses modificacions que s'han fet des del segle XII i que es poden observar en les seves diferents façanes, les quals en part havien quedat amagades darrere de les edificaciones que s'hi havien bastit recolzades en els seus murs. En l'actualitat, gràcies a la recuperació que es va fer en la dècada dels 80's del segle XX, avui és la seu de l'Ajuntament de Viladecans, situat en el bellmig de la part antiga de la vila i a una cota de nivell de carrer més baixa que la majoria de construccions de les noves barriades (Antoni Grífol) +INFO +FOTOS

Gener 2019 Les torres de defensa de Begur es construïren  per protegir cases aïllades dels atacs corsaris, que havien augmentat perillosament en caure Constantinoble a mans dels turcs otomans, i assolaven tota la costa dels Països Catalans. Són molt semblants: planta circular, pedra natural petita sense treballar, merlets al voltant i matacà al sector del pont de comunicació amb el mas, els habitants del qual s'hi encastellaven amb els objectes de valor i queviures, mirant de resistir el setge pirata. Per visitar-les es recomanable (imprescindible es pot dir), en primer lloc, pujar al castell roquer de Begur, des d'on es localitzen perfectament totes les torres i seguidament  fer el recorregut a peu de carrer. El creixement urbà ha absorbit i embolcallat els antics masos aïllats i es fa difícil obtenir una bona perspectiva d'algunes de les torres.Totes semblen prou ben conservades (Elena Fàbregas) +INFO +FOTOS

Novembre 2016: També coneguda com la Torre de Sant Pere, es una construcció que es troba al bell mig de la vall del seu nom, avui formant part d’una explotació agropecuària anomenada "La Torre", però manté la seva estructura original d’un casal rectangular amb una torre de defensa a la qual se l'hi han obert balcons en cadascuna de les seves plantes, conservant, però, les seves característiques constructives originals en prou bon estat, llevat del cos annex (fet amb maons) que s'ha afegit a la cara sud, que desmereix força el conjunt (Antoni Grífol)+INFO +FOTOS

Desembre 2018: Es tracta de les restes consolidades de la que fou torre de guaita del desaparegut castell de Barberà del Vallès. La torre quedà visible en enderrocar-se la masia de ca n'Altimira, situada al costat del cementiri de Barberà. Es tracta d'una construcció paral·lelepipèdica feta amb còdols del riu Ripoll proper, de dues plantes, la inferior encara coberta amb volta de canó i la superior segurament amb embigat avui desaparegut, d'una alçada actual d'uns 7 m. Actualment el pas està privat amb una tanca metàl·lica i s'aprecien unes obres de consolidació al mur de tancament de llevant (Jordi Cunties) +INFO +FOTOS

Desembre 2023: La Torre de Ca l'Amell es troba situada a l’extrem de l’altiplà conreat de Campdàsens. És de planta circular, d’uns 8 m d’alçada; la part baixa del mur és lleugerament atalussada, actualment té una coberta de dos vessants. Està adosada a una masia del segle XV o XVI i que a més de servir de defensa de la masia, possiblement  servia com a torre de guaita per defensar-se dels pirates que atacaven les nostres costes. Està molt ben conservada i amb bon aspecte, malgrat estar construïda amb pedres irregulars (Antoni Grífol) +INFO +FOTOS

Desembre 2018: A la mateixa carretera de Sabadell a Matadepera trobareu vora del punt quilomètric 4 una masia privada, ben cuidada, que pertanyia a l’antiga parròquia de Sant Julià d’Altura, rehabilitada el 2007, però amb història des del segle XIII. És una casa forta, d'un pis amb vessants que donen aigües a les façanes laterals. Destaquen la porta adovellada i, damunt, una finestra gòtica i una de renaixentista. El conjunt està dominat per una torre gòtica de defensa de 15 m d’alçada. El portal antic devia ésser per sol ixent, ja que és el lloc on hi ha la tronera, obrada amb pedra roja. A una de les seves vinyes es van trobar restes d’una necròpolis i d’un poblat romà, que es conserven al Museu d’Història de Terrassa (Miquel Almela) +INFO +FOTOS

Desembre 2023: La torre de Camdàsens es tracta de l'únic edifici que es pot qualificar de castell d'aquesta sortida. És una gran torre quadrada dotada de finestres i espitlleres. Avui en dia és l'únic conjunt o quadra (era una categoria inferior a un castell termenat) format per diferents habitatges i una església (Jordi Cunties) +INFO +FOTOS

Desembre 2023: La torre de Can Planes està situada al costat de la masia i altres edificacions de can Planes (avui deshabitat), en un dels extrems de l’altiplà de Campdàsens al Parc Natural del Garraf. És una torre d’uns 11 metres d’alçada i una planta quasi cuadrangular, que actualment està força malmesa per les obres inacabades que s'hi van fer recentment i que van fer malbé dos dintells de la torre. A causa de l’abandonament de la finca de can Planes,  la torre malauradament pot acabar enderrocant-se si no s’apuntalen les parts malmeses i es neteja la bardissa que l’envolta (Antoni Grífol) +INFO +FOTOS

Maig 2016: Situat a l’alta vall del Carol, i per tant al límit nord del comtat de Cerdanya, el que començà sent una torre de guaita encarregada d’avisar quan hi havia una incursió a través del Sabartès dels senyors del Bearn o de Foix, acabà sent un vertader castell aplegant suficient gent per a fer front als invasors. Encara al s.XVI s’avisava a Puigcerdà amb un tret de bombarda quan això es produïa. Lligat a la història del comtat, que fou empenyorat per Joan II a Lluís XI de França i tot seguit annexat a la corona francesa, malgrat la resistència de la població sollevada, la qual el 1474 conquerí la Torre Cerdana, però no pogué fer-ho amb Puigcerdà. El 1473 el comtat de Cerdanya fou reintegrat a Catalunya. Finalment i per la “Pau dels Pirineus", el 1660 l’Alta Cerdanya acabà, com el Rosselló, incorporada a França, desapareixent àdhuc de dret l’antic comtat de Cerdà (Jordi Cuntíes) +INFO +FOTOS

Novembre 2018 Aquesta magnífica torre cilíndrica medieval s'alça senyorejant el llogarret de Contrast al municipi d'Argençola. És gràcies a la restauració que en feu el seu propietari el 1983, el qual, en justa correspondència, ́emprà el seu interior com a dipòsit d'aigua. No és visitable i la llàstima és que no s'hi refés el terrat, el qual hauria estat una magnífica talaia, d'un entorn de bellesa pregona (Jordi Cunties) +INFO +FOTOS

Novembre 2015: Després de vèncer las dificultats de localitzar el monument situat al mig del bosc i amb indicacions ben perdedores, ens quedem bocabadats davant la presència d’un domus únicdels vistos fins ara. Efectivament, malgrat el temps transcorregut entre la seva construcció (S.XII) fins ara, el seu estat de conservació és mot bo malgrat algunes esquerdes, la caiguda de pedres d’un dels seus murs i els arbusts que creixen al sostre-Amb molt pocs dels diners que s’han esmerçat per exemple, en les excavacions del domus del Pi, molt menys interessant es podria consolidar definitivament un monument extraordinari amb els seus dos sostres en volta de canó conservats i que no hauríem de deixar-nos perdre de cap de les maneres !.(Jordi Cunties).+INFO +FOTOS

Octubre 2015: De bell antuvi, cal remarcar que aquesta torre també ha estat reconstruïda o consolidada segurament en la mateixa campanya de la Generalitat que treballà en la reconstrucció de la torre mestra del no llunyà castell de Cas, situant-hi una escala de cargol que accedeix al terrat. Cal suposar que el més interessant deu ser el paisatge que s’hi deu divisar, però nosaltres vam tenir la dissort de patir una jornada de boires i núvols baixos que ens desanimaren d’anar a la recerca de la clau de la porta de ferro que en bloqueja l’entrada. Com a molt, cal dir que és un complement a la visita del més interessant castell de Cas (Jordi Cunties).+INFO +FOTOS

Febrer 2017: Recinte delimitat per un clos de muralles que tanca una superfície d’uns 800 metres quadrats, amb una torre al costat de la porta d’entrada i del qual era la casa forta medieval, ara vivenda de planta baixa i pis. La torre, quadrangular i d’una alçada d’uns 8 metres, té dos nivells d’espitlleres i una sala coberta amb volta lleugerament apuntada. Tant les espitlleres com els caires dels mur són fets amb pedres ben treballades. La torre ens evoca el nom de Grillons, on s’engrillonaven els presos, i la sala de la planta baixa conserva tota l’ànima del recinte. Per una banda és l’espai on ara té lloc tot un procés casolà d’elaboració d’un vi propi, avui provinent d’altres comarques. Per una altra, conté tots els records de molts anys de la família, avui propietaris i abans masovers, que segueix residint en aquest espai que va servir de refugi durant la guerra civil i també d’estança quan la mestressa va infantar allà mateix un fill (Miquel Almela) +INFO +FOTOS

Març 2018: En un entorn recuperat dels camps veïns i convenientment preservada per una tanca, s’alça la magníficament recuperada torra que serviria de sentinella avançat del Camp de Tarragona. D’un origen incert, solament en tenim la certesa d’una inscripció grafiada a l’interior de la planta baixa de l’any 1615 que, de ser autèntica, ens la situaria al segle XVII. L’interior restaurat el 2009, n’ha mantingut els dos pisos que ja tenia més el terrat amb uns extraordinaris sostres de volta catalana. En cada planta s’han respectat les menudes finestres per a l’entrada de llum, més les espitlleres defensives. Al terrat tres gàrgoles se’n carreguen del drenatge de l’aigua de pluja així com també tres jocs de mènsules que devien sostenir els tres matacans corresponents, avui han estat refets en maçoneria. Segons ens explica el nostre guia Sr. Jaume, i malgrat les mesures de seguretat, uns desconeguts robaren la porta exterior de ferro i se n’endugueren els sistema de projecció de l’audiovisual explicatiu del monument, pendent de reemplaçar Hi ha gent per a tot !. (Jordi Cunties)+INFO +FOTOS

Març 2018: La torre de Montferri destaca de lluny estant la seva silueta a la carena de la Torre Grossa. Es tracta d'una torre que lluny sembla ser com la resta de torres defensives circulars, però quan som davant d'ella comprovem que té planta ovalada, si bé és circular en el seu interior. Un diàmetre de 15,66 m i una altitud de 8 m, fan que la seva funció estratègica sigui fàcil d'endevinar. Tenia la funció ben definida de vigilar el territori que s'anava conquerint als musulmans establerts al Camp de Tarragona. Sortosament ha estat restaurada i mereix una visita facilitada per una cadena instal·lada en el costerut camí que ens hi porta. (Jordi Gironès) +INFO +FOTOS

Novembre 2018: La torre de la Panadella està situada en un lloc històricament estratègic i per molts de nosaltres també molt significatiu, ja que es troba en el turó que domina els edificis i la benzinera que ens “acollien” fins fa molt pocs anys, en les nostres anades a les terres de Ponent, d’Aragó o de més enllà. Avui en dia, el lloc continua sent estratègic només pel dipòsit d’aigua i per les antenes de telecomunicacions que hi ha. La torre encara fa molta patxoca, però està molt abandonada i amb risc d’anar caient fins a desaparèixer. Una senzilla intervenció de consolidació i de manteniment de l’entorn li donaria la dignificació que es mereix i podria ajudar a ser el lloc d’informació i de l’inici d’una ruta de visites de les altres torres i antics castells d’aquelles contrades (Antoni Grífol) +INFO +FOTOS

Febrer 2018: També l’anomenen Torre de can Pasqual o Torre Rodona. A destacar que no és rodona, sinó que és rectangular amb els angles arrodonits S’hi arriba des de La Múnia, municipi de Castellví de la Marca, tot caminant uns 20 minuts per una pista fàcil per gaudir de la vista de la torre i de les restes adossades que comprenen aquest bé cultural d’interès nacional. Formava part de la xarxa defensiva per a prevenir i aturar les escomeses sarraïnes tenint molt a prop el castell de Castellvell de la Marca, del qual segurament en depenia.. Probablement cal situar la data de construcció prop de l’any 1000, i tot el seu estat juntament amb totes les runes que l’envolten i amb els boscos que l’amaguen, fan que la seva visió ens confirmi aquest conjunt com uns dels notables d’aquesta comarca del Penedès.(Alt Penedès). (Miquel Almela) +INFO +FOTOS

Novembre 2016: De lluny, es veu un conjunt format per una església, refeta el segle XVIII, la rectoria i una casa particular que encara avui hom anomena «el Monestir» o «l'Abadia». Semblaria que de l'antic priorat de Santa Maria de Riudaura, fundat a mitjans del segle IX pel comte de Girona-Besalú, que donà nom a la població, no en queda res, només documentació històrica. Però a la casa particular s'hi conserva, com incrustada i en bon estat, una torre rodona, l'únic vestigi actual del monestir benedictí. La cobertura de teules, les finestres i els maons de la part superior pertanyen a reformes modernes. L'estructura, les espitlleres, i els carreus de la part inferior provarien que la torre és medieval. (Elena Fàbregas) +INFO +FOTOS

Abril 2022: Dos comentaris del mateix edifici:
La vista de conjunt és teatral: la torre central, quadrada de quatre pisos d’alçada, és l’original del s.XIII feta amb pedra de marès rogenca d’Eramprunyà. Posteriorment, al segle XIX s’hi afegiren els dos annexes laterals, mantenint però l’aire medieval. A la planta baixa s’ha originat una bonica plaça central coberta d’una claraboia, que facilita el pas als treballadors municipals els dies de pluja. Un parell de carros usats, en un racó, recorden el passat agrari de la Vila (Jordi Cunties).

Els viladecanencs tenen una joia al mig del poble, al mig d’una gran plaça, amb una visibilitat que poques vegades es pot gaudir quan es visiten monuments medievals. Una torre de guaita i de defensa del segle XII, de quatre pisos i amb merlets, a la qual se li annexaren a principis del XIX unes edificacions laterals que conformen un conjunt esvelt de planta rectangular de color roig, característic de les roques del territori proper de l’Eramprunyà amb les que està construïda. És un Bé Cultural d’Interès Nacional i fou ben restaurada a principis del segle XX (Miquel Almela) +INFO +FOTOS

Abril 2018: Saportella, també coneguda com el Molí de la Torre, és un edifici del municipi de Granyanella de la comarca de La Segarra. Es tracta d'un edifici de diferents etapes de construcció encara que el que es veu avui dia, i en bastant mal estat de conservació, correspondria a una reconstrucció parcial dels s.XVI o XVII. En els seus orígens fou una edificació com a molí fariner que posteriorment es transformaria en un gran casal senyorial fortificat, d'estil renaixentista. Visualment dialoga amb els castells de Fonolleres i de La Corullada propers (Jordi Cunties) +INFO +FOTOS

Juny 2018: Torre situada a uns 500 m al nord del Castell de Ciutat, formava part del sistema defensiu de fortaleses que, juntament amb la Torre Blanca i el Castell de Ciutat, dominaven l'accés al pla de la Seu, tant per la vall del Segre com per la del Valira. Encara que segurament fou una iniciativa dels vecomtes de Castellbò, al segle XII l'edifici actual fou aixecat majoritàriament a principis del s.XVII i també fou modificat durant les guerres carlines. Actualment el fortí consta d'una torre rectangular amb planta i un pis amb una gran canonera a cada costat, de les quals solament se'n conserven dues de senceres. La porta original era a la primera planta, al costat oposat de la porta actual. Internament disposava d'un dipòsit adossat, un polvorí i una cisterna amb volta de cúpula, tot envoltat per una muralla actualment en mal estat de conservació. El 2014 es van iniciar unes obres de rehabilitació que ha permès que avui dia es pugui visitar còmodament i sense perill mitjançant una visita guiada, ja que l'edifici està convenientment tancat. El 1714 va exercir un paper destacat en la defensa de la ciutat contra les tropes borbòniques (Jordi Cunties) +INFO +FOTOS

Abril 2016: La sensació primera en veure aquest conjunt arquitectònic és agradable i original, diferent. De seguida destaca que es construí sobre un penyal enorme que li fa de fonament i de sòcol, d’uns 3 metres d’alçada. Primer, dels segles XIII-XIV fou la torre, de guarda i defensa, ara majestuosa d’uns 20 metresd’alçada, i després el mas adossat, del segle XVII. Mirant la façana sud de la torre es pot deduir que les finestres actuals eren portes de les 5 plantes que tenia la torre; i ara són com finestres i només en sobresurten les dues superiors a l’adossar-se la masia. Tot s’ha restaurat molt, però amb gust, mantenint l’equilibri necessari per convertir un conjunt històric d’interés en una casa rural de pau i tranquil·litat a l’entorn natural del Collsacabra i a tocar del poble de Tavertet(Miquel Almela) +INFO +FOTOS

Novembre 2018: El castell de Vilalta es troba situat a 777 m d'altitud  en un turó amb unes excel·lents panoràmiques, i actualment voltat d'un parc eòlic amb un munt de molins de vent. Aquest castell era a només 2 quilòmetres del castell veí de la Tallada, contribuint ambdós a controlar aquesta zona segarrenca de gran importància per al control d'aquest territori. Del castell només en queda avui la torre cilíndrica d'uns 3 metres d'alçada, però amb la bona notícia de la seva acurada restauració per part de la Generalitat. Si aneu a la Tallada no us deixeu pas d'acostar-vos a aquesta magnífica torre, tot i que el fossat que la voltava ha desaparegut per la instal·lació de camps de conreu que han reomplert el terreny (Jordi Gironés) +INFO +FOTOS

Gener 2015: El casal fortificat i emmurallat conegut com la torre de Marata està situat al veïnat de Marata en el municipi de Maçanet de la Selva. Es tracta d’un edifici de planta quadrada format per una gran torre de defensa de forma allargada amb espitlleres molt modificades després de l’incendi de 1923, i amb petites obertures rectangulars. La casa és de coberta parcialment terrassada i amb un vessant a façana. Malgrat que hi ha notícia documentada de l’any 1287,l’edificació actual es atribuïble al S.XV, dins un gòtic tardà. Encara que exteriorment està en bon estat de conservació, l’interior no és visitable per ser de propietat particular. (Jordi Cuntíes) +INFO +FOTOS

Març 2023: En la nostra nova visita d'enguany al castell de Palafolls, hem volgut aprofitar per veure la torre de Valldejuli al mateix municipi de Palafolls, ja que es troba en una urbanització i dins d'una finca privada. Només hem pogut veure-la gràcies a la fotografia aconseguida per Jordi Cunties, donat que la propietat ens ha impedit l'accés visual a l'edifici, només ha estat possible obtenir aquesta instantània ja que davant de la impossibilitat fisica d'accedir al recinte, o tenir vistes de la mateixa des d'una zona superior, van ser imposible. (Antoni Grífol) +INFO +FOTOS

Juny 2016:De les torres medievals que envoltaven la ciutat de Tremp fins a sis, avui només en resten tres, Dues d’elles perfectament restaurades i la tercera la del Mingo està en pitjor estat, doncs es un habitatge entre mitgeres. Les dues torres restaurades, es troben molt prop una de l’altre. Llueixen molt bé, al costat de l’absis de l’església l’anomenada de la Sagristia i l’altre es la dels “Padres”, perquè té al costat el modern edifici del col·legi-convent, que encara la destaca millor..(Antoni Grifol) +INFO +FOTOS

Març 2017: Partint de la pista forestal del municipi de Sant Gregori, que mena a can Corominas, on s'acaba l'asfaltat i comença una pista precària amb forts pendents. En uns quatre quilòmetres arribarem al cim de Sant Grau, on hi ha l'ermita del mateix nom, ara parcialment recuperada. Fou capella castellera del castell de Tudela, del qual queden solament algunes parets així com una mina que segurament va servir per a escurar de terres la corresponent cisterna. És llàstima que no s'hagi aprofitat l'obra feta a l'ermita per a consolidar com a mínim les restes encara vistents del que fou castell roquer des del qual es domina un ampli panorama de les serres veïnes, com per exemple les antenes que ens descobreixen l'amagat santuari del Rocacorba (Jordi Cunties) +INFO +FOTOS

Desembre 2016: De la primitiva fortificació només en resten alguns panys de la muralla, alguns murs de contenció de pedra vermella, que són del segle XIII o XIV, alguna paret i rampes d'accés. L'edifici actual, amb aspecte de masia noble, és una edificació dels segles XVII i XVIII sobre una construcció del segle XIV-XV, la qual potser es bastiria sobre construccions que es remunten al segle XI, segons les dades històriques. Ara bé, els sondejos arqueològics no han permès encara esbrinar on era l'antic castell de Vacarisses. L'emplaçament primerenc del castell era la propera "Torrota", des d'on s'hauria traslladat el segle XIV-XV al lloc actual, o l'antic castell ja era situat en el mateix lloc que l'actual, essent totalment destruït en construir el nou edifici als segles XIV-XV?. En la seva història, noms molt importants: Ermessenda de Carcassona, els Montcada, els Castellbell...i un fill il·lustre, Manuel d'Amat i de Junyent, virrei del Perú. (Elena Fàbregas) +INFO +FOTOS

Maig 2017: El castell de Vallfogona de Riucorb formava part de la cadena fortificada que protegia les terres de la frontera del comtat de Manresa dels atacs sarraïns. La primera notícia és del 1116 i el bastí Gombau d'Oluja com a residència pròpia. A aquest personatge, Vallfogona l'hi ha dedicat monument i placa commemorativa en tant que fundador de la vila. Oluja, el 1191, el donà a l'orde del Temple i els cavallers-frares hi establiren una comanda, integrada dins de les vint-i-cinc que formaven part de la Corona d'Aragó i heretada posteriorment pels hospitalers,  que esdevingué un important centre econòmic i de poder. En els seus millors temps hauria estat un grandiós casal aïllat,  amb una gran torre angular,  emmurallat i resguardat per torres de defensa i un baluard amb rampa, coronats de merlets. Es conserven elements importants del castell templer, si bé la seva transformació en habitatges particulars ha desfigurat i emmascarat l'edifici medieval. Pel que fa a l'interior, no és visitable. (Elena Fàbregas) +INFO +FOTOS

Novembre 2014: Serà magnífic si la restauració molt ambiciosa, d’aquest castell es duu a terme. En aquest moment, i des de fa quatre anys, està aturada com es fa ben palès al supercartell que segueix fent propaganda dels que havien de posar els diners. El castell conserva encara el recinte perimetral i part de les torres que el flanquejaven. Tant la planta del castell com la de les torres són rectangulars. Se suposa que una de les construccions afegides (molt voluminosa i rectangular i que tanca una de les cantonades del recinte), s’ha deixat vista en totxana en espera que algun dia es folri amb pedra. L’ajuntament pretén recuperar-lo per a usos socials. (Miquel Almela) +INFO +FOTOS

Maig 2017: Arribar a Verdú i veure la torre rodona, que des de la plaça sembla emergir del punt central del conjunt poligonal quasi rodó que envolta el castell, és una imatge perdurable. Si hi ha ocasió de visitar l’interior del recinte podrem afegir-hi les sensacions que provoquen el veure les feines fetes de restauració i consolidació dels espais i elements originals del castell. Cal pujar a la torre per una escala de cargol i gaudir de la vista de la plana conreada que envolta el poble. També veure les 3 sales, espaioses i ara habilitades per poder encabir actes festius i culturals. Aquest lloc fou reconquerit als musulmans l’any 1056 pel comte de Barcelona Ramon Berenguer I i cap el 1080 es construí el castell amb la idea de donar protecció als nous pobladors. Al 1227 Guillem de Cervera va vendre la vila i el castell al monestir de Poblet (Miquel Almela) +INFO +FOTOS

Desembre 2019: Situat en un lloc un xic estrany per un castell: al final del llogarret de Vilajoan, tocant a una riera afluent del Fluvià, es fa difícil de capir la seva situació ben poc castellera. Com la majoria dels castells de l’Empordà ha estat molt modificat i actualment serveix de segona residència estiuenca. Solament ha mantingut els merlets sobre el portal d’entrada, defensat per un vistós matacà. Els restants merlets han estat cegats sobre la part noble de l’edifici, per tal de fer-hi el que semblen unes golfes. Es tracta d’una edificació ben notable, elegant i amb murs fets amb còdols dels marges del Fluvià (Jordi Cunties) +INFO +FOTOS

Març 2015: He de confessar que m’agraden les formes més o menys piramidals. El que algun mur s’hagi reforçat per un talús dóna al castell una perspectiva d’enfoc clarament vertical. Tot i que s’hagi convertit aquest castell en una gran masia, s’hagin pràcticament eliminat els merlets i s’hagi fet una nova teulada, el conjunt de l’edifici segueix donant una visió que ens transporta en el temps a la imatge d’un gran castell. Hi trobareu restes interessants, el magnífic portal, d’arc de mig punt, velles espitlleres petites i grans, un matacà, restes de merlets i maneres ben diferents de conglomerar carreus i còdols. La vida del castell s’estengué des de finals del segle X al XV, encara que des d’aleshores moltes reformes i afegits el convertiren en el que és ara. (Miquel Almela).+INFO +FOTOS

Gener 2018: Ben proper a Palamós, cal caminar una mica per arribar a les runes d’aquest magnífic castell, molt malmès. Però per poder copsar el que aquestes parets ens poden transmetre cal tenir present l’esquema/dibuix de com podia haver estat aquesta fortalesa. Cal situar-se a la porta principal amb la torre de l’homenatge, la part millor conservada i que és la banda que dóna al nord, amb una torre amb merlets i els diversos arcs, alguns visibles i alguns que cal imaginar. Tot el recinte està envoltat d’un perímetre defensiu amb el seu fossat ben marcat. Sembla que està datat cap a l’any 1000, però es fa evident que fins al final de la seva vida va anar incorporant en el transcurs dels segles construccions d’èpoques més tardanes. Va ser volat per les tropes napoleòniques durant la Guerra del Francès (Miquel Almela) +INFO +FOTOS

Març 2015: De castell termenat medieval a palau gòtic fortificat. En destacaríem la torre medieval circular de secció troncocònica, començada a bastir al segle XI però acabada en diferents fases posteriors, ja que el coronament és ben bé del segle XVI. Les fases constructives, ben restaurades (restauració inaugurada l'any 2011), es diferencien perfectament. De la seva rica història, ens crida l'atenció com aquest modest castell palau acollí els monjos de l'espectacular i poderós Sant Pere de Rodes, a la fi del segle XVIII (1798-1821) a causa de la guerra contra els francesos i la pobresa que havia colpit Sant Pere. Heus aquí perquè avui dia se'l coneix pel nom de castell palau de l'Abat o castell de l'Abadia (Elena Fàbregas).+INFO +FOTOS

Febrer 2017: Si el visitem des de l’entrada principal, a la part de llevant, el castell de Vilobí que té els seus orígens en el segle XII, ens semblarà un castell tipus “neomedieval” del segle XIX, molt ben cuidat i aparent, però sense res que ens pugui fer pensar en una important i històrica construcció amb pedra volcànica, que és com ens la mostra la seva façana de ponent, quan la mirem des del costat de la torre-campanar de l’església. Pel fet que el castell és actualment la residència habitual dels seus propietaris, no podem valorar l’interior de l’edifici, el qual sembla conservar molt de l’estructura històrica de l’edifici (Antoni Grifol) +INFO +FOTOS

Desembre 2019:Dalt d’una elevació al mig del petit poble de Vilopriu, al Baix Empordà, s’aixeca el castell del mateix nom, que ens recorda visualment que la població va néixer al seu voltant. Una plaça i unes escales ens porten a una petita esplanada davant de la façana meridional de l’edifici. Es tracta de la façana principal amb la porta d’entrada i amb una torre quadrada que sobresurt del pany de paret a la banda sud-est. També destaquen en aquesta façana un parell d’esveltes finestres gòtiques. Aquest castell, amb orígens al segle XIII, o fins i tot potser al XII, ha sofert diferents restauracions: una de molt important al XV i una altra no fa massa anys que li ha donat l’aspecte actual, molt ben conservat i que hostatja dependències municipals. Un últim detall mereixedor de comentar és que si ens dirigim cap a la façana de ponent ens trobarem amb l’església del castell, Sant Pere de Vilopriu, ben senzilla però ben integrada amb la resta de l’edifici (Ramon Segret) +INFO +FOTOS

Març 2019: El castell de Vilves està situat al nucli del mateix nom, que  encara que està a uns 3 km del centre, forma part del municipi d’Artesa de Segre. Les restes del que suposadament fou el castell de Vilves son una espléndida torre quadrada i unes filades de mur, molt semblants a les que hi han a la base de la torre, que està situada al costat de l'església. Encara avui la Torre té uns 10 metres d'alçada i una espléndida factura, pero el seu lamentable estat de conservació en la seva part nord -on en els darrers temps han caigut alguns carreus-  fa pensar que li fa falta un bon manteniment, per no posar en risc, els veïns i visitants del lloc.(Antoni Grífol) +INFO +FOTOS

Desembre 2016: El castell de Voltrera, que es troba al municipi d’Abrera, també és conegut com castell de Vilalba, anomenat així des del segle XVI, i actualment es troba al bellmig de la urbanització del mateix nom. Les restes que es conserven estan molt malmeses i la majoria pertanyen a les millores que s’hi van fer al s.XVI. El municipi d’Abrera, pel que sembla, ni tant sols ha netejat de vegetació el conjunt, només hi ha posat una tanca i un rètol assenyalant el pas prohibit a les restes del castell pel mal estat general de la construcció.La visita es podria justificar per la vista de la vall del Llobregat que va des de Montserrat fins a Martorell. (Toni Grífol) +INFO +FOTOS