Inici
Qui som?
El nostre bloc
Els castells
Comentaris
Diccionari
Documents
Recomanem
Viquipèdia
Altres enllaços

 

Recull dels comentaris fets sobre alguns dels castells visitats

Àger
 
Octubre 2015: Les restes del castell amb orígens iber, musulmà i cristià, es troben situades dins del recinte sobirà de les muralles d’Àger, juntament amb les de la canònica de Sant Pere, dalt del turó que domina la vila. És un conjunt impactant, també per l’entorn que l’envolta, i de gran interès, malgrat la precarietat de la seva conservació, que podria estalviar a les restes dels edificis i als visitants, algunes heures i bardisses. Del castell, només en resta una part de la planta baixa d’un gran edifici rectangular distribuït en dues naus paral·leles situades a un nivell inferior al terra de l’església, a l’est d’aquestes restes hi trobem la muralla. De l’antiga gran torre s’han trobat en excavacions recents part del seus fonaments que ens confirmen les seves notables dimensions, tant en diàmetre com en alçada. És una visita molt recomanable, que es fa junt amb la canònica i que paga la pena fer-la (Toni Grífol). +INFO +FOTOS
Aguiló
  Novembre 2013: el castell d'Aguiló està situat al cim d'un turó envoltat pel poble d'Aguiló, pertanyent al municipi de Santa Coloma de Queralt. Des del cim es gaudeix d'una bona panoràmica de l'Alta Segarra. Pel que es conserva es creu que era de planta rectangular. L'element més important era la torre de l'angle sud-oest. Es veu sencera, consolidada, la façana sud amb una torre i una bestorre i bona part de la façana est. De la façana nord i oest i tot l'interior de l'edifici no queda res doncs foren enderrocats. Avui l'espai l'ocupa només una antena i un dipòsit, que es veuen a la fotografia, i una segona antena mes gran, que sobresurt a les restes de l'edifici. Endreçar l'accés al castell i aquest petit espai, no seria cap despesa pel municipi i dignificaria la historia de l'indret. (Toni Grifol). +INFO +FOTOS

Albi
  Febrer 2012: de bell antuvi, i en arribar a la plaça del davant del castell, ja s'entreveu que alguna cosa no acaba de funcionar; en efecte, una insultant paret de formigó ens malmet la visió frontal de les ruïnes. En traspassar la bonica porta dovellada d'entrada, la imatge de l'atzagaiada ens frapa amb tota la seva intensitat: algun arquitecte “genial” ha decidit de fer un ús, com a mínim discutible, del formigó i/o de la pedra nova perfectament encaixada i escairada per a la reconstrucció, pagada pels nostres impostos i gestionada pel Ministerio de Fomento del famós 1% cultural, donat que l'AVE passa pel municipi. La nostra/vostra desolació ha estat total. Solament cal agrair que en els treballs de neteja, s'hagin localitzat i mantingut lliures de formigó els murs del poblat íber, trobat en els fonaments del castell medieval (Jordi Cunties). +INFO +FOTOS
Alcover
Brunyola  
Març 2018:Mirant el plànol d’Alcover ens adonem que havia estat una vila closa per muralles. Ho constatem de seguida en fer la volta per la part de fora d’onaquestes s’aixecaven. Però ara pràcticament només queden, com a testimonis, dos portals, a un cap i a l’altre del carrer Major: el portal de la Saura i el portal de Sant Miquel.
El primer té una curiosa torre rodona a la banda interior del portal. El segon està flanquejat, per la part de fora, per dues construccions de planta rectangular que s’endevina que són les antigues torres que protegien aquesta entrada. Tret d’aquests dos portals no vam veure cap més vestigi de les muralles del temps de Pere el Cerimoniós (segle XIV), que han desaparegut i han estat absorbides per les cases actuals. Cal esmentar també les impressionants ruïnes de l’Església Vella, a la plaça del mateix nom, a la meitat del carrer Major. Va patir desperfectes amb la revolta de 1936 i un any més tard l’enderrocament d’un edifici annex, que era l’antic hospital, arrossegà en la caiguda l’església, deixant-la tal com la podem contemplar avui.(Ramon Segret)+INFO +FOTOS

Alòs
Alos  
Març 2019: Els 10 minuts de camí costerut des de que deixem el poble fins que tot de cop veiem el castell, no ens preparen per a copsar la grandesa d’aquesta construcció. Els darrers estudis amb radicarboni partint de les mostres de fusta de roure extretes dels murs del castell han descobert que la construcció va començar al segle VIII, cap al 730, d’origen islàmic o carolingi, situant així al castell d’Alòs de Balaguer com un dels monuments defensius més antic de Catalunya. A partir d’aquest inici, molta història, conquesta cristiana a principis del segle XI, época en la que s’afegiria la torre circular,i a lo llarg dels segles moltes noves construccions, de diferents estils i funcions. També elements diferents com una sala amb cúpula, recintes espaiosos, muralles, ens ajuden a adonar-nos de la importància d’aquest conjunt arquitectònic (Miquel Almela) +INFO +FOTOS

Alta-riba
  Abril 2013:El castell de Sant Miquel d'Alta-riba (amb categoria de Bé Cultural d'Interès Nacional), es troba en el turó que corona el lloc d'Alta-Riba dins del municipi d'Estaràs i té, com tots els castells de la Segarra, els seus orígens al segle XI. Actualment està molt malmès i sense consolidar, fet pel qual l'Associació d'Amics del Castell (AACSMA), que està iniciant el procés de restauració del castell, de moment l'ha tancat amb un filat, pel risc que pot suposar pels seus visitants. Amb tot, la visita al lloc és recomanable, doncs es podem veure les ruïnes i permet contemplar l'ampli territori que dominava des del seu estratègic emplaçament. Confien que l'AACSMA, aconsegueixi netejar, consolidar i finalment recuperar, en el possible, el castell, que crec s'ho mereix (Toni Grifol). +INFO +FOTOS

Altes de Foix
 
Febrer 2020:La torre Altes de Foix, és una casa fortificada amb torre rodona i elements medievals situada al terme municipal de Torrelles de Foix, que ha estat modificada en diverses ocasions i actualment es troba totalment vallada i sense accés, i només es pot veure de lluny, enmig de vinyes, en una zona força urbanitzada. Sembla que hi ha voluntat per part de la propietat de restaurar-la del tot, perquè la grua que surt a la fotografia feta aquest febrer, és la mateixa que hi havia el 2007 (Antoni Grífol) +INFO +FOTOS

Ametlla de Segarra
Ametlla de Segarra  
Març 2020: Situat al poble del mateix nom a l’extrem meridional de la Segarra, just al límit amb la Conca de Barberà, i al vessant nord de la vall del riu Corb. Un camp d’ametllers centenaris, a jutjar per les mides i formes dels seus troncs, ens donen la benvinguda al lloc. Entrem al poble, aparquem en una plaça plena d’eines agrícoles i pugem per unes escales fins a les restes que queden del castell: tan sols una torre circular. El castell és original del segle XI, quan els comtes de Barcelona organitzaven aquest extrem del comtat d’Osona. A inicis del segle XIII passà a l’orde de l’Hospital, dins la comanda de Cervera, i ja no canvià d’amos fins a la desamortització. S’anà malmetent i enderrocant fins quedar només la torre que podem veure avui dia. L’any 2011 tingué lloc una reconstrucció molt ben feta. Una escala metàl·lica exterior adossada a la torre permet entrar-hi per la porta original situada a la primera planta. Un cop dins l’estança és acollidora, amb pedra molt ben treballada al terra i parets. Una altra escala, aquesta de cargol i també metàl·lica, permet pujar d’aquesta estança al terrat, des d’on es té una àmplia vista de la plana segarrenca i de les muntanyes llunyanes (Ramon Segret) +INFO +FOTOS

Amposta
Llagostera  

Gener 2016:Les restes del castell d’Amposta es troben just al costat del pont penjat que avui és el símbol de la vila, en el lloc on el riu és més estret. Es va edificar sobre les restes d’una construcció andalusí. Un cop acabat l’ús militar del castell, les restes es van fer servir per edificar unes instal·lacions industrials aprofitant els fonaments i els murs principals. Actualment tot això s’ha reconvertit en un magnífic centre cultural per a la vila, havent fet una molt bona tasca de recuperació de les restes del basament d'alguna torre, dels murs perimetrals així com dels antics fossars del castell (Toni Grifol).+INFO +FOTOS

Anglés
Recs  
Arbeca
Arbeca  
Maig 2019: Poca cosa dóna visitar o buscar el castell d’Arbeca. Si prèviament s’estudia la seva història un es queda molt decepcionat. Hi ha la fotografia d’un gravat antic, (fotografia registrada i que cal etiquetar com de domini públic als Estats Units i altres països) que permet fer-se una idea de la magnitud i importància que deuria tenir. Desgraciadament a partir de les guerres dels Segadors i de Successió i sobretot a partir del segle XIX, es va perdre la major part dels seus elemenst arquitectònics. Es conserva part de la muralla, part d’una de les quatre magnífiques torres rodones i cantoneres, i una altra base també atalussada, Aprofitaren el recinte per fer-hi a finals del segle XIX els magatzems municipals d’aigua i a mitjans del XX l’escola municipal.(Miquel Almela) +INFO +FOTOS

Arenys
Arenys  
Desembre 2019: El castell d'Arenys es construí adossat a migdia de l'església de Sant Sadurní. Conseqüència?: una església desfigurada exteriorment i una lectura molt complexa del conjunt. Durant l’Edat Mitjana pertanyia als senyors Palol, essent el 1306 la primera data registrada. Per la datació, doncs, cal ubicar-lo a les darreries del feudalisme en què els «castells menors» i les torres eren la base de la defensa del territori. Aquesta finalitat defensiva es féu més patent encara, quan, posteriorment, la pròpia església també fou fortificada. El primitiu castell medieval sofrí moltes restauracions durant els segles XVI, XVII i XVIII que li donaren la forma actual. En època contemporània s'ha fet una reforma de la façana de caire neomedieval, afegint merlets al cos central i substituint les finestres originals per unes altres de neogòtiques. Tot i la seva complexitat, hi ha qui valora el conjunt com a un interessant exemple de l’evolució constructiva de l’arquitectura medieval. Malauradament l’edifici està abandonat (Elena Fàbregas) +INFO +FOTOS
Argençola
Argençola  
Novembre 2018: Al mateix municipi d'Argençola, a la comarca de l'Anoia, podrem reviure el que va ser un important castell del segle XI, però que avui no sobresurt del terra. O està colgat o les seves pedres han anat a parar a altres construccions del poble o de la comarca, diuen que a la mateixa església, que hi ha al tocar de les runes. I és que aquest castell demana imaginació, molta imaginació per fer-nos idea del que potser va arribar a ser. Hi ha les restes d'una torre rodona, d'una sala adjunta a la torre, d'una possible cisterna i d'unes murades que potser dibuixen dues parts del castell, una més noble,el sobirà, i l'altre, inferior, el jussà. Tot i això, la vista que des de sota i de lluny es té del turó, permet endevinar la magnífica imatge que aquest castell d'Argençola deuria oferir quan no estava devastat, fet que va ocórrer més d'una vegada al llarg de la seva història (Miquel Almela) +INFO +FOTOS

Ascó
Brunyola  
Abril 2017: Arribant a Ascó per la carretera C-12 es divisa a la carena sobre el poble, primerament la gran grua que ha servit per a la recuperació actual del que aren les poques restes visibles del castell templer. Tot seguit l'atenció se'ns en và a la refeta torre mestra coronada per una mena de Verdesca de fusta que encara ens la fa més atractiva ja que aquesta protecció ha desaparegut, cas que l'haguès a tingut, de tots els castells medievals visitats fins ara. Una passejada minuciosa per les restes ens permet fer-nos càrrec de la bona feina feta fins ara d'excavació i consolidació de les restes del que degué ser magnífica fortalesa templera. Hem d'esperar que l'ajuntament pugui continuar en campanyes venidores, esmerçant esforços i diners fins completar l'obra començada. (Jordi Cunties) +INFO +FOTOS

Bagà
  Octubre 2012: Ben a prop d'una molt interessant plaça porticada que es destaca com a centre del poble, es troba el castell. El Palau dels Barons de Pinós, com és millor anomenat el castell de Bagà, fou construït durant el segle XIII com a residència de la família dels barons de Pinós i com a centre polític i administratiu de les seves possessions. Va patir diverses ocupacions i enderrocs, durant la Revolta dels Segadors per part dels francesos, a la Guerra de Successió per part de l'exèrcit de Felip V i fins i tot als recents anys 80 per part dels seus darrers propietaris. L'Ajuntament que el comprà el 1990 l'ha restaurat com ha pogut, prou bé, i avui és la seu d' un bon centre d'interpretació medieval i dels càtars, a més de l'Oficina de Turisme de la Vila de Bagà . (Miquel Almela). +INFO +FOTOS
Barberà
  Maig 2012:La història d'aquest castell comença pels voltants del 1054 quan Ramon Berenguer cedeix el lloc a Arnau Pere perquè el fortifiqui i repobli el territori. Així és constitueix la base del que serà el castell que desenvoluparan els templers, quan al segle XII reben els drets dels comtes d'Urgell i de Barcelona. D'aquesta manera naixia la unitat administrativa de la comanda. Les comandes com la de Barberà eren habitades per frares que podien ser cavallers, servents o sacerdots. Tenien el comanador com a cap de la comunitat a qui corresponia administrar propietats i drets, tant en l'àmbit administratiu i militar com religiós. Cal conèixer el que és una comanda per entendre el castell de Barberà. Els templers, els hospitalers, l'estat, l'ajuntament, i al final fins a 1980, l'escola pública del poble. L'evolució des de la torre i muralla inicial fins al castell-palau actual segueix les necessitats de tots els seus propietaris. Ara l'Associació d'Amics del Castell treballen en una rehabilitació un tant peculiar, així com per a consolidar una espai de recerca de les ordes del Temple i de l'Hospital (Miquel Almela). +INFO +FOTOS
Bàscara
Bascara  
Desembre 2019: Cal saber que durant l’època medieval Bàscara era un dels punt estratègics més importants del país; era situada en la frontera de tres comtats: Besalú, Empúries i Girona, i en el pas necessari del riu Fluvià en les rutes que baixaven de França. Carlemany, al segle IX, cedí la possessió del lloc als bisbes de Girona que en conservaren la senyoria fins ben entrada l’edat moderna. És un miracle que encara quedin restes del castell i de les muralles, sabent que els exèrcits napoleònics francesos el 1814, abandonant Catalunya, el van fer volar quasi totalment. Queden restes destacables, com la torre rodona anomenada de la Presó, alguns trams de la muralla atalussada que protegia l’antic castell, el portal principal, algunes finestres d’arc, petites espitlleres, que donen fe de la llarga història militar d’aquesta fortificació, de la que es té constància des del segle XIII fins al segle XIX (Miquel Almela) +INFO +FOTOS

Begur
  Gener 2014: Les restes del castell de Begur estan situades a dalt del penyal que domina la vila i ofereix unes excel·lents vistes cap de la costa. La fortalesa fou aixecada damunt la roca aprofitant els espadats naturals i reforçant només el costat accessible amb la torre mestra que encara està força sencera en el seu basament, rodó i atalussat. A la part de dalt del castell no hi queda gran cosa llevat dels merlets que semblen ser del segle XX, i que ens mostren que amb ben poca construcció, aprofitant un lloc adient, es podia fer una fortalesa que dominava un bon tros del territori fins al Montgrí. Paga la pena la vista del litoral que es veu des de dalt de tot, des de la platja de Sa Tuna fins a les illes Medes i el Montgrí. Només sobra que la decoració nadalenca segueixi “guarnint” el castell. (Toni Grifol). +INFO +FOTOS
Bellver
Bellver  
Maig 2016: A Bellver no hi trobarem gairebé restes del fortí. L'any 1665 es produí l'explosió  del polvorí que destruí part de la vila i el castell. D'aquest, només  en queda la cisterna, visible prop de la plaça anomenada precisament del Castell. Ara bé, la moderna recuperació de l'antiga vila closa, muralles i carrers,  donen al barri antic de Bellver una esplèndida monumentalitat i l'aire de vila medieval configurada des del 1277 quan el rei Jaume II de Mallorca ordenà la construcció de muralles i torres. A la pàgina web de l'ajuntament es descriu un excel·lent itinerari, fàcil de seguir ja que hi ha panells d'informació històrica en els punts principals. La magnífica plaça porxada, centre de la vila medieval i seu del mercat amb l'edifici de la Duana, el Portal de la Cerdanya, la ben conservada Torre de la Presó i la torre situada a la dreta, ambdues unides per un llenç de mur ben destacable tot i el desastre de casa bastida al damunt (Elena Fàbregas) +INFO +FOTOS

Berga
Berga  
Juny 2015: Situats dalt de les restes del castell, es poden resseguir amb la mirada les muralles que protegien Berga així com les fortificacions que la feien inexpugnable, de les quals el castell n’era la cirereta. El major desastre patit fou durant la Guerra del Francès, el bombardeig al qual el sotmeté el propi general Lacy per tal de que no pogués ser emprat pels ocupants. Posteriorment al s.XIX, durant les guerres carlines, tingué un paper principal. El 1940 l’ajuntament el vengué a un particular que el convertí en un hotel turístic amb piscina al lloc que ocupava la primitiva església gòtica, i un projecte mai realitzat d’accés des de la pròpia ciutat mitjançant un telefèric que havia d’arribar també fins a Queralt. El 1988 fou comprat parcialment pel Consell Comarcal, la qual cosa ha permès de començar les obres de consolidació i excavacions en curs que potser permetran de trobar les restes del desconegut castell medieval original (Jordi Cunties).+INFO +FOTOS
Besalú
  Maig 2014: L'establiment medieval més antic era format pel castell comtal, l'església comtal de Santa Maria i un nucli de població, closos dins la muralla. Només podem veure algun fragment de muralla al carrer Rocafort i el portal situat al carrer del comte Tallaferro, a més dels vestigis d'una torre circular situada al costat nord-est del turó. Lamentablement, tota la zona més alta del turó on s'ubicaven el castell i l'església de Sant Maria, veritable generador de l'espai urbà posterior, és de propietat privada no visitable, condició que impedeix l'exploració arqueològica necessària per esbrinar les característiques de l'arquitectura original i evolució posterior. (Elena Fàbregas) +INFO +FOTOS
Besora de Navès
  Abril 2014: el castell de Besora de Navès, va ser construït a dalt de un serrat de 840 metres d'altitud, circumstància que ens permet veure des d'allà dalt bona part del Solsonès i fins i tot del lloc del Castellvell de Solsona i Lladurs. L'edificació actual, reconvertida en habitatge particular, fa que el castell, que té dues torres quadrades unides per un edifici central, conservi part del seu antic atractiu, doncs no sembla haver estat massa intervingut exteriorment. L'interior no sabem com pot haver canviat, ja que no es pot visitar, però l'entorn que l'envolta li afegeix un gran atractiu i l'acurat tancament que presenta, fan que mantingui tot el seu encant (Toni Grifol) +INFO +FOTOS
Beuda
  Maig 2014: El castell nou de Beuda  també anomenat del Pla o de Can Queixàs el trobem ubicat prop del nucli urbà de Beuda, en un dels pocs plans de la contrada. Al segle XV la família Queixàs es construí un castell gòtic al pla, prop de l'església, i és possible que a l'època medieval tardana, el castell roquer ( El Castellot ) fos abandonat. En la façana d'aquesta fortalesa tardana hi ha l'escut de la família i és per això anomenada, mas Queixàs. L'edifici en la actualitat presenta un bon aspecte encara que li cal un gran manteniment. Té una gran torre quadrada d'uns 10 m, i dos closos d'edifici, amb un gran portal adovellat i dues finestres d'estil gòtic. Altres finestres estan tapiades amb maons. És un edifici que de lluny fa molt goig en el lloc on és ubicat, però li manca un manteniment adequat, per evitar que es malmeti aviat. És una visita molt recomanable per l'indret i per visitar també l'antic castell de Beuda (el Castellot) que es troba dalt d'un turó uns 200 m més amunt. (Toni Grifol). +INFO +FOTOS
Biosca
Biosca  
Octubre 2016: El castell de Biosca està emplaçat al capdamunt del poble del mateix nom, a la comarca de la Segarra. El seu estat actual no fa gens creïble que sigui un Bé Cultural d’Interès Nacional, ja que les restes que hi perviuen estan totalment deixades, no s’ha fet en molts anys cap treball de consolidació, ni de neteja de l’entorn presentant un aspecte força deplorable. L’extensió del  seu recinte rectangular es considerable i ens confirma que va ser una fortificació molt important per l’ubicació estratègica del lloc, ja que es l’accés natural al Solsonès i va ser frontera entre els moros i els cristians, donat que els seus orígens són del S.XI i va ser utilitzat fins a la primera guerra carlina al s.XIX (Antoni Grifol) +INFO +FOTOS

Blancafort

Blancafort  
Desembre 2014: El Casal de Blancafort, es troba a l'entrada del congost del riu Congost, motiu pel qual en el s.XII-XIII s'hi va fer una torre o fortalesa per controlar el pas del riu .  Contràriament, avui aquesta construcció està totalment aïllada del nucli de població de La Garriga pel nus de les actuals carreteres. Blancafort, conforma un conjunt d'edificacions que té un particular encant, doncs mostren un entorn plenament medieval, ja que s'hi barregen la torre de defensa, que es la que està coberta per una teulada piramidal, la masia antiga, el molí i la casa “nova” del s.XVII. S'ha de destacar que l'interès del lloc ve donat pel conjunt d'edificis, però no pel seu estat de conservació i tampoc per la seva facilitat d'accés ni visibilitat (Toni Grifol) +INFO +FOTOS

Blancafort de Cercs
Blancafort de Cercs  
Juny 2015: El castell de Blancafort està documentat des del 1174 i la seva situació es correspon al d'un indret de pas en el camí medieval que es dirigia als castell de Madrona (desaparegut) i de Berga (molt transformat) provinent de les terres dels barons de Pinós establerts a Bagà. Es tracta d'un edifici eminentment defensiu que aprofita el rocam existent per establir-se en una magnífica talaia des d'on es podia controlar molt bé la vall del Llobregat. Actualment es troba força malmès i malviu entremig de la pineda que poc a poc se'l va cruspint, si bé encara fa de bon veure perquè manté una esvelta silueta i encara conserva el cos quadrat situat a la part superior del tossal rocallós. Mereix una visita en un entorn molt berguedà (Jordi Gironès).+INFO +FOTOS
Brunyola
Brunyola  

Febrer 2017: Solament la visió de la torre sobrealçada amb campanar, en arribar al petit poble de Brunyola, ja paga la pena. En un dia, dimarts, en què la presència municipal és inexistent, ens recorrem la perifèria del castell fotografiant els racons més vistosos. Llàstima de la visita de la sala gòtica del castell, actualment dins l'ajuntament, ja que no vam trobar ningú que ens la pogués mostrar (Jordi Cunties) +INFO +FOTOS

Cal Pepó
 
Febrer 2020: No s'ha trobat informació que permeti una datació precisa de l'edifici, però sembla de finals del S.XII o del S.XIII. Podem suposar que era una torre de guaita a la que s'afegí posteriorment una masia o que ja de bon principi era la torre de defensa d'una casa forta. La casa és restaurada, així com la torre que ha recuperat la cimera esmotxada. És tancada amb un control per càmera de TV. En aquest contorn sembla que els propietaris estan escarmentats per les actuacions de personal poc recomanable (Jordi Cunties) +INFO +FOTOS
Cal Rei
 
Febrer 2020: Moltes de les torres que depenien del castell de Pontons s'anaren convertint, a partir del segle XV, en masos habitats per pagesos de la contrada, la qual cosa va fer que aquestes torres es consolidessin com a una part del conjunt del mas, fent possible una bona conservació fins als nostres dies. En el cas de la torre de Cal Rei no hi ha adossada cap masia, però en canvi tenim una magnífica torre de planta quadrangular amb dos cossos interiors i tres plantes que reclamen uns treballs de consolidació. Les portes adovellades internes, els arcs interiors i la porta d'entrada, també adovellada, justifiquen aquesta consolidació (Jordi Gironès) +INFO +FOTOS
Cal Xamanet
 
Febrer 2020: A uns dos quilòmetres a l’oest de Pontons, seguint la carretera que porta a Santes
Creus, hi ha el veïnat de Camp d’Ases. En aquest punt, i només a uns pocs metres al nord de la carretera, trobem en molt poca distància unes de les altres, tres torres medievals que semblen tallades pel mateix patró. La de cal Xamanet es troba al mig, i el que veiem —des d’una mica lluny ja que els rètols de propietat privada no permeten acostar-nos-hi més— és una torre gairebé quadrada que sobresurt d’un conjunt de masies adossades a aquest element defensiu. La torre té una coberta de teulada a dues aigües i per la similitud amb la propera torre de cal Rei, a la qual sí que podem acostar-nos-hi, intuïm que també deu tenir tres plantes. Per altra banda el conjunt de cal Guixó, més a ponent, però també visible des d’on som, consta també d’unes masies que envolten una torre quadrada similar a les altres dues (Ramon Segret) +INFO +FOTOS

Calaf
Calaf  
Abril 2015: Kalafum, Calaff, Calaf, terra de frontera i punt estratègic de comunicació. La restauració acabada el 2011 ens permet apreciar, tant per fora com per dins, la importància d’aquesta fortificació, que aquest 2015 ha fet els 1000 anys. La seva forma, de planta poligonal de cinc costats amb angles arrodonits i amb carreus de grans dimensions (poc comuns) fan que aquest castell sigui singular i la seva visita recomanable. Des dels inicis amb els Cardona fins a finals del XVIII en què acabà enrunant-se, fou part activa de la història catalana amb fets com la batalla de Calaf a la Guerra Civil (1465), atac borbònic contra una guarnició austriacista calant foc al castell(1710) i l’enfrontament de Prats del Rei a la Guerra de Successió (1711) (Miquel Almela). +INFO +FOTOS
Castell de Calafell
 
Novembre 2022: En la nostra nova visita d'enguany al castell de Calafell, hem pogut veure que s'han fet feines de musealitzacio del castell, s'han dotat d'un vídeo introductori, d'un recorregut de visita amb panells, un fulletó i de diversos enginys, cuirasses, cascs i diferents tipus d'armes de diverses èpoques els quals, acompanyats per una detallada i documentada exposició del guia, ens han permès gaudir de la visita al llarg de quasi dues hores. Molt recomanable i quasi imprescindible fer la visita guiada (Antoni Grífol) +INFO +FOTOS
Caldes de Malavella
CaldesM   Setembre 2014: Està ben situat dins del nucli urbà de Caldes de Malavella. Si considerem que el castell està adjunt a les Termes Romanes, tot plegat constitueix un conjunt històric de molt interès i que amb pocs anys ha variat molt. Si s’havia visitat anys enrere, és aconsellable una nova visita per comprovar la restauració realitzada (2008). No es conserven cap de les dependències internes del castell. Les tres torres circulars, així com el pany de muralla que les uneix donen una visió que permet imaginar la importància de l’antiga edificació. Segurament els seus fonaments podrien correspondre a l’època romana, sent la datació de les torres entre finals del segle XII i mitjan del segle XIII i la de la muralla a partir del segle XIV (Miquel Almela) +INFO +FOTOS
Calonge
  Gener 2013: Aquest castell realment vistent se'ns presenta en tres etapes bastant ben delimitades: per començar la part més antiga que és la ferrenya torre quadrangular, segurament pertanyent al s.XII, les muralles més tardanes que rodegen el palau gòtic del s.XIV –XV i acabant pel cos renaixentista. Fins avui la restauració en curs s'ha aturat als exteriors i teulats i a la planta baixa del conjunt on s'ha edificat una enorme baluerna que serà una sala polivalent pel poble. El conjunt que encara no és visitable mostra, però, una imatge ben plaent de conjunt que acabarà sent, quan la malmesa economia ho permeti. (Jordi Cunties).+INFO +FOTOS
Calonge de Segarra
Calonge Segarra  
Octubre 2016: Ben situat al cim del turó que presideix el poblet de Calonge de Segarra, té a sota mateix l’antiga església parroquial de Santa Fe; les restes del castell i l’església són els dos focus que atreuen a l’arribar. El castell està molt malmès. Tres coses a veure i moltes a imaginar: una sala prou gran coberta per una perfecta volta de canó de mig punt, una possible cisterna i les restes d’una torre circular al voltant de la qual, possiblement, s’estendria el castell. Sembla que la torre podria ser del segle XI i l’estança rectangular coberta, de finals del XII. Les parts restants que s’insinuen serien posteriors. Tot i així, el que es veu recompensa al visitant (Miquel Almela) +INFO +FOTOS

Campdorà
  Març 2013: El castell de Campdorà, o també anomenat la Força de Campdorà , situat en el nucli antic de Campdorà i que actualment pertany a la ciutat de Girona, es troba força amagat i sense cap indicació per arribar-hi, ja que quan es circula per la carretera que travessa el nucli situat a la vall de Campdorà, cal agafar el trencall que porta a l'hípica i seguir-lo, pujant al turó cobert per pins on trobem el castell, envoltat per un veïnat poc amigable amb les visites. El castell amb l'origen al segle X, ha tingut al llarg del segles diferents propietaris i èpoques millors, fins que al segle XVIII passà a ser propietat de l'ordre de Santa Caterina, i més tard abandonat. A mitjans del s.XX va ser adquirit per l'exiliat nacionalista català Josep Muntada al tornar a Catalunya. Tenia els sostres ensorrats i la ruïna era total, però amb l'ajuda de la seva dona el va anar recuperant tot respectant els seus orígens. La seva mort va convertit el castell en un casal tancat durant la major part de l'any, encara que es veu molt restaurat i té una bona conservació exterior (Toni Grifol). +INFO +FOTOS
Cantallops
Blancafort  
Març 2015: Del castell de Cantallops, datat el 1288, actualment només queden panys de paret adossats a l'església de Sant Esteve en els qual es conserven alguns merlets. L'element més destacable del conjunt és avui el campanar de l'església construïda sobre l'antiga capella del castell, fent que l'antiga torre del castell esdevingui avui el campanar que té força interès. El conjunt mereix una visita si anem de pas cap al castell de Requesens,(Jordi Gironès). +INFO +FOTOS
Canyelles
  Desembre 2013: arribant a un castell del segle XV, sabent que ha estat modificat més d'una vegada i que fins i tot a la segona meitat del segle XIX, va ser convertit a residència familiar, podríem pensar o imaginar quina visió, quin efecte, ens produirà quan el tinguem davant. L'aspecte que dóna des de lluny quan inclou l'església de Santa Magdalena, adjunta al castell, és d'una edificació-fortalesa integrada dins del poble de Canyelles. Cal situar-se a la banda nord per descobrir l'emoció de la seva torre rodona (documentada ja al 976) i el perfil dels merlets dels murs adjunts. Des del castell es vigilava l'eix Vilafranca-Vilanova, tot fent de protecció auxiliar del més principal castell d'Olèrdola (Miquel Almela). +INFO +FOTOS

Cartellà
Rosanes  
Gener 2015: L’actual Mas Cartellà, conegut com la  Força de Cartellà, està situat a peu de la carretera N-II, al terme de Maçanet de la Selva i en un estat  d’aparent deixadesa i  semi-abandonament. Està però classificada com a Bé Cultural d’Interès Nacional. Només es destacable per la seva presència, l’antiga torre de defensa que es veu des de l’exterior, però no així el seu pati interior que pot ser d’interès, però que no es pot confirmar ja que està en un espai tancat i de propietat privada. Actualment no justifica la seva visita. (Toni Grifol) +INFO +FOTOS
Cartellà - Sant Gregori
Recs  
Març 2017: La història d'aquest castell termenat, característic i vistent pels seus murs emmerletats i el seu fossat, comença amb la construcció més antiga, que podríem datar entre els segles XI-XII, continua al segle XIII quan es va ampliar, es va transformar en castell palau gòtic al segle XIV, i preparat per a armes de foc al segle XV. Aquesta barreja arquitectònica, conseqüència de les successives reformes, es fa evident constatant la presència de merlets, de merlets amb espitllera, d'espitlleres per a arma de foc, de troneres...i les finestres gòtiques que s'obren en les dues plantes superiors.  El propietari, amablement, ens permet de visitar l'interior, creuar  l'extens pati d'armes i pujar, per una de les dues escales que l'emmarquen, al pis superior. Ens explica que, seguint la tasca iniciada pel seu pare, n'ha iniciat la restauració, la recuperació de l'estructura i l'adaptació a habitatge i instal·lació de turisme rural, activitat que ha de possibilitar-ne el manteniment (Elena Fàbregas)+INFO +FOTOS

Castell d'Aro
  Gener 2013: L'edifici del castell de la vila de Castell d'Aro, anomenat també de Benedormiens, es troba en el turó del nucli antic de la vila i conserva escasses restes d'època medieval perquè sofrí dos incendis en el passat, i l'actual és una construcció fruit de la restauració iniciada els anys 70, que en l'actualitat presenta un estat de conservació immillorable. Es tracta d'un edifici de dimensions notables en què la seva principal característica són els contraforts que sustenten la terrassa i façana del migdia i on encara es pot veure el basament del seu antic fossat. La seva planta es en forma de "U” amb el pati interior obert cap al nord, mirant a la façana sud de l'església amb la que forma un bonic conjunt. (Toni Grifol). +INFO +FOTOS
Castell del Rei
  Febrer 2014: El monument que ens ha pervingut no és res més que la rehabilitació d'època romànica del segle XII al XIV, d'una gran construcció romana que havia format part del fòrum provincial. Les diferents modificacions interiors del segle XVII quan va ser una caserna o del segle XVIII quan hi varen enquibir una presó precursora de la presó provincial, funció que va mantenir fins al 1953. Al segle XIX durant la Guerra del Francès, el mariscal Suchet va ordenar-ne la voladura i va quedar molt malmès. Després d'una acurada restauració, principalment interior, actualment s'hi poden contemplar els cinc arcs diafragmàtics que suporten la coberta convertida en terrat així com, a la façana oest, dues finestres geminades amb tres arquets i festejadors. (Jordi Cunties). +INFO +FOTOS
Castell del Rei de Lleida
Suda- del Rei Lleida  
Octubre 2014: El Castell del Rei de Lleida, també conegut com La Suda de Lleida, era l’alcassaba de la ciutat de Lleida en el període de la conquesta andalusí. De la Suda no queden res més que part dels fonaments, i del castell només es conserva una façana de la fortalesa amb dues torres i la capella. Restes que s’han posat en valor els darrers anys després d’una important restauració que l’ha incorporat al Conjunt Monumental de la Seu Vella, visitant-se conjuntament. Queda, però, molt per recuperar de la fortificació del castell, ja que a les seves muralles es van fer reformes durant el regnat de Felip V i durant el s.XVIII a l’estil de l’enginyer francès Vauban, amb les seus murs atalussats i la planta en forma d’estrella, que van canviar el Castell del Rei. Tot això és el que segueix malmetent-se i pendent de recuperació (Antoni Grifol). +INFO +FOTOS
Castell de la Trinitat
 
Juny 2023: El castell de la Trinitat és un edifici situat a l'est del nucli urbà del municipi de Roses sobre el far, a uns 60 metres sobre el nivell del mar, al lloc on es trobava una torre de defensa que s’alçava a la zona i que es va integrar en la construcció del castell (com es pot veure actualment). L’emperador Carles eI va manar construir amb anterioritat a la construcció de la Ciutadella de Roses, que defensava el territori conjuntament.amb el foc entre les dues fortaleses. Les obres s'iniciaren el 2 de gener de 1544 i s’acabaren a mitjans de 1551. El fortí va quedar parcialment destruït per les voladures de les tropes napoleòniques el 1814. Aquest, va estar en runes  fins que va ser adquirit per l'Ajuntament l'any 1990 i el 2002 es va iniciar la rehabilitació, la qual es va aturar el 2008. Finalment, l'any 2011, després de 8 anys de treballs de restauració, va ser obert al públic.

En l’actualitat està totalment museïtzat i és molt recomanable fer una visita guiada a la construcció per poder valorar adequadament les restes, els treballs de consolidació, restauració, accessibilitat i museïtzació portats a terme (Antoni Grífol) +INFO +FOTOS

 

Castell de Roca
Llagostera  
Febrer 2016: Després de deu anys visitant castells, aquest és el primer cop que ens hem trobat un en què el seu propietari, segons consigna donada mitjançant una amable senyoreta que deu ser llogatera, que no solament n’impedeix l’accés sinó que tampoc en permet el fotografiar-ne l’exterior...¿? És per això que recomano que ningú "gosi molestar" tan important personatge per visitar el "seu" castell que de lluny, però, fa patxoca! (Jordi Cunties) +INFO +FOTOS

Castellarnau
Castellarnau  
Desembre 2018:La mansió senyorial de Castellarnau fa força goig només entrar per la porta que dona accés al jardí que precedeix la masia, la torre de defensa i l'ermita, unes edificacions en molt bon estat que daten del segle XIV amb les successives reformes que han tingut lloc en el transcurs dels anys. Qüestions de dots i dominis de terres van ocasionar una sèrie de males relacions entre els dos propietaris: el de can Maduixer i el de can Borrell, per veure qui tenia la torre més esvelta. Això acabà ocasionant la ruïna dels Borrell, que van ser els qui van fer construir la torre de Castellarnau. Del conjunt, cal destacar els finestrals gòtics amb caps humans esculpits i l'interior de la masia, que no està accessible. Actualment ja no té l'ús com a restaurant i està en venda amb la idea de tornar-lo a posar en marxa (Jordi Gironés)+INFO +FOTOS

Castellbell
Castellbell  
Desembre 2015: A la llera dreta del Llobregat, dins el municipi de Castellbell i  el Vilar i dominant un pregon turó, s’alça el castell gòtic refet a partir de 1719, quan el seu propietari d’aleshores el destruí per evitar que no fos ocupat pels miquelets. L’edifici manté, però, una imatge ferrenya dalt del turó, malgrat el desastre visual que representa un increïble tub de formigó per a un ascensor. L’edifici, el qual no és visitable, deu pertànyer als hereus del marquès de Vilallonga. Jordi Cunties) +INFO +FOTOS
Castellciutat
Brunyola  
Juny 2018: Antic castell a la població de Castellciutat, al municipi de la Seu d’Urgell, avui envoltat per un prestigiós complex turístic. Reconstruït completament, al segle XVII, en una fortalesa del tipus Vauban amb cinc baluards. Pocs elements hi trobareu de la construcció medieval del segle XI (documents del 1064 i 1099), construcció que sembla ben descrita a la novel·la Espill del metge valencià Jaume Roig. Aquest castell va viure les contínues topades entre els comtes i els bisbes, i tingué un paper destacat a diferents guerres. El general Josep Moragues en va ser el governador militar i la va haver de rendir a les tropes borbòniques el 1713. Cal esmentar dues properes edificacions que consolidaven la fortalesa, l’ara anomenada Ciutadella (on s’havia trobat la Torre Blanca, una de les cinc torres avançades del Castell de Ciutat) i la torre Solsona (una altra torre a uns 500 metres del castell) (Miquel Almela) +INFO +FOTOS

Castellfollit de Riubregós : Nova visita
Castellfollit Riubregos  
Octubre 2016: Les ruïnes ben malmeses del que fou castell medieval de Sant Esteve han seguit una trajectòria accidentada fins als nostres dies en què, amb un migrat pressupost de la Diputació de Barcelona, s’ha aconseguit frenar-ne la ruïna, deguda a la voladura que el sotmeté el general Mina liberal, enfrontat als carlins. S'han consolidat les muralles que donen sobre el poble, i s'ha fet la neteja d’una gran part de l’edifici, localitzant la que seria la capella del castell i la presó que guarda uns interessants esgrafiats. L’ajuntament, a la seva vegada, s’ha fet càrrec de les visites guiades de la mà de l’eficient “Mingo” ja que la reconstrucció de la portalada del castell ha permès el tancament que el protegeix de bretolades. Molt possiblement, un segon pressupost permetrà la continuació del treballs, però cal dir que l’estat actual ja fa molt recomanable una engrescadora visita (Jordi Cunties)+INFO +FOTOS

Castellnou de Bages
Castellnou   Novembre 2012: A Castellnou de Bages, la també anomenada torre dels Moros és una torre de defensa de planta circular, que marca l'existència d'una fortificació del segle XI, de la qual només queden restes d'una estructura rectangular i parts de murs exteriors. Està situada en el punt més alt d'un turó, en contacte visual amb el castell de Balsareny, amb unes vistes panoràmiques sorprenents que van des dels Pirineus fins a Montserrat. Si la visibilitat acompanya la pujada a la torre és més que recomanable. La torre és de forma cilíndrica, amb una alçada actual de 12 metres , mig esfondrada i amb un important esvoranc que permet veure la construcció des de l'interior. Té un gruix de paret de 2,45 metres i sembla que el seu espai reduït interior podia haver estat dividit amb 3 nivells d'alçat. Explica la llegenda que a la torre dels Moros hi ha enterrat un tresor que, segons alguna versió, podria tractar-se d'un vedell d'or pur. (Miquel Almela). +INFO +FOTOS
Castelló de Farfanya
castelló de Farfanya  
Maig 2015: Es troba dalt del turó que domina la població del mateix nom i gran part del Pla d’Urgell. És un mirador excel·lent i justifica la seva construcció en els anys de la dominació musulmana, per defensar la frontera de l'Al-Andalus dels comtats cristians del nord. Junt al castell actualment enrunat, hi ha l’església de Santa Maria, també molt malmesa, encara que hi ha un conveni entre l’Ajuntament, la Diputació i la Generalitat, per a la conservació del patrimoni, tal i com diu un cartell que es troba als peus del castell. No sembla però, que hagin fet res més que apuntalar algunes parets de l’església i les restes del mur d’una de les torres. Amb una neteja de la malesa de l’espai es podria veure quelcom més i avaluar les feines a fer (Toni Grífol).+INFO +FOTOS
Castellot de Beuda
Blancafort  
Febrer 2015: Sobre uns espadats impossibles que el rodegen per tres costats s’alcen agonitzants les ruïnes del que fou el primer castell de Beuda, conegut avui dia com el Castell dels Moros o de les Bruixes. Solament recomanable als qui estiguin en bona forma física ja que el camí d’accés és en part el mateix que duu fins al santuari de Nostra Sra. del Mont, molt dret i perdedor i en mal estat. Pel que fa a les restes avui dia visibles, cal dir que el seu estat de conservació és molt precari ja que, per exemple, la que degué ser magnífica torre mestra actualment és esberlada i en evident perill d’ensulsiada definitiva. No cal dir que des d’aquest niu d’àligues el panorama que es divisa és espectacular i ens permet divisar el que fou segon castell de Beuda o Castell Nou, ja gòtic, bastit als volts del segle XV i en perfecte estat de conservació (Jordi Cunties). +INFO +FOTOS
Castellvell de Solsona
  Abril 2014: encimbellat sobre el turó que serveix de talaia al nord-oest de la ciutat de Solsona, les restes del Castellvell són el resultat de l'acabament del feudalisme i de l'aburgesament dels comtes-ducs de Cardona que, en abandonar-lo, van permetre'n la destrucció per tal de reforçar les muralles de la vila. Posteriorment, tampoc les guerres carlines li van ser misericordes i les tres torres que li falten varen ser enderrocades en aquells turbulents moments. Malgrat el que el temps se n'ha endut, les restes actuals mereixerien una recuperació arqueològica que els actuals propietaris, els ducs de Medinaceli no semblen voler contemplar. Tampoc la talla de la Mare de Déu de la Llet que es venera a la part gòtica del castell, i coneguda com la Mare de Déu del Remei, s'ha lliurat de manipulacions indignes que li han tergiversat l'aspecte. (Jordi Cunties) +INFO +FOTOS
Cellers
Cellers  
Desembre 2014:   En mig de la lletgesa d'un anodí polígon industrial (polígon can Volart), s'hi troba, força amagat i envoltat de jardí, aquest casal fortificat de propietat privada, antic castell de la baixa edat mitjana amb alguns elements més reculats  i que segurament es construí  sobre una antiga vila romana. Planta rectangular, amb dues torres rodones emmerletades oposades, fossat i pont llevadís. Just al costat conserva un interessant forn de terrissa d'època iberoromana que es descobrí en unes obres de restauració. Tot el conjunt està restaurat i molt ben conservat i lamentem  que no s'obri de manera regular al públic per a visitar-ne l'interior. (Elena Fàbregas)    +INFO +FOTOS
Celrà
  Novembre 2011: el castell que avui es troba al límit del casc urbà de Celrà, al final del carrer Germans Sabatt, és el veritable exemple de com no s'ha de fer una restauració, i com no s'ha de fer una adequació a nous usos. De l'antiga torre–masia que hi havia, els actuals propietaris l'han reconvertit en una casa unifamiliar, en la que fins i tot la torre ha estat disfressada. La visita al lloc, per alta banda, ens permet veure al costat mateix, la Torre Desvern, que manté viva la història i l'evolució del que deuria haver estat el castell de Celrà (A.Grifol). +INFO +FOTOS

Cervera i muralles
Brunyola

 

 
Abril 2018 : El castell de Cervera és avui només els fonaments i poc més d’un metre d’alçada de la construcció de l’edifici que va ser. Només en romanen unes restes reduïdes de l’antic castell en el qual es practicà una excavació arqueològica des de l’any 1991, però que en l’actualitat ha estat suspesa. S’hi endevina un recinte ampli amb una planta gairebé quadrada, que devia tenir una torre circular a cadascun dels quatre angles. El castell es troba al turó anomenat Mont-serè, prop de l’església de Sant Pere i dins del gran recinte murallat, que tenia uns 3 km. Del conjunt de muralles es conserven bàsicament les de la part sud de la vila (les des de la part nord estan quasi desaparegudes). Son d’origen medieval i han estat recentment restaurades en molts dels seus trams. És molt recomanable la visita del carrer Major, el castell, les muralles i la Paeria (Antoni Grífol) +INFO +FOTOS

Cervià
Recs  
Març 2017: El castell de Cervià està situat en un turó que domina el poble`de Cervià i ens ofereix una àmplia panoràmica de la comarca del Gironès. Del castell, però, només en resta un gros mur i els seus fonaments. Restes que recentment han estat posats en valor per l’ajuntament del municipi, que ha realitzat una important obra de consolidació endreçant tot el perímetre del castell i museïtzant aquestes restes amb petits plafons informatius que ens parlen -entre altres- que la coneguda i destacable Torre de les Hores de Cervià, formava part de la muralla que defensava la població (Toni Grífol) +INFO +FOTOS

Cinc Claus
Cinc Claus  
Octubre 2019: Del castell de Cinc Claus, en el lloc del mateix nom i dins del municipi de L'Escala, no en queda gran cosa, només l'antic portal, un mur i una torre de l'antiga muralla, que forma part d'un antic mas i que s'ha integrat actualment dins del mas Piferrer o del castell, de propietat privada. Segons el catàleg de la Generalitat de Catalunya és un Bé d’Interès Nacional, que caldria aconseguir que els propietaris facilitessin l'accés i que almenys no posessin obstacles a la seva visió des de l'exterior de la finca (Antoni Grífol) +INFO +FOTOS

Ciutadella de Roses
 

Juny 2023: Aquesta gran construcció complementària i posterior al castell de la Trinitat, va ser construïda per ordre de Carles I i en el lloc on hi havien restes d’ocupacions històriques des del s.IV a.c., data de la fundació de la colònia grega de Rhode, amb restes arqueològiques romanes, visigòtiques i construccions medievals (capella romànica i nucli urbà) i  restes de diferents trams de muralla.

Actualment és la seu del Museu de Roses i la seva visita ajuda a la comprensió de la importància i dimensió històrica de la vila. (Antoni Grífol) +INFO +FOTOS

Ciutadilla
Brunyola  
Maig 2017: La gran baluerna que s’albira des de la carretera C-432 a Guimerà recorda un esquelet de peix varat en una platja, però quan hom s’hi acosta des de “Lo Planot”, la cosa canvia completament i contemplem el que resta del palau renaixentista, sabent que estem davant d’un dels mes grans i interessants castells catalans del S.XVI . El que començà sent el feu dels Guimerà, el 1824 el marquesat de Ciutadilla passà als Sentmenat que encara avui en segueixen sent els senyors. Després d’una colla d’anys de treballs de consolidació i restauració avui dia ja s’entra pel que fou el portal senyorial a la plaça d’armes : de fet el que resta del castell medieval es limita a la Torre Vella i poca cosa més. El que fou magnífic palau renaixentista ha estat parcialment recuperat, però encara queda encara molta feina a fer. La pujada a la torre del castell és el “clou” de la visita i si el dia és clar, es pot veure fins i tot la torra mestra del llunyà castell de Verdú. No cal dir que la visita guiada és altament recomanable..(Jordi Cunties) +INFO +FOTOS

Clarà
  Novembre 2012: El dia s'ha tornat rúfol i bufa un vent de tempesta que no anuncia res de bo. No pot ser que el castell de Clarà se'ns resisteixi una altra vegada. De moment hem deixat els cotxes a la Coromina i per un estret corriol ens atansem al camí que, resseguint la carena, ens ha de dur fins a l'extrem del turó on senyorejava el castell de Clarà. Poc abans d'arribar-hi una mica de talús assenyala el que devia ser un primitiu primer recinte casteller. Sobresortint d'un amuntegament de ruïnes el que queda de la torre mestra ens mostra la decadència absoluta del castell: mitjançant unes cales antigues es poden concretar un seguit d'habitacles, una cisterna rodona i poca cosa més se'n conserva . L'ermita de Sant Andreu era l'església castellera, que ha estat tant modificada i que res no indica el seu origen romànic. El vent no s'apaigava, però per fi hem aconseguit la visita prevista a les restes de Clarà. (Jordi Cunties). +INFO +FOTOS
Claret
Claret  
Abril 2015:Les restes del castell de Claret es troben dins del petit nucli de cases del poble i en el seu punt més alt, on hi ha el dipòsit de l’aigua de la població. És un poblet molt endreçat, menys el que queda del castell que és ple de bardissa i totalment enrunat, encara que segueixen quedant restes de part del mur i la porta adovellada. Una veritable llàstima que nos es puguin consolidar aquests vestigis que són part de la seva història, però que sense l’ajut de les institucions, com el Consell Comarcal de la Segarra, els pocs veïns que hi viuen, mai no podran fer-hi front (Toni Grífol).+INFO +FOTOS
Coll
Coll  
Novembre 2016: El castell és de fet una casa forta, que ha anat evolucionant des d'uns orígens documentats al s.XII, fins que s'acabà convertint en una masia al s.XVIII, quan perdé els drets senyorials. Està format al voltant d'un pati central, al voltant del qual s'han anat estructurant les diferents estances segons que el pas del temps n'ha anat canviant l'ús. Actualment sembla mantenir-se en un relatiu bon estat i la imatge que ens ofereix, enmig de l'arbreda, és d'allò més romàntica. Ens ha justificat la visita exterior malgrat les dificultats en localitzar-lo (Jordi Cunties) +INFO +FOTOS

Collbató
Collbató  
Desembre 2016: Del castell de Collbató queda actualment un pany de paret ben visible des de la mateixa població, i dalt de l'altiu turó on se situa, hi ha restes escasses del que fou el clos. L'esmentada paret esdevé el cantó de llevant de la base de la torre, la qual queda enfonsada en el terreny. Al marge de les poques restes que queden i la història del castell (el primer document que en parla data de l'any 1113), la panoràmica que hi ha del vessant meridional de la muntanya de Montserrat mereix pujar-hi per un corriol costerut i força pedregós. Seria de ben segur una magnífica talaia defensiva.(Jordi Gironès) +INFO +FOTOS

Cornil
Cornil  
Abril 2016: Aquest castell, documentat des del segle X, està situat en un indret força feréstec i amb certa dificultat per arribar-hi, almenys actualment. En efecte, cal travessar tot el Pla del Castell, que s’estén a ponent de Tavertet, i en ser en el seu punt més occidental un corriol es despenja uns quants metres pel cingle fins a trobar un relleix a mig aire de la paret. Seguint per aquesta cornisa i gairebé coberts per una renglera de balmes s’arriba a una mena d’istme que uneix la gran plataforma del Pla del Castell amb el Puig de la Força. Aquest darrer és un cilindre de parets també verticals però que s’atalussen una mica a la part just per sobre del punt d’unió amb la llarga cinglera que ve de Tavertet. Actualment aquest talús està cobert pel bosc entre el qual una sendera puja fins a les restes del castell. Restes que pràcticament es redueixen a uns murs que semblen arrapar-se a la roca, però que un cop situats el seu capdamunt es comprova, almenys en un, que està prou separat de la verticalitat del cingle com per sustentar un reduït espai quadrat que podria haver estat una estança o fins i tot ser la base d’una torre (Ramon Segret) +INFO +FOTOS

Creixell
  Gener 2012: castell magnífic! El seu talús de pedra, datat de finals del XI al XII, li dóna una categoria que no desmereix la resta, que des del segle XIV fins al XIX ha anat canviant fins a tenir l'elegant estructura actual. Com a dependències destacables, manté la presó del segle XIV i el celler del XVI. Els finestrals, encara que modernitzats, mantenen un respecte per l'edifici. No es pot visitar ja que el seu interior està habilitat com a habitatge dels seus actuals propietaris (M.Almela) +INFO +FOTOS

Cubelles
  Desembre 2012: Encara que en els seus orígens era un castell medieval, l'estructura que ens ha arribat és la del segle XVII quan l'edifici es convertí en el gran casalot que és ara. Un cop comprat el 1993 per l'Ajuntament de Cubelles, s'inicià la restauració del castell dels marquesos d'Alfarràs per etapes, en conveni amb la Diputació de Barcelona. Així es referencia: un celler exempt, la planta baixa i les cobertes i façanes. En l'etapa que està a punt de començar es restauraran la planta noble, així com el segon pis de manera que la patxoca que fa ara, s'omplirà de contingut. De bell antuvi a la planta baixa s'hi ha enquibit l'Oficina d'Informació Turística i l'Exposició Permanent del pallasso Charlie Rivel, d'aquesta manera l'Ajuntament de Cubelles dóna sentit a la recuperació del nostre patrimoni casteller. (Jordi Cunties).+INFO +FOTOS
Curullada
Brunyola  
Abril 2018: Situat al municipi de Granyanella (Segarra), dalt del cim que presideix tot el poble de la Curullada. Sembla que el seu curiós nom ve de “sa Cruïllada”, per l’encreuament dels camins que baixaven de la Noguera i l’Alt Urgell vers les terres tarragonines. Es tracta d’un edifici aïllat, de planta marcadament rectangular amb una torre vistosa i amb una església construïda al seu costat. Està datat del s.XI i participà a la Reconquesta. A l’edifici s’intueixen la planta baixa de caràcter agrícola, però amb espitlleres com a úniques obertures, i la planta noble amb finestres de dimensions notables i ben treballades. La torre, coronada per merlets, té tres plantes. En un dels seus murs podem veure la resta d’un matacà. També ens fixarem en la porta principal, formada per un arc de mig punt adovellat, que podria ser fruit de la restauració del s.XVII. Tot plegat fa goig (Miquel Almela) +INFO +FOTOS

Domus del Pi
Domus del Pi  
Febrer 2019: La Domus o casa forta del Pi és un edifici situat al municipi de Vilanova de Sau i s'hi pot arribar per la carretera que partint del pantà de Sau o de Susqueda porta fins a les instal·lacions hoteleres de La Riba i el club nàutic de Vic-Sau, des d'on, i ja en sentit nord, cal recorre una pista que en aproximadament un quilòmetre ens hi duu. Segurament fou la continuació del castell de Cornil situat dalt del cingle de Tavertet al Puig de la Força, ja que en les excavacions del 2009 de la Domus, el carboni 14 en situa els fonaments a finals del S.XII. Tal com es presenta avui dia es tracta d'un paral·lelepípede d'uns 11x8 m. aprox. cobert amb volta de canó en llibret i que possiblement tingué un pis més o un terrat. La porta està orientada al sud i una finestra a l'́est. Tant la porta com la finestra han estat espoliades. Cal fer notar que malgrat la campanya del 2009 hi segueix havent uns arbusts al sostre de la zona nord que en fan presagiar una ruïna total si no s'hi segueixen fent més feines de consolidació (Jordi Cunties) +INFO +FOTOS

El Far
  Desembre 2011: la primera referència documental del castell data del s.X. El 24 de maig de 1448 el castell es va ensorrar a causa d'un terratrèmol; arran d'aquest fet, els seus propietaris, la família Corbera, va decidir la construcció del Castellnou de Llinars on s'hi traslladaren, perdent el castell del Far qualsevol valor defensiu i residencial. El castell està situat dins el Parc del Montnegre, mal indicat i al costat d'una casa de colònies. Les seves restes avui estan consolidats, encara que emprant uns materials que considerem poc adients (A.Grifol). +INFO +FOTOS

Empúries
Empuries  
Octubre 2019: Situades al centre del petit poble de Sant Martí d'Empúries, les poques restes del castell es troben al costat sud de la plaça Major del poblet i es limiten al que fou el portal d'entrada al castell, així com a un mur atalussat i a una paret que s'hauria de netejar per veure'n l'interès que pugui tenir. De fet, fou destruït el 1640 per les tropes de Felip IV, ja que era possessió de la família Margarit, enfrontada al Borbó en la Guerra dels Segadors (Jordi Cunties) +INFO +FOTOS

Esclanyà
Esclanyà  
Gener 2019: Interessant i fàcil de trobar, és situat al nord de Palafrugell, a la població d’Esclanyà pertanyent al municipi de Begur. També anomenat Torre d’Esclanyà, ja que és l’únic element que es conserva del castell. S’alça adjunt a altres edificacions posteriors i a l’església de Sant Esteve, documentada des del segle XII. La primera referència escrita del castell que podem trobar és del 1362. La torre, majestuosa, té una base de 6 per 9,50 i una alçada de 13 m, conservant al lateral de llevant un matacà accessible des d’una obertura adovellada d’arc de mig punt. Sembla que els nombrosos forats visibles són restes de bastides de construcció o restauració. Al costat de ponent, a la part inferior de la torre, s’hi adossa un edifici del segle XVI-XVII de dues plantes, construït probablement aprofitant restes de la fortalesa medieval (Miquel Almela) +INFO +FOTOS

Escornalbou
  Febrer 2013: El castell-monestir de Sant Miquel d'Escornalbou és una de les 13 seus del Museu d'Història de Catalunya. Està situat al vessant sud de la muntanya d'Escornalbou (586 m), en un lloc privilegiat per controlar tota la plana de Tarragona i el seu litoral.
Els seus orígens es remunten al segle XII, començant per castell, canònica i monestir, que han estat enderrocats i reconstruïts diverses vegades i per on han passat tropes àrabs, cristianes, castellanes, franceses, carlines..., fins que al 1910 Eduard Toda i Güell, compra el lloc i comença la restauració per convertir-lo en la seva residència privada, fet que ha motivat que el conjunt actual no sigui una reconstrucció històrica acurada sinó molt lliure, adaptant l'edifici a les seves necessitats i l'estètica de les reconstruccions al seu particular gust. Amb tot i no ser massa fidel al seu passat, la conservació del conjunt li deu moltíssim a l'esforç d'Eduard Toda, i fa que la seva visita, tant pel lloc on es troba com pels edificis i les col·leccions, justifiqui del tot l'excursió.    (Jordi Cunties).+INFO +FOTOS
Enfesta
Enfesta  
Octubre 2016: Enfesta forma part d'un nombrós grup de castells establerts en l'avançament dels cristians al segle XI, que es consolidà amb les corresponents cartes de repoblació. Per exemple, Boixadors (1014), la Molsosa (1028), Calonge de Segarra (1010), Castellfollit de Riubregós (1030) i Enfesta (1081). És a dir, es tracta d'un castell termenat medieval, documentat al segle XI, però molt transformat i actualment datable al segle XIV, des que hi residien els castlans en nom de Cardona. Fins fa poc era farcit de tirants i biguetes de ferro, però l'hem visitat un cop parcialment restaurat i prou vistent, al cim del turó i presidint el llogaret que l'hi dóna el nom (Elena Fàbregas) +INFO +FOTOS

Espluga Calba
  Febrer 2012: el castell és un gran casal, que exteriorment sembla molt més senyorial del que és el seu interior en l'actualitat. El pati amb els arcs esglaonats fets amb cartel·les simètriques que aguanten la galeria superior, junt amb l'escala, és arquitectònicament la part més notable de l'edifici, construït al segle XII, amb finestrals i arcs dels segles XIII-XIV. Al segle XVIII es destruí la gran sala sobirana d'arcs apuntats, per construir la capella actual; posteriorment també s'hi feren obres –per canvi d'ús– que modificaren l'estructura interna de l'edifici. Avui és la seu dels Cavallers de Malta (antics Hospitalers), i paga la pena fer-hi una visita (Toni Grifol). +INFO +FOTOS

Espunyola
Calaf-nou_150  
Juny 2015: Citat l'any 950 en un document signat per la comtessa Adelaida de Barcelona, deuria ser una torre dins d'un recinte, habitada per un representant del comte i amb finalitat de defensa i protecció. A partir del segle XIII, una família de cavallers cognomenada Espunyola, llinatge rellevant en fets de la 'història catalana, convertí la fortalesa en un palau fort, un gran casal residencial. El segle XVI, perdudes les seves funcions defensives, fou habilitat com a habitatge, reconstruint els murs amb l'aparell de les antigues muralles. Avui dia es conserven el casal residencial format per una gran nau rectangular (s XVI) on s'hi ha adaptat la masia, i dues grans torres quadrades, que han perdut el coronament emmerletat, datades el segle XIII. La més gran i notable, situada a ponent, s'utilitza com a casa de turisme rural i ha estat prou ben reconstruïda (tot i que hi trobem a faltar la corona de merlets...) (Elena Fàbregas). +INFO +FOTOS
Esquerda
Esquerda  
Febrer 2019: Imprescindible el vídeo previ a la visita del jaciment i la generosa i documentada explicació del guia que ens acompanyà. Bastit sobre un dels espadats del riu Ter, de 12 ha. de superfície i alçat uns 30 o 40 metres, gaudeix d'una excel·lent situació estratègica de control i defensa. Això n'explica l'extensa cronologia documentada del jaciment que va del segle VIII aC (bronze final) fins el segle XIV dC (baix medieval). Entremig, l'oppidum ibèric emmurallat i diverses torres (s V-IV aC), l'època visigoda (sitges) i l'assentament carolingi. Durant el període alt medieval es construí una nova muralla, per davant de la ibèrica, d'uns tres metres d'amplada, entre 1 i 4 m d'alçada. La llargada coneguda fins al 2014 és d'uns 140 m. Se li adossaren un seguit de torres de defensa. De manera parcial es pot apreciar l'església (documentada el 927), la necròpolis de tombes antropomorfes excavades a la roca i els fonaments d'habitatges de pedra. El Museu Arqueològic està treballant en la nova exposició permanent, per tant no podem veure els materials procedents del jaciment (Elena Fàbregas) +INFO +FOTOS

Estorm
 
Juny 2016: La torre d'Estorm està situada al capdamunt del nucli habitat d'Estorm, darrera mateix de l'església i accedint-hi per un corriol força amagat pel cantó de ponent de les cases. Un accés gens vistós per una torre semicircular del segle XI que encara arriba a fer patxoca tot i que està esfondrada per la part de migjorn. És un d'aquells casos que fa mal a la vista veient la seva deixadesa, conseqüència de la falta d'atenció i ben segur de recursos. Si no es pren aviat una acció decidida per part de les administracions que correspongui, la torre s'anirà esfondrant..(Jordi Gironés) +INFO +FOTOS

Falgons
Llagostera  
Febrer 2016: Casal residencial de planta quadrada i pati central, amb quatre torres de reforç als vèrtexs, tres de les quals han estat restaurades (no en tota l'alçada original);  de construcció típicament medieval (s XIII) tot i les reformes posteriors, especialment de portes i finestres (segles XV i XVI). Bon  estat de conservació tant a l'exterior, que es pot contemplar de ben a prop, com a l'interior que només coneixem per la informació publicada. El castell és de propietat privada i només obre portes cada primer diumenge de setembre. L'escut nobiliari dels Cartellà, damunt de la porta d'entrada, ens recorda que aquesta estirp va ser un dels llinatges més destacats de les terres de Girona durant l’edat mitjana. Així, un protagonista destacat en la crònica de Ramon Muntaner fou Guillem Galceran II de Cartellàsenyor de remences i primer gran cabdill d'almogàvers, condició que li valgué el nom de Comte Despertaferro. Se sap que aquest personatge passava llargues estades al castell de Falgons (Elena Fàbregas) +INFO +FOTOS

Falset
Castellbell  
Març 2016: També anomenat Castell dels comtes de Prades, on segons la tradició van néixer Elionor de Prades, reina de Xipre i Jerusalem (1333-1416) i Margarida de Prades, reina d’Aragó i darrera reina catalana (1387-1429). Triat pels ibers com a punt de guaita, fou colonitzat a partir del segle XII pels comtes catalans. D’origen islàmic confirmat per les excavacions, fou ampliat en diferents fases i aviat va comptar amb una església romànica que durant segles va ser la parroquial de la vila.de Falset. Va tenir la seva màxima esplendor als segles XIV i XV per l’impuls de l’Infant Pere, comte de Prades. Derrocat i parcialment reconstruït per l’ordre de Felip V, l’any 1825 fou convertit en presó, ús que es va conservar fins fa poques dècades. Preparada amb 5 calabossos amb capacitat per a 60 persones, va arribar a ser desbordada per les autoritats franquistes i s’hi van arribar a empresonar 990 persones Avui totalment restaurat tot el recinte, acull l’Arxiu Comarcal del Priorat i el Castell del Vi, museu on es pot seguir bé l’experiència de la revolució vitivinícola de la comarca. La part que quedava del castell també s’ha restaurat com a patrimoni històric i cultural.(Miquel Almela) +INFO +FOTOS

Ferran
Brunyola  
Maig 2017: La Torre de Ferran, es la torre quadrada que queda de les restes d’un castell que hi havia a la Pobla de Ferran, un lloc molt proper al castell de Passanant i també al de La Sala de Comalats. La torre que té una alçada de 10 metres fou restaurada en la segona meitat del s.XX i en l’actualitat segueix en molt bon estat. És de titularitat i ús privat.  La seva visita es completa i complementa visitant els altres dos castells esmentats. (Antoni Grífol) +INFO +FOTOS

Flix
Brunyola  
Abril 2017: La visió des d’una certa distància d’aquest castell és inoblidable. A la punta del turó que s’aixeca dins del meandre recargolat que forma el riu Ebre al costat de la població de Flix. Edificació de no gaire alçada, amb tres torres rodones, la més gran, la del extrem sud-oest, correspon al tipus de fortificacions anomenades de Vauban, quedant tot el conjunt ben tancat per trams de murs amb espitlleres. Però la seva història avui encara no és clara. Sí que és un fet que l’actual fortificació és del segle XVIII-XIX, però diuen alguns que s’assenta sobre una antiga talaia ibèrica. També es parla del seu nom com “nou castell” esmentant un “vell” d’origen sarraí edificat en el turó a l'altre costat de la població. També algunes fonts apunten que fou documentat el 1154 i el 1276. Tot ajuda a deixar fer i que els investigadors puguin detallar la seva evolució històrica.(Miquel Almela) +INFO +FOTOS

Foixà
  Gener 2014: Tot arribant a Foixà, cal aturar-se per gaudir de la visió del conjunt majestuós que conformen les restes del castell i l'església i l'actual habitatge. Aquesta imatge es perd quan ens hi apropem ja que des dels límits en què resta encerclat tot el conjunt no hi ha cap visibilitat. Tot i així, es pot apreciar la bona vista que té sobre les terres empordaneses. Les primeres referències del castell són del segle XIII associades als Foixà, quedant d'aquell temps interessants restes com la capella dedicada a sant Marc, una torre semi-circular, un talús i la muralla del recinte. Importants canvis i restauracions van fer-se als segles XVI, XVIII i XIX. La propietat del castell permet visites concertades uns dies a l'any, encara que queden limitades a les muralles, jardí, capella i soterrani. (Miquel Almela). +INFO+FOTOS
Fonolleres
Brunyola  
Abril 2018: Des de la torre Saportella, arran del riu Ondara, tenim Fonolleres just damunt nostre i la visió d'aquest poble segarrenc no ens fa pensar que dins del seu nucli urbà hi hagi un castell prou interessant de visitar. El castell es troba al capdamunt del poble i es tracta d'un edifici del segle XII de planta quadrada que té com a elements més notables la façana amb la porta principal amb arc de mig punt (reformada el 1903), el matacà, descentrat durant les posteriors reformes i la torre quadrangular que correspon a l'antiga torre de l'homenatge i que té una obertura inferior en forma de passadís. Un castell digne de visitar i millor poder-ho fer concertant una visita al seu interior (Jordi Gironès) +INFO +FOTOS

Formós de Balaguer
Lloberola  
Maig 2015: Les restes visibles d'aquest castell s’estenen a la banda sud del pla d’Almatà del qual el separen una fonda vall artificial. Són ben visibles, encara que escapçades, les dues torres cantoneres, les núm. 1 i 5. encara que de les núm. 2, 3 i 4 solament en queda el rastre del basament. La part central del recinte està ocupada pels grans dipòsits d’aigua potable de la ciutat. En la zona excavada del 1982 a 1987 s’ha trobat el que podria ser la capella castellera. En una rasa oberta anteriorment i sense control arqueològic, se’n van recuperar unes interessants guixeries corresponents a arcs polilubolats i a fragments d’estuc pintats del que va ser palau taifa islàmic i que ara es conserven al museu. La visita realitzada a les excavacions en curs i al Museu de la Noguera amb la directora Sra. Carme Alòs ha estat molt interessant i profitosa (Jordi Cunties).+INFO +FOTOS
Gardeny
castell Gardeny   Octubre 2014:  El que resta actualment de la Comanda Templera correspon al Recinte Sobirà del castell ja que pel que fa al Jussà, les construccions posteriors de baluards, fossats i murs de contenció per poder fer front a les armes d’artilleria, del S.XVII, el desvirtuaren quasi totalment i el convertiren en el fortí militar que contemplem actualment. La gran torre-habitació de planta rectangular, com la torre també rectangular de dimensions menors tenen dues plantes i terrassa a la qual es van afegir recentment uns merlets quan es pensava aprofitar el conjunt com a hotel o parador. La Capella de Santa Maria del S.XII és d’una extrema sobrietat, tal com corresponia a l’Ordre Templer i manté un absis parcialment destruït però rematat amb obra de maons que evita l’entrada d’ocells.(Jordi Cunties). +INFO +FOTOS
Geltrú
  Desembre 2012: L'antic castell de la Geltrú depenia del proper de Ribes des del segle X amb domini comtal. La creació de la població de Vilanova, aleshores Vilanova de Cubelles, ocasionà l'aixecament de muralles i torres (s.XIV), les quals foren enderrocades al segle XVIII per permetre el creixement de Vilanova i la Geltrú. Les diverses vicissituds bèl·liques ocasionaren importants destrosses fins que el desvetllament cultural de primers del segle XX i la restauració dels anys 1990 del darrer segle han aconseguit recuperar part del que fou castell de la Geltrú. Actualment, és la seu de l'Arxiu Comarcal del Garraf. (Jordi Gironès). +INFO +FOTOS

Glorieta
Brunyola  
Maig 2017: Quan arribes a l'indret on hi ha el castell de Glorieta tens una agradable sorpresa en veure una magnífica torre prismàtica en un bon estat de conservació. Es tracta de la torre d'un castell documentat des del 1179 del qual no en queda la resta que ocuparia el que actualment és el barri que pren el nom de Glorieta, el qual forma part del municipi de Passanant i Belltall. Aquesta torre tenia tres pisos si bé en el transcurs dels segles n'ha perdut un, però l'alçada de 16 metres de l'edifici gairebé fa oblidar que la imatge inicial encara havia estat més destacable. Torre i entorn mereixen ser visitats. (Jordi Gironès) +INFO +FOTOS

Gósol
Brunyola  
Octubre 2018: Dalt del puig que hi ha sobre l’actual poble de Gósol, hi queda una gran torre quadrada, amb notables restes de murs i l’antiga església parroquial. Es creu que són les restes de l‘antic castell del segle XI, situat al punt més elevat del monticle i al cantó de llevant de l’església. El castell ocupava el lloc on actualment hi ha una esplanada plena de vegetació d’uns 18 m d’ample per 21 m de llarg. Al costat del castell va créixer el poble, i els seus murs van servir per bastir nombroses cases de la “vila vella” que encara acompanya les restes actuals de la torre i l'església abans esmentades. A la torre quadrada s’hi pot pujar amb una fantàstica escala metàl·lica que s’ha aixecat els darrers anys i que també serveix de bastidor interior de la torre, fet que permet contemplar la fantàstica vista del seu entorn amb el Pedraforca,com a principal reclam. Llàstima, però, que la inversió feta no hagi estat acompanyada per altres feines de neteja i conservació de tots els edificis, la qual cosa permetria poder fer visites més completes i podria servir com un altre al·licient per visitar la població i la comarca (Antoni Grífol) +INFO +FOTOS

Gospí
  Abril 2013: En visitar el castell de Mejanell, el Sr. Josep Domingo ens comenta l'existència d'una torre de guaita d'extraordinària alçada i ben propera a Mejanell, així que aprofitem l'avinentesa per acostar-nos-hi. En efecte la torre és impressionant encara que sembla una mica adobada, la llàstima és no haver pogut contactar amb els propietaris que sembla que no tenen cap inconvenient en mostrar-la als visitants (Jordi Cunties).+INFO +FOTOS
Gotmar
Llagostera  
Desembre 2015: El castell de Gotmar o de Callús, es troba en aquesta localitat del Bages a dalt del turó on hi ha el cementiri i just al darrere de l'església de Sant Sadurní. Les poques restes que queden estan consolidaddes i dins d'una tanca, que pel que sembla més que protegir el monument sembla que pretén protegir els visitants de possibles caigudes, doncs després de fer una bona escala i una bona estructura per accedir a les ruïnes, algú va instal·lar com a terra un tàblex a les plataformes, el qual es trenca com el vidre. L'Ajuntament hauria de reparar-ho abans que algú prengui mal (Toni Grifol).+INFO +FOTOS

Guardiola
  Octubre 2012: La visió del turó del castell des de la carretera vella i amb les torres de conducció elèctrica al cim, no invita precisament a atansar-s'hi, però un cop superat el costerut corriol que ens permet d'accedir-hi des del coll d'Aïna, la imatge canvia completament. En efecte, els treballs en curs de neteja i excavació de les restes del castell ens eixampla el cor i ens fa creure que si malgrat la crisi s'aconsegueix de completar-los, i més encara si es pogués acabar consolidant-ne les ruïnes eliminant-ne les torres elèctriques i dignificant-ne el camí d'accés, tindríem un magnífic castell a l'abast. (Jordi Cunties). +INFO +FOTOS
Hostalric, castell-fortalesa
Hostalric  
Novembre 2015: La vila d'Hostalric es fortificà entre els segles XII i XIII.  Aquest primer recinte es va aprofitar en el segle XIV per configurar la muralla que es conserva avui dia:  600 metres de murs, diverses  torres cilíndriques, la torre albarrana, dita dels Frares, que es podria datar al segle XIII...  Malauradament, de l'antic castell medieval dels Cabrera, bastit el segle XII i enderrocat pel duc de Noailles el 1695, en queden molt pocs vestigis. En sabem la situació, dalt del turó basàltic, on hi ha la fortalesa actual. En coneixem la importància militar i estratègica doncs dominava l’entrada per la vall de la Tordera del camí ral que durant tota l’Edat Mitjana comunicà Girona amb Barcelona. I aprenem que fou la seu administrativa dels extensos territoris del vescomtat de Cabrera. L'actual fortalesa militar, molt ben conservada, ja no hi té res a veure;  procedeix de la construcció del s. XVIII, feta segons els models de Vauban.  Interessant i  visitable, si bé una part important l'ocupa un restaurant. (Elena Fàbregas)+INFO +FOTOS
Hostoles
Hostoles  
Novembre 2016: Cal pujar-hi a peu. En menys de 40 minuts gaudireu d’una magnífica vista. Veureu els dos pobles: Les Planes d’Hostoles (no és paraula esdrúixola) i Sant Feliu de Pallerols. Només trobareu runes, però interessants i repartides en tres recintes diferents; cal anar en compte al pujar al més elevat. Destaquen les restes d’una mitja torre de l’homenatge, potser del segle XI, una cisterna de planta rectangular amb filades en opuque signinum, que la feien impermeable, i unes restes d’una sala allargada, tot això tancat per uns grans murs. També hi ha una escala de pedra tallada a la roca i una altra mena de sala rectangular amb espitlleres als seus murs. Al recinte de més avall, annex a una plataforma (potser pati d’armes) hi ha una gran cisterna ben conservada encara coberta amb una volta apuntada. El conjunt des de lluny es veu espectacular (Miquel Almela) +INFO +FOTOS

Jorba
Brunyola  
Desembre 2017: En enfilar-vos per la pista asfaltada que duu al peu del castell, arriba la sorpresa: les recents obres de consolidació realitzades per l’ajuntament que han convertit la muntanya d’enderrocs i males herbes, resultants de la voladura durant la Primera Carlinada, en una visió recuperada del que haurien de ser tants i tants castells enderrocats que fan de mal mirar. Per unes escaletes ben senzilles i amables es puja fins a dalt de les runes que s’han fet visibles després d’una primera campanya que esperem que es pugui completar amb la neteja total del monument i una consolidació posterior que n’evitaria la pèrdua definitiva del que avui se’ns presenta brillantment recuperat. Des d’aquí animem els ajuntaments que custodiïn runes venerables, que imitin el bon fer del de Jorba (Jordi Cunties) +INFO +FOTOS

La Floresta
  Febrer 2012: bona retauració! Poques vegades, després de visitar un castell, tenim aquesta agradable sensació. Per sobre de les modes de com restaurar castells o dels gustos del visitant o de l'arquitecte restaurador, les persones que han intervingut i les obres realitzades al castell de La Floresta han estat d'un alt nivell de coneixement, que ens ha ofert com a resultat aquest molt interessant conjunt, on podrem veure amb claredat l'evolució d'un antic castell a palau renaixentista. La interessant torre quadrada que uneix el palau amb l'església és l'element central que manté, discretament, el to militar i defensiu del lloc. (Miquel Almela).+INFO +FOTOS

La Granada
Brunyola  
La Guardia Lada
La Guardia Lada  
Març 2020: Del domini de la casa comtal de Barcelona segons consta en el «Liber feudorum maior», esmentada sota la forma  «Guardiam Grossam». Una fortalesa molt notable per la seva tipologia: planta pentagonal voltada d'un fossat i amb baluard. Aquesta estructura perimetral sense cap torre integrada al mur que veiem avui dia, és baix-medieval (s XV)  tot i que es deuria aprofitar la pedra preexistent. Hi veiem també el fonament d'una torre circular de 6,25 m de diàmetre i un gruix de mur d'1,80 m  que es dataria al segle XI. És, justament, el tipus de fortificació romànica més característic de les comarques que eren terra de frontera: una torre de planta circular, feta amb pedres o carreus escairats, centre d'un castell i nucli d'un poble redossat als seus peus (Elena Fàbregas) +INFO +FOTOS

La Manresana
  Abril 2013: El castell de la Manresana, que no té res a veure amb la torre de la Manresana, es troba al cantó oest de la població de Sant Ramon. Del castell medieval en queden murs que actualment han quedat englobats dins del conjunt excessivament modificat que ha recuperat en una part l'aspecte casteller, si bé a canvi de perdre la seva autenticitat. Això sí surt bé a la foto (Jordi Gironès).
+INFO +FOTOS
La Ràpita
Calaf-nou_150  
Maig 2015: Ràpita, “ràbita” fortalesa militar en funció de guaita, al municipi de Vallfogona de Balaguer, terra fronterera, edificació d’origen àrab de la qual tenim primera notícia l’any 1090. Actualment és de difícil accés. Està tan envoltada d’arbres que cal voltar-la del tot per poder tenir una vista sencera del conjunt. Cal demanar permís per entrar-hi i poder-la fotografiar adequadament.Tot i això, l'aparença actual de l’edifici, restaurat a mitjans dels 60 amb dues torres tancant la planta rectangular de la construcció, el fan realment atractiu. Daten el seu origen islàmic a la segona meitat del segle IX, pertanyent a finals del segle XIV a la família Cervera, passant després als Vega, Copons, Oluja, Sentmenat i Casanova.(1711) (Miquel Almela). +INFO +FOTOS
La Roca
  Desembre 2011: baixant de Girona a Barcelona per l'AP7, el podeu veure, magnífic, a l'esquerra just abans del peatge que porta el seu nom, La Roca. Aquesta vista el fa ser un dels castells més coneguts. Des de l'any 932 hi ha referències d'aquest castell que ja vigilava la via romana que comunicava les Gàl·lies amb Tarraco. Quan vas al poble i el busques ja no és tan fàcil de veure, tot el contrari. Els propietaris l'han encerclat tant, que no es pot admirar amb una bona perspectiva. Darrerament sembla que tampoc vulguin obrir les seves portes per ensenyar les seves dependències (M.Almela).
+INFO
+FOTOS
La Roqueta
  Novembre 2013: després d’una forta i emboscada pujada, un cop hem arribat a l’ermita de la Mare de Déu de la Roqueta, segurament l’església castellera, se’ns presenta sobre un petit promontori de la carena la vista del bell parament de mur encara dret del castell. A la base es pot suposar la presència d’una vall ara reblerta d’enderrocs. El mur existent s’ha mantingut fins als nostres dies gràcies a la presència d’unes arcades interiors amb arcs de mig punt i adovellades, restes d’una sala rectangular amb volta de canó actualment desapareguda. De la resta sols es distingeixen munts de rocs de les parets caigudes (Jordi Cunties). +INFO +FOTOS
La Sala (Vilallonga de Ter)
  Octubre 2013: el primer que ens sorprèn de La Sala és la seva ubicació en uns plans a la vora del riu Ter. No cal dir que no sol ser habitual situar una fortalesa en un lloc tan desavinent i de difícil defensa. Si aprofundim més en el que se sap de la seva història potser ho comprendrem millor: de fet era una mena de refugi temporal per als vassalls dels senyors del Catllar si eren sorpresos per l'enemic mentre feinejaven els extensos camps que l'envolten. Posteriorment fou la residència dels Descatllar i això justifica la presència de la torre interior que no és més que el forat d'escala que serviria per atansar-se als diferents pisos de la fortalesa/residència senyorial mitjançant escales de fusta actualment desaparegudes. Encara en procés de restauració, segurament que ens oferirà noves sorpreses. (Jordi Cunties). +INFO +FOTOS
La Sala de Comalats
Brunyola  
Maig 2017:  L'alt domini de la Sala de Comalats el mantingué la corona fins el 1386 (en foren senyors els Cervera, els Guardiolada, els hospitalers, etc), que el monestir de Santes Creus en comprà al rei el mer i mixt imperi i el conservà fins a la desamortització. Malgrat tots els canvis històrics, el lloc ha conservat la seva estructura medieval de caire defensiu pràcticament intacte fins els nostres dies. Una vila closa amb un únic portal d'entrada, l'església envoltada per les cases i, al punt més alt, la fortificació de la qual avui en resta una torre imponent de planta quadrada de 17 m d'alçada, 6 m de costat, 1,6 m de gruix, 3 pisos amb volta de canó i nombroses espitlleres. La torre, datable al segle XII,  presenta un bon estat de conservació, molt millor que les estances annexes, lamentablement quasi enrunades, procedents de l'ampliació bastida el segle XIV, on encara es poden veure dues magnífiques arcades ogivals. (Elena Fàbregas) +INFO +FOTOS

La Suda de Tortosa
Llagostera   Gener 2016: Ens ofereix una magnífica panoràmica de la ciutat, amb vistes sobre el riu i el massís del Port. Fou acròpolis romana, alcassaba àrab, assentament de la senyoria cristiana (templers, els Montcada...), presó pública i palau reial, residència de reis itinerants. Patí constants modificacions  als segles XV i XVII  quan per exigències militars s'ampliaren muralles i bastiren fortins. L'any 1972 dins la fortificació s'hi  instal·là un parador de turisme que es construí amb grans moviments de terra i trencament d'estructures sense cap supervisió arqueològica. Pel que fa al període romànic, s'ignora com era l'organització del castell en època medieval i és complex precisar el conjunt constructiu anterior al segle XIV. Ara bé, la forma de la fortalesa s'adapta a la plataforma rocallosa on s'assenta i és molt semblant  a l'original islàmic del segle X i al posterior castell medieval.  Especialment el sector oest conserva molt bé l'alternança entre torres defensives i panys de muralla emmerletats (Elena Fàbregas) +INFO +FOTOS

La Tallada
LaTallada   Setembre 2014: El poble de La Tallada, té un castell que passa quasi desapercebut, es així, i encara que segons l’historia, es gracies a ell que existeix com a tal, Avui però, el que recorda el seu passat i convida a visitar-lo com a viatger, son les torres (fins a sis), que resten de les seves muralles, una ennoblint i vestint l’església, un altre aprofitant per ser una casa, altres dues recolzant una gran casa pairal i la mes alta aguantant la seva forma gracies a les feines que s’han fet per garantir la seva existència, aquesta però amb l' inconvenient de que no hem sabut com fer per veure-la de prop, ja que es troba al bell mig d’una propietat privada, que com diu el seu nom priva en aquest cas de poder fruir plenament del patrimoni. (Toni Grifol) +INFO +FOTOS

La Torre de Claramunt
Brunyola  
Desembre 2017:Els Claramunt arribaren el 814 a aquestes terres provinents de França per ajudar el comte Ramon Berenguer de Barcelona en la seva lluita contra els àrabs. Varen construir el castell de Claramunt (a la Pobla de Claramunt) i també una torre de guaita, cap al final del segle XI, que fou l’inici del municipi actual de La Torre de Claramunt i que esdevingué residència dels senyors del lloc. L’actual edifici és un magnífic casal de pedra, fortificat, del segle XVII de planta i tres pisos. El conjunt és rematat per acabats en forma de dents a manera de merlets. El 1561, data que figura en el portal adovellat del pati, fou quan Joan de Claramunt convertí el castell en un casal fortificat. Josep de Ribera i de Claramunt, austriacista, rebé del rei arxiduc Carles III el títol de comte de Claramunt (1708) i fou desterrat a Burgos per Felip V fins al 1725. El castell fou incendiat el 1722. Actualment els Claramunt segueixen demanant la rehabilitació del títol de comte de Claramunt (Miquel Almela) +INFO +FOTOS

La Torrota de Vacarisses
Torrota Vacarisses  
Desembre 2016: El perfil de Montserrat és una presència constant en el camí d'accés a la anomenada torrota de Vacarisses, que s'alça al cim d'un turó des del qual veu tothom i tothom la veu. Una esplèndida torre circular, tot i que esfondrada en la seva part superior. Ha estat ben consolidada en una restauració moderna que ha refet la primitiva porta adovellada, situada a uns 7 metres del sòl. Datable probablement als segles X-XI, serviria de guaita per a advertir, mitjançant senyals òptics, de la presència dels enemics sarraïns. Al voltant de la torre hi ha unes restes molt minses d'altres estructures. És en aquest indret on s’alçava el primitiu castell de Vacarisses que esmenten els documents del segle XI? De moment, s'ignora. (Elena Fàbregas) +INFO +FOTOS

Les Bons
Brunyola  
Juny 2018: El castell de Les Bons, també conegut com a Torre dels Moros, és una torre defensiva situada al sector de Les Bons i és l’edifici més important de la parròquia d’Encamp d'Andorra, juntament amb la primitiva església romànica que hi ha al costat de la torre existent. Probablement era una torre annexada a una casa forta, de la que només queden les runes. L’edifici mostra una planta quadrangular amb un total de quatre pisos d’alçada, havent fet un molt estimable treball de consolidació, completat amb la construcció d’una estructura metàl·lica que permet l’accés al pis superior des d’on es pot gaudir d’una magnífica vista de la vall i d’altres contruccions com son l’antic Colomer (colomar) i l’església romànica abans esmentada. Per visitar tot el conjunt paga la pena arribar fins al fons d’aquesta vall (Antoni Grífol) +INFO +FOTOS

Les Gunyoles
Brunyola  
Febrer 2018: Els darrers estudis confirmen que  d'aquesta important, torre circular escapçada fou un monument funerari romà de cos cilíndric, l’únic conegut arreu de la península Ibèrica i un dels pocs fora d’Itàlia. Edificada al costat d’una via romana que creuava el Penedès, dins s'hi preservava  l’urna cinerària d’un patrici avui desconegut. Segurament reutilitzada en època medieval com a torre de guaita  i de defensa del castell medieval i, més tard, suport del mas senyorial gòtic. Per fotos antigues, sabem que arribà a un estat perillós de destrucció però, afortunadament, fou acuradament restaurada pel Servei de Conservació de Monuments Històrics de la Diputació de Barcelona el 1967-1968 i ara es troba en bon estat de conservació tot i que sense la part superior, possible pedrera de l'església parroquial el segle XVIII.  De propietat particular i potser per aquest motiu poc coneguda, és ben visible des del carrer. (Elena Fàbregas)+INFO +FOTOS

Les Pujades
Brunyola  
Febrer 2018: Aquesta torre situada al municipi de Castellví de la Marca i molt restaurada,és tot el que resta del vell castell que el Marquès d’Alfarràs va manar enderrocar el 1864 i enduent-se’n alguns elements arquitectònics a la seva residència habitual del Laberint d’Horta, a Barcelona. Es tracta d’una torre ben restaurada, amb una finestra tapiada, emmerletada amb mènsules i espitlleres ja per a armes de foc, el que la situaria entre els segles XIV i XV (Jordi Cuntíes) +INFO +FOTOS

Les Sitges
Les Sitges  
Març 2020:Impressiona la primera mirada, amb la seva gran torre amb merlets i la muralla atalussada que dona al conjunt un aspecte ben agressiu. També destaca la porta principal, amb un arc de mig punt adovellat, i els dos grans contraforts a la part dreta de la porta. Si podem entrar-hi, és aconsellable la visita guiada, ens sorprendran els diferents espais que hi trobarem. A la planta baixa, hi trobem els cellers, la tàvega -o masmorra- i els espais destinats a cuina, forn i cavallerisses, El primer pis està ocupat per la sala noble, dotada d'una gran llar de foc i oberta al sud per uns finestrals renaixentistes amb festejadors. Al segon pis, on hi havia l'antic pas de ronda, s'hi emplaça una terrassa oberta a migdia, tancada al sud pels merlets i el matacà de la muralla. Per arrodonir-ho podrem contemplar una magnífica vista de la plana de Lleida (Miquel Almela) +INFO +FOTOS

Lladurs
  Abril 2014: des de la plataforma amb espadat on s'alcen les restes del castell de Lladurs i de la primitiva parròquia de Sant Martí de Lladurs, fonamentades a la mateixa vertical del turó, es pot gaudir d'una formidable panoràmica de la comarca del Solsonès, del típic paisatge actual de masies isolades però habitades, algunes molt belles, disperses arreu del territori enmig de camps de conreu i pastures verdes, propis d'una regió on el sector primari encara és important. Es mantenen diverses parts robustes del castell amb arcs adovellats a portes i finestres i carreus ben escairats i arrenglerats. No obstant, la posició primparada de les parts altes faria desitjar una ràpida intervenció de consolidació de les ruïnes (Elena Fàbregas). +INFO +FOTOS
Llagostera
Llagostera  
Novembre 2015:El castell de Llagostera, al Gironès, se situa al nucli antic de la població, sobre un turó que presideix la població de Llagostera, davant de l’església de Sant Feliu i forma part de l’edifici de l’Ajuntament, aquest fet permet que les poques restes arquitectònics del castell i de la muralla que protegia tant el castell i la població antiga, estiguin molt ben conservats i es vagin recuperant gracies a la bona tasca dels governs municipals del darrers anys..(Toni Grifol).+INFO +FOTOS
Llívia
Llivia
 
Maig 2016: Ocupa el cim de l’anomenat Puig del Castell, que és un turó d'època romana des del qual es controla el conjunt de la plana cerdana, amb un gran valor estratègic. Amb tot, les restes que veiem actualment són majoritàriament del segle XIII amb modificacions que es van anar fent fins a finals del segle XV, quan va ser enderrocat. L’any 2013 es va inaugurar la restauració del castell. Les obres han estat pagades per la Diputació de Girona, s’iniciaren l’any 1994 i duraren dinou anys. De les restes recuperades cal destacar el gran fossar que té en tot el seu perímetre, les torres rodones que es troben en els angles de la planta quadrangular del castell i les seves cisternes. Per l’extraordinària vista que té sobre Llívia, la seva plana i els cims de l’entorn, paga molt la pena visitar-ho (Toni Grifol) +INFO +FOTOS

Lloberola
Lloberola  
Abril 2015: Tot arribant-hi des de Biosca en un brillant dia d’abril entre romanins i farigoles florides es presenta el llogarret de Lloberola en una imatge ben pintoresca. A dalt del turó, comparteixen lloc l’església de Sant Miquel, refeta en estil neoclàssic sobre la que degué ser església castellera, i les restes del castell preromànic amb la vistent torre romanent, folrada i arrebossada tal com ho està la del proper castell de la Vallferosa. Dita torre, oberta cap al nord ens permet comprovar com es va duplicar l’alçada de la primerenca torre existent. Tot fa pensar en un castell àrab reconvertit per la reconquesta en fortalesa medieval. La torre del castell de Lloberola dialoga amb la del de Ribelles (Jordi Cunties)..+INFO +FOTOS
Llorac
Brunyola  
Maig 2017: Costa de veure que aquest edifici gran i de poques obertures hagués estat un castell. De fet, era segurament una casa forta o sala, com moltes altres fortificacions menors d’aquests entorns. Modernament es va refer per a bastir-hi una pallissa i durant molts anys s’ha fet servir per a usos agrícoles. De la construcció original, datable als segles XII-XIII,  es conserva la façana nord i una part de les façanes est i oest. La façana davantera presenta una curiosa inflexió i l'angle sud-oest no és recte si no agut. Només el gruix dels murs -un metre- i l'aparell de carreus escairats i col·locats en filades ens remeten al seu origen més reculat. En canvi, en la documentació històrica hi ha dades ben clares de qui el senyorejà: per exemple i a part del rei, les ordes militars del Temple i els Hospitalers, Gombau d'Oluja, els Alenyà i els Guimerà (Elena Fàbregas) +INFO +FOTOS

Llordà : Nova visita
 
Juny 2016: Revisitem Llordà, aquesta vegada sense el cercat que n'impedia l'accés  i la gran grua que espatllava la visió d'un dels conjunts palatins de la primera meitat del segle XI més ben conservats del sud d'Europa i un dels millors exemples d'arquitectura residencial d'època alt medieval que romanen a Catalunya. Centre neuràlgic dels dominis d'Arnau Mir de Tost, el va fer construir com un castell capaç d'hostatjar una guarnició important i una població civil amb el seu bestiar. A més, Mir de Tost, mà dreta del comte d'Urgell, i encarregat de la conquesta i repoblació del Pallars Jussà, el feia servir com a residència, i per això una part del que s'ha conservat és el palau senyorial. L'any 1997 se n'emprengué l'excavació prèvia a diverses fases de restauració. Recomanen la visita d'aquest excepcional conjunt de tres recintes, ben diferent del model català de castell de frontera centrat en la gran torre rodona i el clos murallat.(Elena Fàbregas)+INFO +FOTOS

Malagastre
Malagastre  
Març 2019: El castell de Malagastre està situat a la comarca de La Noguera dalt del puig d’Antona
que comparteix parcialment amb el poblat ibèric fortificat. L’accés és per una pista que, partint del poble de Vernet ens apropa fins el peu del turó que cal pujar a peu fins el cim en uns quinze minuts de forta pendent final. A partir d’aquí les restes del castell de planta rectangular i orientat en direcció nord-sud es superposen a les del poblat iber ja excavats. L’entrada és per la banda sud formant un passadís des d’on s’accedia a les diferents estances així com a un pis superior totalment desaparegut però anunciat per unes escales que avui ens duen cap el no-res. La part més vistent és la façana est que presenta un important talús així com una torre de defensa, mig ensulsiada que ens permet contemplar la torre ibera que eixí surt a la llum del dia.També paga la pena d’accedir al puig amb un bonic panorama als peus del Segre, on es divisa el curiós santuari de Sta.Mª de Salgar.(Jordi Cuntíes) +INFO +FOTOS

Medinyà
  Març 2013: La millor imatge que podem tenir del castell és des de la llunyania, quan s'aprecia millor com un conjunt format per una torre rodona, el castell pròpiament dit, l'antiga església parroquial dedicada a Sant Sadurní i un conjunt d' habitatges aprofitant antigues construccions, forma un barri. El castell és un gran casalot quadrat amb galeries i un pati interior actualment sense ús. A causa de les diferents ocupacions pels contendents de la Guerra dels Tres Anys va quedar en molt mal estat i no fou fins al 1964 que es cobriren de nou les galeries i es renovà l'estructura interior. Actualment no és visitable. (Jordi Cunties).+INFO +FOTOS
Mejanell
  Abril 2013: El nom de Torre de Mejanell sembla més adequat a la realitat del que queda del primitiu castell del segle XI. L'estructura de la torre de defensa reviu l'antiga existència d'un petit castell aixecat al municipi d'Estaràs, a la Segarra, dalt d'un turó delimitat per dos barrancs i que manté al costat les restes de l'església romànica de Sant Pere de Mejanell. Avui el conjunt constitueix una casa rural, acollidora i totalment integrada amb les restes romàniques. Així es pot veure la torre formant part viva de les estances interiors d'una residència turística que pot allotjar fins a una dotzena de persones. Al voltant de la casa, l'església romànica, algun espai d'esbarjo, una piscina moderna, tot plegat per permetre'ns, potser, gaudir d'un indret molt especial. (Miquel Alemala). +INFO +FOTOS
Merola
Brunyola  
Octubre 2018: Antic castell del terme de Merola, municipi de Puig-reig (Berguedà), documentat des del segle X del qual avui només es conserva, airosa, una de les parets de la torre de l’homenatge La construcció era de planta rectangular i només queda dempeus la paret de tramuntana. Acabada amb merlets, deixa veure perfectament que la torre tenia tres pisos d’alçada. Dues coses podem destacar d’aquesta torre: la primera és la impressió sorprenent que dona quan la veus per primer cop i la segona quan al llegir la seva història arribes a conèixer la llegenda del cavaller de Merola. Diu que aquest cavaller va aconseguir per a ell una barra de les cinc que aleshores tenia l’escut reial de Catalunya. Li va concedir el mateix Jaume I per premiar una bella gesta amb la qual salvà les principals dames de la cort de les mans dels moros que les havien fet presoneres. Així quedà l’escut de les quatre barres, almenys és el que diu aquesta llegenda recollida per Joan Amades (Miquel Almela) +INFO +FOTOS

Mirambell
Brunyola  
Desembre 2017 :El castell presenta un estat molt ruïnós, situat dalt del turó del petit nucli urbà, a l’interior del qual se situa el dipòsit d’aigua del poble de Mirambell, el qual forma part del municipi de Calonge de Segarra. D’aquest edifici de planta poligonal tan sols es conserven parcialment tres de les cinc o sis façanes. Malgrat estar catalogat i declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, està molt mal conservat, i si a més considerem que dins del perímetre de l’edifici hi van fer l’esplèndid dipòsit que omple gairebé tot el seu interior, creiem que les autoritats municipals haguéssim pogut esmerçar uns pocs recursos per consolidar i posar en valor les runes del que devia haver estat una gran construcció la qual, encara avui, sembla important tot i que va camí d’anar desapareixent (Antoni Grífol) +INFO +FOTOS

Montoliu de Segarra
Montoliu de Segarra  
Març 2020: Al cim del turó on s'edificà Montoliu, hi ha l'inevitable dipòsit d'aigua i també el que resta del que fou castell medieval. Es tracta d'un edifici de planta quadrada a l'interior del qual són visibles dues arcades gòtiques així com el que devia ser el celler amb els seus arcs apuntats així com la base d'una torre de planta circular. Creiem que el munt de ruïnes en què l'han convertit els anys mereixerien una neteja i consolidació, la qual segurament encara ens proporcionaria alguna agradable sorpresa (Jordi Cunties) +INFO +FOTOS

Montornès o de Sant Miquel
  Desembre 2011: per la seva situació dalt d'un alterós turó és molt recomanable de visitar-lo ben d'hora al matí i si es volen emocions “fortes” emprendre el dret corriol que per una via directíssima ens situa al cim on hi ha les restes certament molt malmeses del que queda de l'antiga edificació. Avui dia la natura ha recuperat el terreny cedit i cal anar buscant entre matolls de llentiscle, d'alzines i d'arboços les migrades restes. Significativament, encara (per quant de temps?) es manté esbaldregada la meitat de la torre mestra del que fou superba fortalesa (J.Cunties). +INFO +FOTOS
Montpalau
Montpalau  
Gener 2020: El cim del Montpalau, on s'alça el castell, gaudeix d'unes vistes magnífiques sobre tot el territori de Pineda. Sabem que la seva jurisdicció senyorial (baronia de Montpalau inclosa dins el vescomtat de Cabrera) comprenia bona part de l'Alt Maresme, des de Sant Martí d'Arenys fins a Pineda i Hortsavinyà al límit dels dominis del castell de Palafolls. Tot plegat avala l'evident importància estratègica del lloc. S'hi han trobat nombrosos vestigis, datables a partir del segle IV aC, d'un assentament ibèric que tindria continuïtat en època romana i, probablement, la major part de la pedra d'aquest antic assentament degué ser utilitzada per a l'edificació del castell medieval. És a dir, que les malmeses ruïnes actuals poden venir de temps molt reculats. Un aspecte ben interessant d'aquest castell: tenia un paper de fortalesa, no un ús residencial o d'habitatge permanent del senyor. Tenia una funció defensiva, de vigilància, de punt d'encontre esporàdic dels cavallers en les seves guaites. Una altra funció, la d'intimidar la pagesia (Elena Fàbregas) +INFO +FOTOS

Mont-ravà
Brunyola  
Març 2018 : El Mas de Mont-ravà construït sobre els restes del castell del seu nom, està situat en l’antic terme de Samuntà, avui dins del terme municipal d’Alcover. Prop del Mas, es situen les torres de defensa de Mont-ravà, sent la construcció principal de la fortificació, la formada per una torre feta amb tàpia, de planta rectangular junt a una torre quadrangular edificada amb carreus de pedra, que és d’origen molt mes tardà i basteix l’entrada del Mas. Al ser aquestuna edificació privada, en un recinte tancat a les visites, amb les vistes limitades per les tanques i per la malesa, i si a més hi afegint la dificultat de l’accés als entorns del Mas, es una visita poc aconsellable. (Antoni Grífol) +INFO +FOTOS

Mont-rodon
  Març 2014: El Casal de Mont-rodon està edificat al peu d'un petit turó al lloc anomenat Mont-rodon, vora el riu Gurri i constitueix un enclavament del terme de Tona dins del de Taradell. Era una domus o casa forta, i fou la residència d'una família de cavallers sotmesa inicialment a les ordres del senyors del castell de Taradell. L'edifici romànic original perdurà fins a mitjan segle XV, quan fou saquejat i incendiat pels partidaris de Joan II en la guerra civil contra el rei. Després es reconstruí i va tornar a ser habitar. Des de 1960, l'edifici ha estat deshabitat i molt deteriorat, fins que el 1981 la Direcció General del Patrimoni començà la tasca de restauració, que ha estat continuada per l'actual propietari. Actualment fa molta patxoca, està molt ben arreglat, és particular i no es pot visitar. És un gran edifici gòtic de planta rectangular, gairebé quadrada, amb un pati al centre, molt modificat a causa d'un canvi de cobertes que convertí el terrat en una teulada. (Toni Grifol). +INFO +FOTOS
Moror
 
Juny 2016: El cim de la penya rocosa on s'alça el poble medieval està dominat pel que fou castell medieval, avui habitatge familiar així com per l'església i la plaça avui molt modificada. A l'oest de l'església hi ha una torre de planta en forma de mitja circumferència. Del passat casteller i al peu del conjunt, hi ha un gran casal construït sobre una roca al peu de la carretera, que al poble es coneix com "Lo Castell. Tot el conjunt forneix una bonica imatge castellera..(Jordi Cunties) +INFO +FOTOS

Oix
Rosanes  
Febrer 2015: El castell d’Oix està situat al costat del nucli urbà d’Oix, va ser construït en el segle XV per substituir l’antic castell que es trobava al cim del mateix nom. És una casa forta de planta rectangular amb pati interior i una torre de l’homenatge de planta quadrada, reconstruïda i restaurada per l’actual propietari, així com la resta de l’edifici, que fa molt de goig, En el mur original s’han obert nombroses finestres, algunes formades amb doble arc de mig punt, amb columna i capitell central, la major part de nova factura. Destaca un gran finestral gòtic en el mur sud. És un edifici molt aparent i que es troba en un indret molt bonic, però que no es pot visitar, i només es pot retratar de lluny, al ser de propietat privada (Toni Grifol).+INFO +FOTOS
Olius
  Abril 2014: del castell d'Olius no en podem observar les restes físiques concretes més reculades. En canvi, la informació històrica és considerable, especialment pel gran nombre de pergamins de l'Arxiu Episcopal de Solsona dels segles XI, XII i XIII, que especifiquen les vendes i donacions que es realitzaren dins el seu terme i els que l'esmenten com a límit de béns d'altres llocs. Llinatges ben coneguts de senyors i castlans (comtes d'Urgell, Cabrera, Besora, Tarroja, Cardona...) hi són esmentats en el procés gradual, i a vegades entrebancat, de donació dels drets del castell a l'església de Solsona per part de les diverses propietats. Avui dia ens trobem amb una masia fortificada anomenada La Torreta que la Generalitat, en la fitxa corresponent del patrimoni cultural, descriu com l'antic Palau del Comte Ermengol d'Urgell, és a dir, el castell d'Olius (Elena Fàbregas) +INFO +FOTOS
Orcau
 
Juny 2016: Cal assaborir les visions ben diferents que ens dóna aquest castell. Des de lluny, arribant al poble d’Orcau, la seva figura dalt del cim, com inexpugnable, controlant tant la Conca de Tremp com Conca Dellà; caldrà pujar-hi a peu. Les restes de les tres torres (bestorres) que queden emmarcant una planta quadrada, defensiva; molt destruïdes. La figura que el panell d’informació ens mostra del que podria haver estat tot el recinte. Aquest més ampli espai engloba tot el pla superior del turó, tambél’església de la Mare de Déu de la Pietat i ens dibuixa una imatge espectacular del castell. Per últim, cal fixar-se bé per descobrir els castells veïns de Mur i Llordà, i reviure aquesta línia fronterera que separava, en aquestes terres, els sarraïns dels comtats catalans.(Miquel Almela) +INFO +FOTOS

Os de Balaguer
Calaf-nou_150  
Octubre 2015: Ben situat al capdamunt del poble, des d’on es podia controlar la part alta del riu Farfanya. Fortalesa important, amb mides longitudinals de 50 i 75 metres, que ens revelen un passat on evoluciona des de castell àrab fronterer a la seva estructura actual desfigurada i restaurada, però que manté la seva imatge imponent. Encara es pot veure part del recinte emmurallat de la fase andalusina, amb torres semicirculars, i també una capella i una cripta afegides posteriorment. L’aprofitament de les seves grans sales permeten que s’hi aplegui el Museu de les Campanes de Catalunya, exposicions temporals i tallers municipals d’arts plàstiques.(Miquel Almela). +INFO +FOTOS
Paborde
  Febrer 2014: La trama urbana medieval de Tarragona es forjà sobre les restes de la ciutat romana. El castell del Paborde n'és un exemple: construcció medieval (sXII-XIII) erigida sobre muralla romana del sII. Se'n conserva només la façana septentrional, corresponent al llenç de la muralla romana, amb elements defensius, merlets i matacans, afegits i prou ben conservats, i una magnífica, sòlida i gran torre de defensa de planta quadrada, anomenada Torre de l'Arquebisbe, coronada amb merlets i matacans, diverses espitlleres i algunes filades de carreus amb marques de picapedrer i l'empremta d'un possible cadafal. Per veure l'interior on es conserva una gran sala coberta amb volta de canó apuntada, cal fer la visita a les Muralles, del Museu d'Història de Tarragona. (Elena Fàbregas) +INFO +FOTOS
Palagret
  Març 2013: Castell durant molts anys abandonat; aquest sentiment es nota quan puges i camines entre les parets, mur i arcs de les seves afortunades restes. Construït dalt d'un turó, vigilant un antic camí, romà, d'accés a Girona a través de les Gavarres. Data del segle X i XI, amb afegits de segles posteriors. De castell de guaita, va canviar a centre administratiu de la senyoria de Palagret, a casa de pagès, i a quadres de bestiar fins al seu abandó, cap el segle XV. Al XVIII formava part de mas Barrera, d'aquí li ve l'altre nom de castell de Mabarrera. Ja al segle XXI l'Ajuntament de Celrà l'adquirí de mans particulars i intervingué de valent amb diverses campanyes d'excavacions, que han suposat una molt bona recuperació de les restes. (Miquel Alemala). +INFO +FOTOS
Palau Reial de Vilafranca
  Desembre 2013: el Palau Reial de Vilafranca del Penedès és avui la seu del Museu del Vi, la qual cosa ha comportat la recuperació de l'edifici amb una magnífica façana i un impecable conjunt gòtic del pati i l'escala que dóna accés a les plantes superiors. Es tracta, doncs, d'un edifici gòtic on s'ha trobat restes que demostren que el seus orígens són romànics (XII-XIII). És un palau senyorial que durant el segle XIII esdevingué una de les residències dels reis del Casal de Barcelona on, segons el cronista Ramon Muntaner, va morir Pere II el Gran (Jordi Gironès). +INFO +FOTOS

Palau-sator
  Gener 2014: La vila de Palau-sator conserva la disposició urbanística d'un nucli medieval amb restes de muralles i defenses i l'estructura dels carrers al voltant de l'antic castell, que presideix tot el conjunt i que, bastit els segles X-XI va ser transformat, en època gòtica, en torre mestra d'una fortificació més àmplia amb clos emmurallat. Aquesta torre mestra, de parament propi de les construccions romàniques primitives (s X-XI), és de planta rectangular, d'uns 20 m d'alçada i amb i els murs marcadament inclinats que li donen forma de piràmide truncada i ha estat ben restaurada. Un dels dos portals que es conserven d'accés a l'interior del nucli medieval es la Torre de les Hores, on, des de molt antic s'hi col·locà el rellotge públic. És de planta rectangular i la corona un campanar de cadireta. Lamentablement, just al costat s'hi deixà construir una façana moderna que malmet un  conjunt monumental molt interessant (Elena Fàbregas) +INFO +FOTOS
Palafolls
 
Març 2023: En la nostra nova visita al castell de Palafolls, hem pogut veure que des del 2007, quan hi varem ser per primer cop, s'han fet importants feines de manteniment i consolidació dels murs del castell, i també de neteja de parets, malesa i grafitis, i s'ha millorat i protegit el recorregut de la visita, però encara queda per fer la consolidació de l'església-capella. És un gran recinte obert permanentment i de lliure visita que des de la seva situació geogràfica convida a veure la costa del Maresme i la vall del riu Tordera. És una visita recomanable i que ens mostra l'amplitud i la importància de la construcció al llarg dels segles (Antoni Grífol) +INFO +FOTOS
Pallejà
  Juny 2012: Com a final del curs 2011/12 hem fet una interessant visita al castell de Pallejà. Encara que l'edifici actual és dels segles XVII-XVIII, hem considerat adequat fer la seva visita per tractar-se d'un edifici construït sobre una torre medieval, que posteriorment ha estat convenientment remodelat per a l'ús que se li ha trobat. Efectivament, per la seva situació al rovell de l'ou de Pallejà se l'ha destinat a usos municipals i bàsicament tota la tercera planta a una magnífica biblioteca. Encara així, es poden contemplar peces recuperades com un notable escut dels Torrelles presentat al primer tram de l'escala noble, els cups i les restes de pintures al tremp del que fou capella del castell. Només ens queda felicitar l'Ajuntament pel bon treball de recuperació realitzat. (Jordi Cunties). +INFO +FOTOS
Palmerola
 

Octubre 2023: El castell de Palmerola es troba situat a 1.102 m en una carena que domina tot el seu entorn. El seu origen és una Domus (casa forta) i el seu nom el de la família que hi va viure utilitzant-la com a casa familiar i masia durant segles, fins que va passar a la dinastia de la família Despujols, que la van consolidar, rehabilitar i ennoblir donant-li més l'aspecte de castell. A més de residència familiar, ha tingut altres usos comunitaris fins a l'actualitat. Fa molt bona patxoca i és molt recomanable la seva visita pel seu bon estat exterior i l'entorn que l'envolta (Antoni Grífol) +INFO +FOTOS

Passanant
Brunyola  
Maig 2017: Del castell de Passanant, segons les informacions que tenim documentades, sabem que a l’any de 1661 ja estava enderrocat. En els anys 90, el Servei d’Arqueologia de la Generalitat va recuperar les restes existents que es troben en el turonet mes alt que hi ha en el poble. i recentment han estat consolidats i restaurats, permetent fer-se una idea del lloc escollit, l’espai on estaven les construccions i les seves limitades dimensions. Sobretot s’ha d’agraïr l’esforç fet per recuperar i dignificar unes restes que daten del s.XII i que en son l’origen i la historia  del poble. .(Antoni Grífol) +INFO +FOTOS

Piera
  Juny 2014:  Al jardí, l'estàtua de Jaume I El Conqueridor ens recorda que durant el seu regnat el monarca va freqüentar el castell de Piera en diverses ocasions. El castell no sortí mai del ple domini de la monarquia i això explica que no fos enderrocat al segle XVIII, com la major  part de castells catalans. L'any 1916 fou reconvertit en un palauet senyorial. Una  reconstrucció historicista -més que històrica- que reedificà la torre, muralles, finestrals i interior, conservant alguns elements originals com ara la porta d'accés adovellada. L'antic «castrum apiaria» (castell dels abellars), és un edifici d'arquitectura militar, de planta rectangular amb una impressionant torre d'homenatge quadrada (aixecada de nou al mateix lloc on hi havia els fonaments de l'antiga)  i estructurat en tres nivells: la sala d'armes i masoveria, la planta noble i les golfes. L'interior, restaurat i moblat amb materials i objectes posteriorsés força menys interessant. (Elena Fàbregas) +INFO +FOTOS
Pobla de Montornès
  Gener 2012: les escasses restes d'aquest castell s'escampen pel turò ocupat pel santuari de la Mare de Déu de Montornès situat a les afores del poble. En dit turó es pot resseguir el que fou el perímetre del castell així com contemplar les restes més vistents d'una torre massissa avui convenientment restaurada. En el veí santuari, construït cap el 1785 sobre un temple anterior i que degué ser la capella castellera, encara s´hi pot contemplar en el seu mur nord, una porta de mig punt recolzada sobre impostes escaquejades segurament del s.XII-XIII i que devien pertànyer a aquell moment (J.Cunties).
+INFO +FOTOS
Pratdip
 

Gener de 2023: El castell de Pratdip es troba a dalt del turó de pedra escarpada que senyoresa el poblet del mateix nom, i que malgrat que està força enderrocat, els treballs d’excavació, consolidació i museïtzació, que ha fet el municipi des del 2012, fan molt recomanable la seva visita que es complementa visitant dins del poble les torres de Cal Capet i ca La Torre i les restes de la seva muralla medieval (Antoni Grífol) +INFO +FOTOS

Puig-reig
  Octubre 2012: Les restes del castell de Puig-reig es troben a 482 m en el turó que corona la vila i que té actualment les antenes del lloc. Les seves restes s'han aprofitat per fer uns habitatges actuals força respectuosos i altres abandonats iI malmesos. Es poden veure encara les restes dels murs dels tres nivells de fortificació, un festejador, l'entrada al castell i poca cosa cosa més, que ens ajudi a valorar l'abast de la construcció de l'antiga fortalesa que controlava el Llobregat i que va ser el lloc on es va començar a crear l'actual vila de Puig-reig. El municipi podria fer alguna cosa mes pel lloc del seu origen, consolidant el que encara queda, documentant les restes antigues i endreçant molt millor el seu entorn. (Toni Grifol). +INFO +FOTOS
Pujarnol
Pujarnol  
Febrer 2016: Dins el terme de Porqueres, i arran del camí que s'enfila a la muntanya de Rocacorba, se situa l'edifici que en el seu dia fou el castell de Pujarnol. Es tracta d'un conjunt format per l'actual construcció evolucionada de l'antic castell del segle XI-XII i de l'església dedicada a Sant Cebrià, també modificada en el transcurs dels segles. Del castell cal destacar el bon estat global amb la permanència de les dues torres, una de circular i l'altra de quadrangular. L'edifici és de planta rectangular i en el seu interior hi ha una gran volta de canó i el que fou pati d'armes, tot plegat una mica descurat, però encara dempeus. Caldria doncs que l'haver cessat el negoci de restaurant que havia estat durant força anys, no representi deixadesa i pugui arribar a malmetre aquest patrimoni important d'aquest castell situat en un indret molt agradable voltat de magnífics boscos d'alzina (Jordi Gironès)  +INFO +FOTOS

Quermançó
  Març 2012: Visita fàcil, obligada i surrealista. A peu de la carretera N-260 de Figueres a Llançà, és difícil no veure'l dalt d'un petit turó a la dreta, passat Vilajuïga. Des del segle X fins ara ha tingut una moguda història de destruccions, renovacions, atacs i abandons, des del comtat d'Empúries fins a l'orde de Sant Benet a finals del XIX. Present a l'obra de Salvador Dalí, qui va intentar comprar el castell sense aconseguir-ho. És molt coneguda a nivell popular la idea de Dalí d'instal·lar, adjunt al castell, l'Orgue de la Tramuntana, tocat per la força del poderós vent del nord i que se sentiria per tot l'Empordà. També va proposar instal·lar un rinoceront als baixos de l'edificació, qui sap si per guardar la cabra d'or enterrada sota el castell segons es deia. Tot un món de llegenda que complementa el seu atractiu
(Miquel Almela). +INFO +FOTOS
Querol (Porta)
Querol  
Maig 2016:Conjunt fortificat, bastit damunt un imponent rocam granític.  Dues torres de 15 m d'alçada, una molt ben conservada, i restes de murs que limitaven el recinte sobirà, per defora del qual romanen murs força alts que clourien l'espai jussà. Avui dia, sorprèn una fortalesa d'aquesta magnitud en el lloc on es troba, però cal recordar que la Vall de Querol era l'única via veritable de comunicació entre la Cerdanya i el País de Foix i els senyors feudals (comtes de Cerdanya, comtes de Barcelona, reis de Catalunya-Aragó i de Mallorca) hi mantingueren  el poblament i, tant el castell de Querol com la torre Cerdana (situada al capdamunt de la vall), han estat de defensa. Querol era la seu administrativa de tota la vall i on residia el batlle, que n'era al mateix temps el castlà.  Les restes han estat consolidades i, en part, restaurades (Elena Fàbregas) +INFO +FOTOS
Ravós
Castellbell  
Febrer 2016: Aquest bonic i molt aparent edifici situat sobre un petit turó del nucli de Ravós de Terri és una bona restauració externa duta a terme pel seu actual propietari. El castell no es pot visitar, però en tot el seu perímetre trapezoïdal sabem que tenia quatre torres rodones en els seus angles, de les quals se'n conserven dues. També es pot veure que s'hi han incorporat algunes finestres que no responen a una restauració gens històrica. Sabem que hi ha un pati interior i consta de planta baixa i dos pisos, però no sabem com són. Amb tot fa molta patxoca (Toni Grifol) +INFO +FOTOS

Regencós
Regencós  
Gener 2019: Situat al municipi de Regencós, del recinte emmurallat de Regencós actualment en resta només l’anomenada i coneguda Torre, que llueix sencera i molt ben restaurada, també hi ha dos dels vells portals i uns murs medievals. Com a molts llocs del país hem de lamentar que s'han afegit al bell mig de la torre de Regencós, uns cables elèctrics i/o de telefonia, com si fos l'únic lloc i el més bonic triat per posar-los; evidentment és el més fàcil per les companyies de serveis i les seves subcontractades, però el  que no és lògic és que en molts casos, i en aquest concret, les autoritats i els propietaris dels edificis no tinguin cura i permetin aquestes malifetes al patrimoni, a l’estètica dels bens culturals i al bon gust (Antoni Grífol)+INFO +FOTOS

Requesens
Rosanes  
Març 2015: Per sort el diumenge s’ha alçat un dia acceptable després d’un dissabte plujós, el que ens permetrà una brillant visita al castell. En efecte ja a les deu del matí ens estan esperant la Sra. Conxita, una de les copropietàries del castell, i el seu marit que ens oferiran una visita completíssima i molt interessant de la magnífica fortalesa. Recorrerem els tres recintes, ben delimitats i arrapats a la roca mare, que desprès de les pluges d’ahir regalimen aigua una mica per tot. El recinte sobirà, dissortadament malmès per un incendi d’alguns desaprensius no amaga però la bellesa que tingué en el seu moment d’esplendor. No cal sinó demanar que la feina de neteja que estan fent els seus propietaris pugui acabar amb un complet projecte de consolidació/restauració que n'evitin la pèrdua per a les generacions venidores.(Jordi Cunties) .+INFO +FOTOS
Ribatallada
Ribatallada  
Desembre 2018 Es tracta de les restes d'un castell sobre les quals s'edificà el mas, ara enrunat, de Ribatallada, edificats ambdós sobre un morrot argilós a la confluència dels torrents de Gotells i Gran de Can Font. L'aproximació parteix de Sant Julià d'Altura amb una pista solament utilitzable pels jardiners del Parc Natural. En arribar al peu de la Riba-Tallada, ens trobem que les abundoses pluges tardorenques han fet caure la paret de ponent de la masia abandonada de Ribatallada sobre el corriol de pujada, de manera que caldria obrir-ne un de nou pel mig dels esbarzers veïns. Nosaltres ens hem hagut de conformar amb les magnífiques imatges que ofereix el Google Earth. Un altre cop serà...quan s'hi pugui accedir (Jordi Cunties) +INFO +FOTOS

Ribes o Bell-lloc
  Desembre 2012: Sant Pere de Ribes, Ribes del Penedès, Ribes, són els diferents noms que rectificaven el del poble San Pedro de Ribas, imposat després del 1714 i del 1939. Altres identificacions d'aquest castell són castell de Bell-lloc i també castell de Sota-ribes. Està situat en un turó escarpat amb marges o cingleres; també un altre sinònim de ribes seria timbes, que podria fer referència, de broma, amb l'antic casino del poble que va ser molt conegut fins al 1999, any en què va ser traslladat a Barcelona. L'única resta del castell, documentat ja al segle X, és una encara interessant torre cilíndrica, buida a l'interior amb obertures i finestres, algunes d'elles originals i amb arcs. També hi ha dues finestres quadrades i les portes que comuniquen amb la casa adjunta a la torre. La porta original d'entrada està situada a uns 8 m sobre el nivell del terreny. La construcció ha estat usada com magatzem, botiga, arxiu, presó i darrerament com a residència d'un conegut ballarí i d'un poc conegut pintor. (Miquel Almela). +INFO +FOTOS
Riudabella
Riudabella  
Gener 2017: Actualment, Riudabella és una residència senyorial refeta, en gran part, amb aire medievalitzant, i que ja no conserva vestigis medievals. D'ús privat, no es pot visitar i així ens ho fan saber, esmentant, com  de passada, el parell de gossos poc amistosos amb els forasters que ronden pel voltant. Riudabella ens interessa, però, per la seva història. Descobrim que els monestirs del Cister posseïen unitats d'explotació agrària vinculades, però amb una vida força independent on hi treballaven grups de conversos dirigits per un granger que era qui donava comptes a l'administrador general del cenobi. També s'hi integraren mercenaris i esclaus sarraïns. Riudabella apareix com a granja ja el 1184. En general se les considera un model de racionalitat econòmica (Elena Fàbregas) +INFO +FOTOS

Rocabruna
  Octubre 2013: el castell de Rocabruna és un extens castell termenat, documentat ja el 1087 i es considera un dels grans castells que van existir a la zona. Vigilant atent d'un camí d'importància històrica en una vall que, el segle XV, era una de les contrades més  importants de Catalunya. Actualment manté les ruïnes d'un notable conjunt de torres i murs a la part alta d'un turó inexpugnable, envoltat de cingles. De forma irregular, en ressegueix la topografia. S'hi distingeix clarament un recinte Sobirà, bastit al segle XI, i un recinte Jussà, que envolta el primer per tres dels seus costats, bastit els segles XIV i XV. Des de l'any 2006, la Diputació de Girona, en combinació amb la intervenció arqueològica hi desenvolupa el projecte de consolidació i restauració .que posarà a l'abast del públic les restes d'un gran castell medieval. (Elena Fàbregas). +INFO +FOTOS
Rocacorba
Llagostera  
Febrer 2016: El Castell de Rocacorba està situat dalt del massís de Rocacorba, a Canet d'Adri (Gironès), a uns 925 metres d'altitud, prop dels repetidors de televisió que es divisen des de moltes comarques del voltant, on s'hi erigeix solemne, just al cim d'una roca amb forma de proa de vaixell. De l'antic castell termenat s'aprecien restes de murs al penyal que hi ha sobre l'església i d'altres aprofitats per a l'església o santuari. Rocacorba, mostra avui el santuari de la Mare de Déu de Rocacorba. El 1479 els pagesos de La Muntanya s'apoderaren d'ell i el 1482 els jurats de Girona proposaren la seva demolició al rei. Actualment ja no hi ha cap castell sinó un santuari. La capella actual és una sòbria construcció del segle XVIII, que actualment només s’obre els caps de setmana i festius (Toni Grifol) +INFO +FOTOS

Rocafort
Rocafort  
Desembre 2015: Llegim que, per als habitants de Rocafort, el castell sempre ha estat un símbol d'identitat, però la realitat era que l'abandonament i el pas dels segles quasi l'havien fet desaparèixer. L'any  2002 es dugué a terme la consolidació del mur de migdia, única resta un xic vistent del castell.  L'any 2013 s'efectuà la prospecció arqueològica de tot el conjunt, es retirà la vegetació i se'n va aixecar la topografia. Gràcies a aquesta feina, feta per arqueòlegs i un bon grapat de voluntaris del poble, es posà a la llum tota la planta i podem saber quin espai ocupava, l'estructura, les mides i el vall artificial que l'envoltava. Aquesta informació i les dades històriques ens confirmen que era força més important del que es pot creure en visitar les escasses ruïnes (Elena Fàbregas)  +INFO +FOTOS

Rocamora
Brunyola  
Març 2018: Situat a Montferri (Alt Camp) fou també conegut pels noms de castell de Montferri o castell de Puigtinyòs. Va ser construït per tal de defensar la zona fronterera del riu Gaià.a l’època de la Reconquesta. Difícil és expressar el que sents davant d’un castell com aquest, quan està ben tancat i s’ha convertir en un restaurant popular. Inclús he llegit que els dies que funciona tampoc es deixa apreciar les seves característiques medievals o d’interès. Per mi la millor vista és la que proporciona una vista aèria googleiana, on sí que es veu que aquesta edificació va tenir la seva importància en algun moment. D’origen possiblement àrab, alguns documents el daten de l’any 1010 i té una llarga història de propietaris i disputes, vendes i restauracions.. (Miquel Almela) +INFO +FOTOS

Rosanes
Rosanes  
Desembre 2014: el Casal de Rosanes és una domus que tingué força importància a la Garriga on el senyoriu de Rosanes, del qual se'n té notícies des del segle X, establí aquesta domus o quadra medieval consistent en un conjunt de dependències arran del camí que condueix a Osona des del comtat de Barcelona. Actualment els edificis han estat força restaurats i el conjunt ofereix una bona imatge (Jordi Gironès) +INFO +FOTOS
Rourell
rourell   Novembre 2014:  La vista més ferrenya del castell és la que ens ofereix lateralment, amb les dues torres incorporades. Els seus orígens es remunten al segle XII, encara que ha estat molt modificat al llarg dels temps. Vist des de la que fou la Plaça d’Armes on hi ha la façana principal, presenta una imatge de gran casal fortificat amb una notable porta dovellada. Al seu interior hi ha el preceptiu pati, encara que ara hagi estat cobert, amb la cisterna i l’escala que ens duu cap a la planta noble, ben mantinguda pel seu propietari actual el Sr. Ignasi de Balle el qual hi ha fet una feina notable.(Jordi Cunties). +INFO +FOTOS

Rubí
  Abril 2012: el castell de Rubí està situat al costat del nucli urbà de la població just a la vora oest de la riera de Rubí. Durant els segles XVI i XVII el castell és transformat en una masia i no s'hi operen grans canvis en la seva estructura; però a principis del segle XVIII, encara que continua essent una casa de camp on només hi vivien els masovers, es construeix una teulada d'un sol vessant, fet que va fer que desapareguessin els merlets de la paret oriental. Finalment, durant el segle XIX l'edifici pateix una sèrie d'enderrocaments de parets i es degrada notablement, fins que a finals del XX l'adquireix l'Ajuntament, el renova totalment i instal·la l'ecomuseu urbà de Rubí. No queda pràcticament gaire de l'edifici antic, però s'han conservat les traces de l'antic portal d'accés al recinte i el portal d'entrada de l'edifici, que ara és al primer pis, essent els murs de l'actual entrada-recepció, les restes de les antigues quadres (Toni Grifol). +INFO +FOTOS
Rubió de Sols
Rubio de Sols  
Març 2019:El castell de Rubió de Sols de ben segur que té un origen islàmic si bé la construcció medieval data del segle XI quan Ramon Borrell i després Ramon Berenguer I aconseguiren dominar aquestes terres als musulmans. Actualment del castell en queda la torre, situada a la part més alta, i restes de murs molt escassos que ressegueixen la carena on s'emplaça, tot vigilant el pas pel Segre que tenim sota la cinglera que dona al nord. Es puja fàcil des de les cases en ruïnes de Rubió de Baix on hi destaca l'església reconstruïda. Abans d'arribar dalt el castell també hi trobem una altra església, es tracta de l'absis romànic del que fou església del castell (Jordi Gironès) +INFO +FOTOS

Rupià

Rupia   Setembre 2014:El castell de Rupià, més aviat palau d’estiu per als bisbes de Girona, és un edifici de planta rectangular al qual tardanament s’hi adossaren cases del poble: això és ben visible en l’entrada al pis superior que actualment es realitza per un bonic portal de mig punt, d’una casa veïna. És en aquesta planta noble, amb bonics arcs torals on s’ha instal·lat l’ajuntament i on s’hi fan els Plens Municipals així com actes solemnes com els casaments. Com a mobiliari antic, cal dir que conserva una notable Caixa de Tres Claus del 1767 on es conservava la documentació del Comú de Rupià. A la restauració dels anys trentes ha seguit l’actual, realitzada per la Generalitat. La planta baixa està ocupada pel bar del municipi, amb una portalada de ferro rovellat que el menys que es pot dir és que estèticament és un bunyol notable. Si hi aneu entre setmana, podreu visitar-lo sense problemes.(Jordi Cuntíes) +INFO +FOTOS
Rupit
Rupit  
Abril 2016: Per a tots els que van a Rupit i no han visitat mai el seu castell, és perquè l’ajuntament del nucli Rupit i Pruit, no ha considerat mai interessant distreure els seus visitants de la visita gastronòmica i turística. De fet, no es perquè no es vegi on és el castell, perquè és damunt del penyal que hi ha darrere l’església parroquial i es veu només entrant al poble. Com les cases d’aquest sector es van construir molt arran, actualment fan impossible l’accés al castell i ningú ha provat de fer-ne cap, ni tampoc mantenir o recuperar les restes de la construcció que encara hi ha. A la cara de tramuntana, hi queda un mur d’uns 5 metres d’amplada per 8 d’alçada, assentat damunt la roca i és visible un arc de descàrrega. Com ens diu la Viquipèdia, el perímetre del conjunt és d’uns 300 m2. Confiem que algun dia el municipi consideri que és el moment de recuperar l’espai de dalt del penyal i les restes del castell que és una part fonamental de la història de Rupit (Toni Grifol) +INFO +FOTOS

Saldes
Brunyola  
Octubre 2018: Partint de la vila de Saldes, un dret corriol ens porta en uns vint minuts fins a les ruïnes ben vistents del castell termenat de Saldes, que ja el 1965 fou restaurat per la Diputació de Barcelona i que l'octubre del 2001 es va procedir a una intervenció d'urgència per part de l'Ajuntament de Saldes, duta a terme per la Societat d'Arqueologia de Berga. Aleshores es va excavar la sala principal, deixant al descobert el paviment de lloses original. Les restes del castell roquer consisteixen en un mur al llarg del tossal on es defineix un ampli perímetre on s'enquibeixen tant la nau principal de dues plantes amb coberta de volta apuntada de pedra en llibret en la inferior formant el recinte sobirà, com la capella castellera de Santa Maria que ha estat recuperada. El recinte jussà, més desdibuixat, conserva restes d'habitacles i de la muralla de tancament. El conjunt paga molt la pena. La fotografia del pal amb l'estelada contra el magnífic Pedraforca, és el complement que fa que la visita del conjunt sigui immillorable...(Jordi Cunties) +INFO +FOTOS

Sales
  Maig 2014: No és en un dia de pluja el millor moment per voltar per les notables restes del Castell de Sales. La primera benvinguda ens la donà un tranquil i mullat quisso que ens acompanyà festivament en tot moment. La part més vistent és el gran casal ocupat per una masoveria pel que es veu ben activa. La resta son ruïnes que es mantenen dempeus precàriament i que mereixerien almenys una neteja i consolidació abans que ningú no prengui mal.(Jordi Cunties) +INFO +FOTOS
Sant Andreu (Ullastret)
Sant Andreu  
Octubre 2019: La magnificència del jaciment ibèric fa que passin desapercebudes les restes del castell carolingi que hi fou bastit  el darrer terç del segle VIII. El  "Castellum Uellosos" és un dels pocs testimonis de l'arquitectura militar d'època carolíngia ben coneguts arqueològicament i documentalment a Catalunya que pot proporcionar informació sobre l’evolució de la nostra terra quan era escenari d'enfrontaments entre francs i musulmans.  De mida petita, uns 500 m2, però situat estratègicament en un lloc d'excel·lent domini visual en totes direccions, era punt avançat de vigilància i control d'un territori extens i, sobretot, d'una via antiga i molt important, el camí d'Empúries que comunicava els actual Baix Empordà i la Selva  i els territoris immediats de Girona, amb Empúries i l'Alt Empordà. Durant la consolidació del domini franc sovint es reocuparen antics establiments ibèrics conservant i potenciant, com en aquest cas, les  antigues muralles iberes. (Elena Fàbregas) +INFO +FOTOS
Sant Esteve de Mar
Brunyola  
Gener 2018: El castell de Sant Esteve està situat al municipi de Palamós, i més concretament a la pintoresca cala de la Fosca que el tanca per llevant, sobre un esperó granític. Es tracta d’unes runes ben aparents, ja que sobre les restes del castell del s.XI s’hi va fer una masia als s.XVI-XVII que també s’abandonà a mitjans del s.XX, quedant en completa ruïna fins que a l’any 2015 l’Ajuntament de Palamós en consolidà les restes en el marc del programa Romànic Obert, impulsat per la Generalitat i la Fundació La Caixa. Donat que les ruïnes solament estan obertes al públic els diumenges, el que es pot contemplar del castell, de fora estant, és la torre quadrada i el mur que tanquen les restes per llevant ja que la majoria dels murs que hi queden son de la masia posterior. Si un cas hi aneu entre setmana, caldrà demanar a l’Ajuntament de Palamós que us l'obrin (Jordi Cunties) +INFO +FOTOS

Sant Feliu de Guíxols
  Gener 2013: El monestir benedictí de Sant Feliu de Guíxols exercí una gran influència al Baix Empordà durant l'epoca medieval. Pertanyent inicialment al comtat de Peralada (968), les seves possessions acabaren estenent-se més enllà de la comarca vers zones de la Selva, incloent castells i torres. A principis del segle XIII, el monestir va aconseguir privilegis per part del rei Pere I per tal d'afavorir l'arribada de nous habitants i fortificar el conjunt monàstic. Destaquen les torres del Fum i del Corn, com elements castellers molt ben conservats, junt amb la Porta Ferrada d'estil romànic. (Jordi Gironès). +INFO +FOTOS
Sant Gervàs
 
Juny 2016: El castell de Sant Miquel de la Vall, també conegut com a Castell de Sant Gervàs és un castell de l’antic terme d’Aransís, es tracta d’un castell medieval que incloïa dins del seu recinte el poble del mateix nom del castell. Es tracta d’un castell medieval que incloïa dins del seu recinte el poble del mateix nom del castell.Va ser excavat entre els anys 1978-1980 i es van fer feines de consolidació, que no han impedit que els restes es malmetin amb els anys, com es pot veure fàcilment pels testimonis que van posar a la gran torre circular i que en l’actualitat es pot veure que l’amplada de l’esquerda que va de dalt a baix de la torre, ja té mes d’un pam en tota la seva llargària,, anunciant un imminent caiguda si algú de Patrimoni no fa una intervenció urgent.El conjunt tot ell fa molta patxoca i paga la pena la visita, Si es netegés de malesa tot el conjunt i, la part del poblat, potser es podrien veure els restes excavats, que avui estan prácticament desapareguts- Una llàstima que una bona feina feta fa mes de 30 anys s’estigui perdent.(Antoni Grifol) +INFO +FOTOS

Sant Gregori
Brunyola  
Març 2017: Monument del segle XV del municipi de Sant Gregori de la comarca del Gironès. És un casal fortificat, que havia estat la casa forta de la família Margarit. És un edifici de planta quadrangular i planta baixa, pis i golfes, amb una antiga torre de defensa situada a l’angle sud de la construcció. Com molts dels castells que visitem ha estat declarat Bé Cultural d’Interès Nacional i avui està cuidat i restaurat, dedicat per complet a ser un restaurant on es fan habitualment casaments i celebracions. Impressionen les parets exteriors del conjunt, amb carreus ben tallats emmarcant les obertures i cantonades de les façanes. La porta d’accés té forma d’arc de mig punt emmarcada per dovelles de pedra. També destaquen a llevant una finestra biforada amb arquets trilobulats i a la part superior unes restes de mènsules de pedra. La cobertura és de teula àrab a diversos pendents (Miquel Almela) +INFO +FOTOS

Sant Iscle
Blancafort  
Gener 2015: Ben a prop de Vidreres es troben les restes del castell i de la capella romànica, on sembla que s’hi venerava el cos de sant Iscle, que diuen llegendes de mal comprovar que hauria estat portat des de Còrdova l’any 1010 arran de l’expedició catalana a aquesta ciutat. El castell era una fortificació rectangular, espectacular, amb torres rodones als quatre angles, amb un cos tardà afegit a la banda de ponent i envoltat per un fossat. La capella està a tocar de la muralla oest del castell, essent l’absis la resta més apreciable i encarasobrevivint. Resulta curiós veure com a la seva reconstrucció, al segle XV, es varià l’orientació passant de ponent-llevant de la romànica al sud-nord de la segona capella, reconstrucció obligada, sembla, per la destrucció dels terratrèmols del 1427 i 1428. Una anomenada tercera capella, de finals del segle XVI, fou la darrera modificació que tingué fins al seu definitiu abandonament a principis del segle XIX. (Miquel Almela) +INFO +FOTOS
Sant Joan de Lloret
Sant Joan  
Gener 2020: El castell de Sant Joan està situat en el turó que separa la platja de Lloret de Mar de la de Fenals, a uns seixanta metres sobre el nivell del mar. La seva situació agosarada i ben visible des del mar li va ocasionat la ruïna final, ja que durant la guerra franco-espanyola contra Anglaterra, fou bombardejat el 1805 per un vaixell anglès que va partir la torre de l'homenatge longitudinalment en dos. Posteriorment, un llamp va acabar d'enderrocar el que en quedava. Actualment reconstruït, és visitable d'octubre a maig els dissabtes, diumenges i festius de 10 a 14 h i de juny a setembre de dilluns a diumenge de 10 a 13 h i de 17 a 19 h, altrament us haureu de conformar, tal com ens va passar a nosaltres, de contemplar- lo des de fora de la palissada de ferro rovellat que el protegeix també de visites no "desitjades"...(Jordi Cunties) +INFO +FOTOS
Sant Jordi d'Alfama
 
Gener 2016: Aquest bonic edifici és una típica fortificació del tipus Vauban dels segles XVII-XVIII organitzada al voltant d’un pati central que envolten torres, baluards i revellins, tenint com a objectiu la vigilància de les rutes marítimes durant el regnat de Felip V de Castella. L’any 1985 la Generalitat de Catalunya en va fer una restauració consolidant alguns punts i netejant-ne l’interior. En propietat, del castell del S.XIII ben poca cosa en queda, com la ruïna embellida amb un pi, del que devia ser una torre de guaita a tocar de la paret est del fortí modern. Això darrer no treu que aquest darrer, de mida ben petita, no ens permeti fruir a petita escala el que foren brillants fortaleses Vauban com les d’Hostalric, Sant Ferran o Bellaguarda (Jordi Cunties) +INFO +FOTOS
Sant Llorenç del Munt
 
Juny 2022: La visita guiada que hem fet aquest passat 14 de juny de 2022 al castell de Sant Llorenç del.Munt ha estat una de les experiències més enriquidores que com a grup hem fet en els 14 anys que portem visitant castells en el territori, ja que hem pogut fer-ho de la mà i de les experiències que al llarg de 43 anys el seu propietari, el Sr. Farrés i la seva filla Rosa, porten recuperant, restaurant i investigant (sense cap ajut públic) el patrimoni històric i arquitectònic de Sant Llorenc del Munt des del primigeni castell fins a la seva conversió en monestir, i ara recuperant-lo com a castell residència (Antoni Grífol) +INFO +FOTOS
Sant Llorenç de la Muga
Cellers  
Març 2015: Al bonic i emmurallat poble de Sant Llorenç de la Muga, del seu castell no en queda massa. Actualment només es conserva la torre de l’homenatge i el sector septentrional dels murs que l'envolten, així com altres portals menys notables. La torre, aixecada en el centre del recinte, de planta quadrada i d’uns 10 metres d’alçada, ha estat recentment restaurada i es pot pujar fins dalt, també es visitable la zona de les espitlleres. El poble tot ell, és una visita recomanable i l'indret atractiu. (Toni Grifol).+INFO +FOTOS

Sant Miquel
 
Abril 2019: Per accedir al  castell de Sant Miquel en cotxe cal prendre la carretera que va al santuari dels Àngels, passant la Casa de les Figues, per agafar una pista que surt per l’esquerra de la carretera i que ressegueix la carena sempre en direcció nord fins a Sant Miquel, en una bona pista però costeruda. El castell de Sant Miquel conforma un bon conjunt arquitectònic consolidat al cim del puig de Sant Miquel (385 m), a cavall dels municipis de Girona i Celrà, que se l’han disputat fins fa molt poc. Des de dalt de la torre es domina una fantàstica vista de tot el territori. El lloc està ben mantingut, llevat de les deixalles i les pintades amb què els habituals brètols hi deixen la seva petjada. Aquest conjunt, envoltat per un fossat, inclou una ermita, dita de Sant Miquel Arcàngel, i una torre de base quadrada, construida el 1848 sobre una altra torre anterior, feta per a la cobertura del servei del telègraf òptic, un ús que va durar escassament 12 anys, quan va ser substituït pel telègraf elèctric, El lloc és un perfecte exemple de la reutilització successiva d’aquest espai al llarg del temps per raó de les necessitats canviants (Antoni Grífol) +INFO +FOTOS

Sant Mori
 
Desembre 2019: El castell de Sant Mori és un esplendid edifici situat al bell mig del nucli antic de la població de Sant Mori, que destaca per damunt de tots els altres edificis. És de planta rectangular amb pati central, format per quatre cossos adossats coberts amb teulades a diversos vessants. Està distribuït en planta baixa i tres pisos i presenta dos grans contraforts. Actualment està dedicat al turisme rural. El fet lamentable és que ni l’ajuntament ni el seu actual propietari, sembla que no els importa la quantitat de cables elèctrics i de telefonia que l’envolten, sent incomprensible a més com s’ha fet la instal·lació de l’escomesa elèctrica en la façana del carrer Marquesa de Sant Mori. Crec que algú s’hauria de plantejar com es fan segons quines obres i actuacions en edificis catalogats com a “Bé cultural d'interès nacional”. Les autoritats municipals han de ser les primeres pel fet de ser les més properes i que cada dia han de veure aquest nyap (Antoni Grífol) +INFO +FOTOS

Sant Esteve de Mar
Brunyola  
Gener 2018: El castell de Sant Esteve està situat al municipi de Palamós, i més concretament a la pintoresca cala de la Fosca que el tanca per llevant, sobre un esperó granític. Es tracta d’unes runes ben aparents, ja que sobre les restes del castell del s.XI s’hi va fer una masia als s.XVI-XVII que també s’abandonà a mitjans del s.XX, quedant en completa ruïna fins que a l’any 2015 l’Ajuntament de Palamós en consolidà les restes en el marc del programa Romànic Obert, impulsat per la Generalitat i la Fundació La Caixa. Donat que les ruïnes solament estan obertes al públic els diumenges, el que es pot contemplar del castell, de fora estant, és la torre quadrada i el mur que tanquen les restes per llevant ja que la majoria dels murs que hi queden son de la masia posterior. Si un cas hi aneu entre setmana, caldrà demanar a l’Ajuntament de Palamós que us l'obrin (Jordi Cunties) +INFO +FOTOS

Santa Florentina o Domus de Canet
  Abril 2013:Aquest castell parteix d'una Domus antiga, però la transformació que en feu el 1909 l'arquitecte modernista Lluís Doménech i Montaner, per encàrrec del seu oncle propietari de l'editorial Montaner y Simón, el converteix en un decorat wagnerià i romàntic. Els exteriors, contemplats en un dia de pluja, el fan encara més melancòlic de veure i posen en valor el porxo reaprofitat del santuari del Tallat a l'Urgell. L'interior visitable, completament modernista i grandiloqüent és, però, dins el seu estil, magnífic i justifica en escreix el preu abusiu de la visita. (Jordi Cunties). +INFO +FOTOS

Santa Perpètua de Gaià
 
Santiga
Santiga  
Desembre 2018: La raó de la visita a Santiga era veure alguna resta de l’antic castell, però resulta que d’aquesta fortificació no en deu quedar pràcticament res ja que al lloc on s’aixecava hi ha ara un gran casal, anomenat precisament “el Castell”. Aquest edifici havia d’haver estat ben bonic, però en l’actualitat està com abandonat, tancat i fins i tot amb les finestres tapiades, cosa que fa encara més difícil de veure algun detall de l’antic castell o com a mínim fer-se’n una idea de com podia haver estat. Com a compensació tenim al davant l’església romànica de Santa Maria de l’Antiga –d’aquí el nom de Santiga– a la qual podem donar un cop d’ull (Ramon Segret) +INFO +FOTOS

Sarroca de Lleida
Recs  
Abril 2017:Damunt del turó que hi ha al darrera de l’església de Sarroca de Lleida, es troben els restes del seu castell en completa ruïna i abandonament, el que fou el tercer dels tres castells més importants del Segrià, després dels de la Suda i de Gardeny, aquests dos a la ciutat de Lleida. Les seves dimensions i els restes de murs atalussats, d’una torre i d’una nau de canó que es poden veure, permeten imaginar el que podia haver estat un esplèndid castell, però que la malesa i la deixadesa de les restes existents, fan difícilment visibles i que per res conviden a dedicar-li ni tant sols una mirada al que encara és en l’actualitat el perfil identitari de la població. Des d’aquest meu comentari, faig una demanda al seu ajuntament i a la Diputació de Lleida perquè facin un petit esforç per netejar l’entorn del castell, i fer una campanya de recuperació i posada en valor dels restes del seu patrimoni cultural, que tal com avui estan, aniran desapareixent dia a dia. (Toni Grífol) +INFO +FOTOS

Secabecs
Secabecs  
Febrer 2020: No és difícil l’accés des de Sant Martí Sarroca i encara que està molt deteriorat es poden apreciar les restes importants d’una fortalesa rectangular datada des del 1213. Hi veurem parets, contraforts, portes i finestres, conservant-se les cantoneres de l’edificació de carreus de pedra ben tallada, així com portals adovellats d’arc de mig punt i unes finestres amb ampits, llindes i marcs. Si visitem algunes de les masies fortificades que es poden trobar, no gaire lluny del mateix Torrelles de Foix, hi trobarem força similitud, la qual ens farà recordar la visita d’aquest castell de Secabecs, ben segur més derruït que els altres, però potser de més autenticitat (Miquel Almela) +INFO +FOTOS

Segueró
Cellers  
Febrer 2015: Al municipi de Beuda, ben a prop de l’anomenat Noguer de Segueró, gran mansió ubicada en els primers estreps de la serra de la Mare de Déu del Mont, hi podem trobar aquest castell de Segueró. Més que un castell és una casa forta, de planta rectangular. La part més antiga, una mena de torre data dels voltants de l’any 1000, la resta, la construcció en conjunt, és molt posterior dels segles XV i XVI. Els elements més destacables són l’arc d’entrada i l’arc interior que aguantava el sostre del primer nivell. Tot, la gran mansió, el castell i també l’església romànica de Santa Maria i el seu retaule, fan un conjunt que us deixarà un bon record (Miquel Almela).+INFO +FOTOS
Selva del Camp
Selva  
Novembre 2014:  La Selva del Camp, una de les viles closes del Camp de Tarragona integrada a la Comuna del Camp, fou  un molt bon exemple d'organització d'època romànica.   Les referències documentals de les muralles, valls, fossats, torres i portals són molt abundants des del segle XIII  i,  fins el segle XIX,  la vila conservà l'aspecte de plaça forta.  L'element més important era el gran castell, residència senyorial del paborde que des de la desamortització s'havia convertit en una ruïna.  L'Ajuntament, respectant la identitat de l'edifici,  n'ha fet un  excel·lent  espai destinat  a serveis  culturals .  Molt destacable el magnífic celler major, convertit en auditori. Són també remarcables les  torres de defensa de la muralla , quadrades i emmerletades;  molt ben conservades la torre del Sol de la Vila i la torre de les Clavegueres. (Elena Fàbregas)    +INFO +FOTOS
Siurana
 
Març 2016: Es tracta d’una impressionant fortalesa medieval que aprofita les restes de gran magnitud del que fou castell musulmà del valiat de Siurana , darrer reducte musulmà a Catalunya. Ocupa un gran espai d’uns 180 x 50 m. de la península de Siurana, esperó rocós sobre el riu del mateix nom, amb els dos recintes ben delimitats i rodejat per un fossat que aprofita segurament una falla en la roca. Actualment està sent restaurat en una quarta fase i es pot visitar contactant amb Turisme de Cornudella.(Jordi Cunties) +INFO +FOTOS

Solivella
  Maig 2012: De molt positiva cal valorar la nostra visita al ben agençat municipi de Solivella, recercant les escasses restes del que fou impressionant castell dels Llorac, envoltat encara avui de tres muralles. Actualment, i un cop netejat de runa i pendent de museïtzar-ne les restes, cal, però, la guia d'una persona com l'Enric Capdevila que és l'actual alcalde i persona interessada en la història del poble. Ell és qui ens farà valorar els detalls i les vicissituds que els esdeveniments han dut l'edifici fins a l'estat actual: amb la pèrdua de l'escala principal —actualment a Sitges—, el Sant Antoni del brocal del pou —avui a la casa del Sr. Frederic Travé a Cubelles—, acabant amb la venda dels carreus de pedra a 1 pesseta la carretada! Per sort, els temps avui són uns altres i si podeu aconseguir la visita guiada pel Sr.Alcalde, de ben segur que la recordareu com a memorable! (Jordi Cunties). +INFO +FOTOS
Sorerols
Sorerols  
Abril 2016:Les ruïnes del castell de Sorerols són força minses i l'arbrat del petit puig on s'alcen quasi no les deixa veure. Hi resta un tros de mur atalussat i bases d'altres murs, un d'ells de forma arrodonida que podria ser la base d'una torre. Per les notícies històriques sabem que Sorerols era un castell termenat i, a més de les diverses masies que acollia, hi era present l'acostumat binomi medieval, el castell amb la torre de defensa i espais de residència i l'església que trobem a poca distància, també dalt d'un petit turó. És un magnífic exemplar romànic del segle XI, molt vistent i ben conservat, compost per una nau que presenta una curiosa desviació i es capçada a l'est per un absis ornat amb lesenes i arcuacions cegues i finestres de doble esqueixada, tot segons els models de l'arquitectura llombarda, l'anomenat primer romànic, molt present a la comarca d'Osona (Elena Fàbregas) +INFO +FOTOS

Talamanca
  Novembre 2012: El castell de Talamanca és un exemple de com un castell es pot aprofitar per donar-li un nou ús, a més del de residència temporal dels seus propietaris, la família Yoldi. Recentment, gràcies a l'acord entre aquesta família, l'Associació d'Amics pel Desenvolupament de Talamanca i l'Ajuntament, el castell es pot visitar i també conèixer a més de la seva història, els fets de la Batalla de Talamanca mitjançant el Centre d'Interpretació que s'ha creat i que té cura de les visites. És una visita recomanable per conèixer uns fets força desconeguts, ara ben documentats i presentats gràcies a la tasca d'aquest Centre i de la Universitat de Barcelona. . (Toni Grifol). +INFO +FOTOS
Talarn
 
Juny 2016: La vila de Talarn històrica era una antiga plaça forta medieval, amb muralles, torres als portals i als angles principals i portals d'accés a la vila closa. Es va formar al capdamunt d'un turó, a recer de l'antic castell, que n'ocupava la part més elevada i al voltant del qual va anar creixent un petit poblet castral que es convertí en vila closa constituïda per tres  carrers principals encara conservats. Del castell només es conserven,  a tocar de la plaça del Castell (que era el seu antic pati d’armes), algunes estructures que  possiblement correspondrien a torres (segle XI). Una bona part de les muralles van ser aprofitades com a elements constructius de les cases que es van anar dreçant damunt d'elles, però una part de les torres i portals (segles  XIII-XIV) encara hi són de manera que, tot i la destrucció moderna, la constitució urbana com a vila closa és perfectament recognoscible avui dia. (Elena Fàbregas) +INFO +FOTOS

Tallada
Brunyola  
Novembre 2018: Avui dia, un gran casal remodelat de bona aparença i perfectament integrat dins del nucli urbà. Tan ben integrat que, el primer que observes és... una canal vertical plantada al bell mig que empastifa la torre. D'indiscutible interès històric, el repoblament de la Segarra en motivà la construcció, cap a mitjan segle XI. La Tallada formà part de la xarxa de castells termenats que exigia el domini senyorial creixent i la frontera. Actualment destaca la torre esmentada semicircular situada a la façana posterior. És una part de la torre de defensa de l'antic castell i el testimoni viu del seu passat. Dels diversos trams constructius, els més antics són els dos metres inferiors, de carreus regulars disposats en filades i el metre següent, de pedres irregulars però originals (Elena Fàbregas)+INFO +FOTOS

Tàrrega
Tàrrega  
Maig 2019: El castell de Tàrrega es troba al turó que hi ha sobre l’antic nucli medieval de la vila i es pot veure des del passeig, on hi han els restes de les muralles i d’una de les dues torres que resten d’aquella construcció defensiva al llarg de la llera del riu Ondara. El castell que no es pot visitar i només és visible exteriorment, mostra uns bons murs defensius i promet força, encara que dona la sensació que les obres d’excavació i recuperació que es van fer al 1984 per l’ajuntament al adquirir-lo, estan aturades des de fa molt temps i amb aspecte d’ abandonament del lloc.Esperem que el proper consistori del municipi, faci una mica més que els darrers i reinicien les obres necessàries per aconseguir  posar en valor aquest Bé d’Interes Nacional que és el castell segons el catàleg de la Generalitat  de Catalunya. (Antoni Grífol) +INFO +FOTOS

Torcafelló
Rosanes  
Gener 2015: Un bon exemple per saber com era un bastió medieval. A cop d'ull destaca la capella gòtica, dedicada a Sant Jordi, reconstruïda sobre les restes enrunades del castell l'any 1450 i transformada en torre de telegrafia òptica durant uns anys al segle XIX. Però gràcies a les excel·lents tasques de restauració, consolidació i les campanyes d'excavació arqueològica de la UdG, promogudes  per  l'Ajuntament i el Taller d'Història de Maçanet de la Selva, podem observar clarament les molt notables restes de l'antic castell medieval del segle XI. La torre de l'homenatge, el pati d'armes, diverses estances, algunes amb llar, la cisterna, part de la muralla primitiva i moderna, el fossat. S'hi han col·locat baranes, una escala  i un plànol molt útil que mostra els diversos elements i la seva datació. (Elena Fàbregas) +INFO +FOTOS
Torre del Baró
 
Abril 2022: La torre primogènita li dona nom a aquest edifici quadrangular que també va ser castell, fruit de les nombroses modificacions que s'han fet des del segle XII i que es poden observar en les seves diferents façanes, les quals en part havien quedat amagades darrere de les edificaciones que s'hi havien bastit recolzades en els seus murs. En l'actualitat, gràcies a la recuperació que es va fer en la dècada dels 80's del segle XX, avui és la seu de l'Ajuntament de Viladecans, situat en el bellmig de la part antiga de la vila i a una cota de nivell de carrer més baixa que la majoria de construccions de les noves barriades (Antoni Grífol) +INFO +FOTOS
Torres de Begur
Torres Begur  
Gener 2019 Les torres de defensa de Begur es construïren  per protegir cases aïllades dels atacs corsaris, que havien augmentat perillosament en caure Constantinoble a mans dels turcs otomans, i assolaven tota la costa dels Països Catalans. Són molt semblants: planta circular, pedra natural petita sense treballar, merlets al voltant i matacà al sector del pont de comunicació amb el mas, els habitants del qual s'hi encastellaven amb els objectes de valor i queviures, mirant de resistir el setge pirata. Per visitar-les es recomanable (imprescindible es pot dir), en primer lloc, pujar al castell roquer de Begur, des d'on es localitzen perfectament totes les torres i seguidament  fer el recorregut a peu de carrer. El creixement urbà ha absorbit i embolcallat els antics masos aïllats i es fa difícil obtenir una bona perspectiva d'algunes de les torres.Totes semblen prou ben conservades (Elena Fàbregas) +INFO +FOTOS

Torre de Bernat de So
Torre Bernat  
Maig 2016: La torre de Bernat de So la tenim ubicada dins el nucli urbà de Llívia i enfront mateix de l'antiga Farmàcia de Llívia, avui museu. La torre es troba en un molt bon estat i fa de bon veure, i si bé la construcció actual data del segle XVI, és probable que l'origen es remunti al segle XIV. Es tracta d'una torre de planta circular amb funcions originals de caire militar emplaçada damunt mateix de l'església. La torre, l'església i les restes romanes de Iulia Lybica, junt amb el proper castell situat en el turó del damunt, formen un conjunt històric destacat que fan de Llívia una vila que mereix la seva visita (Jordi Gironès)  +INFO +FOTOS


Torre de Bianya
Bianya  
Novembre 2016: També coneguda com la Torre de Sant Pere, es una construcció que es troba al bell mig de la vall del seu nom, avui formant part d’una explotació agropecuària anomenada "La Torre", però manté la seva estructura original d’un casal rectangular amb una torre de defensa a la qual se l'hi han obert balcons en cadascuna de les seves plantes, conservant, però, les seves característiques constructives originals en prou bon estat, llevat del cos annex (fet amb maons) que s'ha afegit a la cara sud, que desmereix força el conjunt (Antoni Grífol)+INFO +FOTOS

Torre Ca n'Altimira
Altimira  
Desembre 2018: Es tracta de les restes consolidades de la que fou torre de guaita del desaparegut castell de Barberà del Vallès. La torre quedà visible en enderrocar-se la masia de ca n'Altimira, situada al costat del cementiri de Barberà. Es tracta d'una construcció paral·lelepipèdica feta amb còdols del riu Ripoll proper, de dues plantes, la inferior encara coberta amb volta de canó i la superior segurament amb embigat avui desaparegut, d'una alçada actual d'uns 7 m. Actualment el pas està privat amb una tanca metàl·lica i s'aprecien unes obres de consolidació al mur de tancament de llevant (Jordi Cunties) +INFO +FOTOS

Torre Ca l'Amell
 

Desembre 2023: La Torre de Ca l'Amell es troba situada a l’extrem de l’altiplà conreat de Campdàsens. És de planta circular, d’uns 8 m d’alçada; la part baixa del mur és lleugerament atalussada, actualment té una coberta de dos vessants. Està adosada a una masia del segle XV o XVI i que a més de servir de defensa de la masia, possiblement  servia com a torre de guaita per defensar-se dels pirates que atacaven les nostres costes. Està molt ben conservada i amb bon aspecte, malgrat estar construïda amb pedres irregulars (Antoni Grífol) +INFO +FOTOS

Torre Ca n'Ustrell
ustrell  
Desembre 2018: A la mateixa carretera de Sabadell a Matadepera trobareu vora del punt quilomètric 4 una masia privada, ben cuidada, que pertanyia a l’antiga parròquia de Sant Julià d’Altura, rehabilitada el 2007, però amb història des del segle XIII. És una casa forta, d'un pis amb vessants que donen aigües a les façanes laterals. Destaquen la porta adovellada i, damunt, una finestra gòtica i una de renaixentista. El conjunt està dominat per una torre gòtica de defensa de 15 m d’alçada. El portal antic devia ésser per sol ixent, ja que és el lloc on hi ha la tronera, obrada amb pedra roja. A una de les seves vinyes es van trobar restes d’una necròpolis i d’un poblat romà, que es conserven al Museu d’Història de Terrassa (Miquel Almela) +INFO +FOTOS

Torre de Campàsens
 

Desembre 2023: La torre de Camdàsens es tracta de l'únic edifici que es pot qualificar de castell d'aquesta sortida. És una gran torre quadrada dotada de finestres i espitlleres. Avui en dia és l'únic conjunt o quadra (era una categoria inferior a un castell termenat) format per diferents habitatges i una església (Jordi Cunties) +INFO +FOTOS

Torre de Can Planes
 

Desembre 2023: La torre de Can Planes està situada al costat de la masia i altres edificacions de can Planes (avui deshabitat), en un dels extrems de l’altiplà de Campdàsens al Parc Natural del Garraf. És una torre d’uns 11 metres d’alçada i una planta quasi cuadrangular, que actualment està força malmesa per les obres inacabades que s'hi van fer recentment i que van fer malbé dos dintells de la torre. A causa de l’abandonament de la finca de can Planes,  la torre malauradament pot acabar enderrocant-se si no s’apuntalen les parts malmeses i es neteja la bardissa que l’envolta (Antoni Grífol) +INFO +FOTOS

Torre de la Carrova
Carrova  
Gener 2016: La torre de la Carrova té una bona planta ben visible quan ens desplacem d’Amposta a Tortosa, la qual no passa gens desapercebuda. Es tracta d’una edificació del segle XIII de planta rectangular de 16x12 metres amb aspecte de fortalesa que era la principalfunció dins el territori. Dels seus elements arquitectònics cal destacar una finestra geminada, els merlets i els matacans, aquests darrers en forma de túmul amb la base foradada no gaire comuns en la resta de torres que hem anat visitant. Prop de la torre hi ha els vestigis pre-romans que demostren la importància de l’indret ja abans de l’actual construcció medieval. Actualment ha estat restaurada i fa molt de goig, destacant sobretot la feina feta en el seu interior fins a deixar-la impecable (Jordi Gironès)  +INFO +FOTOS

Torres de Cas
Cas  
Octubre 2015: En el segle XI la frontera cristiana avançà molt en aquesta àrea. Tota la marca s'omplí de castells termenats, en bona part fets pel cabdill Arnau Mir de Tost. Així es protegia el poble amb la seva església. A més, les torres mestres (l'element principal de cada fortalesa), formaven una densa xarxa de llocs de guaita. El castell de Cas n'és un exemple notable. La torre, lamentablement i com ha passat en la majoria de castells similars, ha perdut els pisos superiors però conserva en bon estat, el nivell inferior i el primer pis amb l'habitual porta d'accés a uns metres del terra exterior. Fou restaurada per la Generalitat de Catalunya l'any 1982. Per les altres restes, en molt mal estat, es pot endevinar un clos exterior proper a la torre i un recinte més gran amb restes de muralla i una bestorre. A tocar del castell, l'església de Sant Jaume, d'arquitectura llombarda com força altres esglésies de la Noguera bastides els segles XI i XII (Elena Fàbregas) +INFO +FOTOS
Torre Cavallera
  Octubre 2013: la torre Cavallera està situada a la pista asfaltada que va de la colònia Estabanell (prop de Camprodon) a Ogassa, i al costat mateix del mas Pomer. Aquesta torre està documentada des de l'any 911 i lligada a la història del monestir de Sant Joan de les Abadesses. Tot i la pertinença al monestir de Sant Joan, també consta el domini de l'indret pels comtats de Besalú i d'Empúries en algun moment de la seva història. I finalment la corona comtal esdevingué la propietària de la fortalesa, que començà a perdre importància estratègica a partir del segle XV. Avui queda en relatiu bon estat la torre que corre perill de ser engolida per la vegetació, com ens ho demostra el seu complicat accés entre els camps propers a la masia del mas Pomer. (Jordi Gironès). +INFO +FOTOS

Torre Cerdana
Torre Cerdana
 
Maig 2016: Situat a l’alta vall del Carol, i per tant al límit nord del comtat de Cerdanya, el que començà sent una torre de guaita encarregada d’avisar quan hi havia una incursió a través del Sabartès dels senyors del Bearn o de Foix, acabà sent un vertader castell aplegant suficient gent per a fer front als invasors. Encara al s.XVI s’avisava a Puigcerdà amb un tret de bombarda quan això es produïa. Lligat a la història del comtat, que fou empenyorat per Joan II a Lluís XI de França i tot seguit annexat a la corona francesa, malgrat la resistència de la població sollevada, la qual el 1474 conquerí la Torre Cerdana, però no pogué fer-ho amb Puigcerdà. El 1473 el comtat de Cerdanya fou reintegrat a Catalunya. Finalment i per la “Pau dels Pirineus", el 1660 l’Alta Cerdanya acabà, com el Rosselló, incorporada a França, desapareixent àdhuc de dret l’antic comtat de Cerdà (Jordi Cuntíes) +INFO +FOTOS

Torre de Contrast
Brunyola  
Novembre 2018 Aquesta magnífica torre cilíndrica medieval s'alça senyorejant el llogarret de Contrast al municipi d'Argençola. És gràcies a la restauració que en feu el seu propietari el 1983, el qual, en justa correspondència, ́emprà el seu interior com a dipòsit d'aigua. No és visitable i la llàstima és que no s'hi refés el terrat, el qual hauria estat una magnífica talaia, d'un entorn de bellesa pregona (Jordi Cunties) +INFO +FOTOS

Torre Desvern
Desvern   Novembre 2011: davant mateix del castell de Celrà ens sorprendrà gratament aquesta vella casa forta, de nom mas de la Torre Desvern; la torre també s'anomena Desbach o simplement La Torre. Del segle XII té una esvelta torre romànica i alguns annexos de la planta baixa que fan en conjunt una antiga i sòlida masoveria. De fet, en aquests dies té tan o més interès aquest mas que el propi castell de Celrà, avui convertit en extranya residència. (M.Almela).
+INFO
+FOTOS

Torre d'Enveja
  Desembre 2012: La Torre d'Enveja, és una construcció dels segles XI i XIII, que té una planta circular i una alçària d'uns 12 m. Està situada en un ampli espai verd de la perifèria de Vilanova i la Geltrú, en l'actualitat en molt bon estat de conservació (manteniment ) i força ben protegida; encara que sempre hi ha algun vàndal del pseudo-grafitti que vol deixar-hi la seva emprenta. Penso que només li manca un plafó d'informació històrica i algun rètol al voltant que convidi als ciutadans a visitar-la, no cal dir que una escala externa podria convertir-la en un bon mirador de Vilanova i el seu entorn. (Toni Grifol). +INFO +FOTOS
Torre de l'Esparra
Esparra  
Novembre 2015: Després de vèncer las dificultats de localitzar el monument situat al mig del bosc i amb indicacions ben perdedores, ens quedem bocabadats davant la presència d’un domus únicdels vistos fins ara. Efectivament, malgrat el temps transcorregut entre la seva construcció (S.XII) fins ara, el seu estat de conservació és mot bo malgrat algunes esquerdes, la caiguda de pedres d’un dels seus murs i els arbusts que creixen al sostre-Amb molt pocs dels diners que s’han esmerçat per exemple, en les excavacions del domus del Pi, molt menys interessant es podria consolidar definitivament un monument extraordinari amb els seus dos sostres en volta de canó conservats i que no hauríem de deixar-nos perdre de cap de les maneres !.(Jordi Cunties).+INFO +FOTOS
Torre de Fontdepou
Fontdepou  
Octubre 2015: De bell antuvi, cal remarcar que aquesta torre també ha estat reconstruïda o consolidada segurament en la mateixa campanya de la Generalitat que treballà en la reconstrucció de la torre mestra del no llunyà castell de Cas, situant-hi una escala de cargol que accedeix al terrat. Cal suposar que el més interessant deu ser el paisatge que s’hi deu divisar, però nosaltres vam tenir la dissort de patir una jornada de boires i núvols baixos que ens desanimaren d’anar a la recerca de la clau de la porta de ferro que en bloqueja l’entrada. Com a molt, cal dir que és un complement a la visita del més interessant castell de Cas (Jordi Cunties).+INFO +FOTOS
Torre de Grions
Brunyola  
Febrer 2017: Recinte delimitat per un clos de muralles que tanca una superfície d’uns 800 metres quadrats, amb una torre al costat de la porta d’entrada i del qual era la casa forta medieval, ara vivenda de planta baixa i pis. La torre, quadrangular i d’una alçada d’uns 8 metres, té dos nivells d’espitlleres i una sala coberta amb volta lleugerament apuntada. Tant les espitlleres com els caires dels mur són fets amb pedres ben treballades. La torre ens evoca el nom de Grillons, on s’engrillonaven els presos, i la sala de la planta baixa conserva tota l’ànima del recinte. Per una banda és l’espai on ara té lloc tot un procés casolà d’elaboració d’un vi propi, avui provinent d’altres comarques. Per una altra, conté tots els records de molts anys de la família, avui propietaris i abans masovers, que segueix residint en aquest espai que va servir de refugi durant la guerra civil i també d’estança quan la mestressa va infantar allà mateix un fill (Miquel Almela) +INFO +FOTOS

Torre Mixarda
Brunyola  
Març 2018: En un entorn recuperat dels camps veïns i convenientment preservada per una tanca, s’alça la magníficament recuperada torra que serviria de sentinella avançat del Camp de Tarragona. D’un origen incert, solament en tenim la certesa d’una inscripció grafiada a l’interior de la planta baixa de l’any 1615 que, de ser autèntica, ens la situaria al segle XVII. L’interior restaurat el 2009, n’ha mantingut els dos pisos que ja tenia més el terrat amb uns extraordinaris sostres de volta catalana. En cada planta s’han respectat les menudes finestres per a l’entrada de llum, més les espitlleres defensives. Al terrat tres gàrgoles se’n carreguen del drenatge de l’aigua de pluja així com també tres jocs de mènsules que devien sostenir els tres matacans corresponents, avui han estat refets en maçoneria. Segons ens explica el nostre guia Sr. Jaume, i malgrat les mesures de seguretat, uns desconeguts robaren la porta exterior de ferro i se n’endugueren els sistema de projecció de l’audiovisual explicatiu del monument, pendent de reemplaçar Hi ha gent per a tot !. (Jordi Cunties)+INFO +FOTOS

Torre de Moja
Torre de Moja   Desembre 2013: aquesta torre circular està situada sobre un petit turó on fa companyia a la bonica esglesiola romànica de Sant Jaume, tot ben proper a Vilafranca del Penedès, serviria de talaia ja a partir del segle X quan sembla que fou construïda. Amb el pas del temps va anant quedant absorbida per construccions més modernes fins que avui dia un projecte de restauració la va deixant exempta, tal com era en els seus orígens. Arrebossada exteriorment ja de bell antuvi, els canvis de color de l'arrebossat semblen indicar diferents intervencions espaiades en el temps. Cal indicar que està quedant molt vistosa i tot el conjunt justifica una visita. (Jordi Cunties). +INFO +FOTOS

Torre Montferri
Brunyola  
Març 2018: La torre de Montferri destaca de lluny estant la seva silueta a la carena de la Torre Grossa. Es tracta d'una torre que lluny sembla ser com la resta de torres defensives circulars, però quan som davant d'ella comprovem que té planta ovalada, si bé és circular en el seu interior. Un diàmetre de 15,66 m i una altitud de 8 m, fan que la seva funció estratègica sigui fàcil d'endevinar. Tenia la funció ben definida de vigilar el territori que s'anava conquerint als musulmans establerts al Camp de Tarragona. Sortosament ha estat restaurada i mereix una visita facilitada per una cadena instal·lada en el costerut camí que ens hi porta. (Jordi Gironès) +INFO +FOTOS

Torre del Palau
  Abril 2012: Aquesta espectacular torre és un dels pocs elements que queden de l'antic Castell Palau de Terrassa, al voltant del qual va créixer la població en època medieval. Té 26 metres d'alçada i 7,5 de diàmetre, i en estar situada al mig de la població, constitueix l'edifici més emblemàtic de Terrassa, perquè és el referent visible d'aquella vila, origen de l'actual ciutat. Encara que els seus orígens es remunten al segle XI, no és fins a partir del XIII quan es dóna el moment de màxima extensió dels seus dominis, els quals van des del Llobregat fins al Ripoll, i des de Sant Cugat del Vallès fins al Pla de Bages. La torre, encaixonada entre cases i carrers, està situada darrere de la plaça Vella i des del 1991 a la nova plaça de la Torre del Castell Palau, des d'on s'hi accedeix (Miquel Almela).
+INFO +FOTOS
Torre la Panadella
Brunyola  
Novembre 2018: La torre de la Panadella està situada en un lloc històricament estratègic i per molts de nosaltres també molt significatiu, ja que es troba en el turó que domina els edificis i la benzinera que ens “acollien” fins fa molt pocs anys, en les nostres anades a les terres de Ponent, d’Aragó o de més enllà. Avui en dia, el lloc continua sent estratègic només pel dipòsit d’aigua i per les antenes de telecomunicacions que hi ha. La torre encara fa molta patxoca, però està molt abandonada i amb risc d’anar caient fins a desaparèixer. Una senzilla intervenció de consolidació i de manteniment de l’entorn li donaria la dignificació que es mereix i podria ajudar a ser el lloc d’informació i de l’inici d’una ruta de visites de les altres torres i antics castells d’aquelles contrades (Antoni Grífol) +INFO +FOTOS

Torre Pascol
Brunyola  
Febrer 2018: També l’anomenen Torre de can Pasqual o Torre Rodona. A destacar que no és rodona, sinó que és rectangular amb els angles arrodonits S’hi arriba des de La Múnia, municipi de Castellví de la Marca, tot caminant uns 20 minuts per una pista fàcil per gaudir de la vista de la torre i de les restes adossades que comprenen aquest bé cultural d’interès nacional. Formava part de la xarxa defensiva per a prevenir i aturar les escomeses sarraïnes tenint molt a prop el castell de Castellvell de la Marca, del qual segurament en depenia.. Probablement cal situar la data de construcció prop de l’any 1000, i tot el seu estat juntament amb totes les runes que l’envolten i amb els boscos que l’amaguen, fan que la seva visió ens confirmi aquest conjunt com uns dels notables d’aquesta comarca del Penedès.(Alt Penedès). (Miquel Almela) +INFO +FOTOS

Torre de Recs d'Osor
Recs  
Febrer 2017: Torre gòtica, quadrangular, de 15 m d'alçada i 7 m de costat, sòlida i esvelta, ben conservada. Destaquen els carreus cantoners ben tallats, algun finestral gòtic trevolat i les espitlleres i alguns merlets, els quals, junt amb la porta original situada al segon pis, ens recorden que fou construïda com a torre de defensa poc després del terratrèmol de 1427 amb el permís dels Cabrera, senyors de la vall d'Osor. Potser fou feta reaprofitant materials més antics? Abans de la guerra civil espanyola s'hi havia instal·lat un dipòsit d'aigua per a abastir la vila. Al segle XIX, s'usà com a presó i avui dia encara és anomenada Torre de la Presó. Xarrem amb els treballadors que hi estan fent feina i ens comenten que s'hi està realitzant una intervenció arqueològica (dins del Pla de Monuments de la Diputació de Girona) i es porten a terme diverses tasques de manteniment i restauració. Per exemple, han retirat la vegetació intrusiva que creixia a la façana amb risc de malmetre el parament (Elena Fàbregas)+INFO +FOTOS


Torre de Ridaura
Ridaura  
Novembre 2016: De lluny, es veu un conjunt format per una església, refeta el segle XVIII, la rectoria i una casa particular que encara avui hom anomena «el Monestir» o «l'Abadia». Semblaria que de l'antic priorat de Santa Maria de Riudaura, fundat a mitjans del segle IX pel comte de Girona-Besalú, que donà nom a la població, no en queda res, només documentació històrica. Però a la casa particular s'hi conserva, com incrustada i en bon estat, una torre rodona, l'únic vestigi actual del monestir benedictí. La cobertura de teules, les finestres i els maons de la part superior pertanyen a reformes modernes. L'estructura, les espitlleres, i els carreus de la part inferior provarien que la torre és medieval. (Elena Fàbregas) +INFO +FOTOS

Torre Roja de Viladecans
 
Abril 2022: Dos comentaris del mateix edifici:
La vista de conjunt és teatral: la torre central, quadrada de quatre pisos d’alçada, és l’original del s.XIII feta amb pedra de marès rogenca d’Eramprunyà. Posteriorment, al segle XIX s’hi afegiren els dos annexes laterals, mantenint però l’aire medieval. A la planta baixa s’ha originat una bonica plaça central coberta d’una claraboia, que facilita el pas als treballadors municipals els dies de pluja. Un parell de carros usats, en un racó, recorden el passat agrari de la Vila (Jordi Cunties).

Els viladecanencs tenen una joia al mig del poble, al mig d’una gran plaça, amb una visibilitat que poques vegades es pot gaudir quan es visiten monuments medievals. Una torre de guaita i de defensa del segle XII, de quatre pisos i amb merlets, a la qual se li annexaren a principis del XIX unes edificacions laterals que conformen un conjunt esvelt de planta rectangular de color roig, característic de les roques del territori proper de l’Eramprunyà amb les que està construïda. És un Bé Cultural d’Interès Nacional i fou ben restaurada a principis del segle XX (Miquel Almela) +INFO +FOTOS

Torre Saportella
Brunyola  
Abril 2018: Saportella, també coneguda com el Molí de la Torre, és un edifici del municipi de Granyanella de la comarca de La Segarra. Es tracta d'un edifici de diferents etapes de construcció encara que el que es veu avui dia, i en bastant mal estat de conservació, correspondria a una reconstrucció parcial dels s.XVI o XVII. En els seus orígens fou una edificació com a molí fariner que posteriorment es transformaria en un gran casal senyorial fortificat, d'estil renaixentista. Visualment dialoga amb els castells de Fonolleres i de La Corullada propers (Jordi Cunties) +INFO +FOTOS

Torre de Seva (Marata)
  Juny 2013:de fet, el que avui es coneix com El Castell, als mapes de la zona dels voltants sw l'indret de Marata, inclòs al municipi de Les Franqueses, és un edificació del S.XIV pertanyent a un Bertran de Seva, i que forma un edifici quadrangular i una torra també quadrada amb finestres gòtiques i una de renaixentista datada el 1561. La fàbrica actual amb els seus merlets, correspondria a una reforma moderna del s.XX, el que no treu que faci una bona patxoca castellera. L'edificació més antiga dels voltants, seria la corresponent a un edifici citat el 895 com a “Palatio Maserata” és a dir la residència d'un senyor que més endavant passaria a ser feudal i que se sol identificar amb la masia de can Torrassa que encara manté una torre vistent, segurament corresponent al dit Palatio . (Jordi Cunties). +INFO +FOTOS

Torre Solsona
Brunyola  
Juny 2018: Torre situada a uns 500 m al nord del Castell de Ciutat, formava part del sistema defensiu de fortaleses que, juntament amb la Torre Blanca i el Castell de Ciutat, dominaven l'accés al pla de la Seu, tant per la vall del Segre com per la del Valira. Encara que segurament fou una iniciativa dels vecomtes de Castellbò, al segle XII l'edifici actual fou aixecat majoritàriament a principis del s.XVII i també fou modificat durant les guerres carlines. Actualment el fortí consta d'una torre rectangular amb planta i un pis amb una gran canonera a cada costat, de les quals solament se'n conserven dues de senceres. La porta original era a la primera planta, al costat oposat de la porta actual. Internament disposava d'un dipòsit adossat, un polvorí i una cisterna amb volta de cúpula, tot envoltat per una muralla actualment en mal estat de conservació. El 2014 es van iniciar unes obres de rehabilitació que ha permès que avui dia es pugui visitar còmodament i sense perill mitjançant una visita guiada, ja que l'edifici està convenientment tancat. El 1714 va exercir un paper destacat en la defensa de la ciutat contra les tropes borbòniques (Jordi Cunties) +INFO +FOTOS

Torre de la Vall
Torre de la Vall  
Abril 2016: La sensació primera en veure aquest conjunt arquitectònic és agradable i original, diferent. De seguida destaca que es construí sobre un penyal enorme que li fa de fonament i de sòcol, d’uns 3 metres d’alçada. Primer, dels segles XIII-XIV fou la torre, de guarda i defensa, ara majestuosa d’uns 20 metresd’alçada, i després el mas adossat, del segle XVII. Mirant la façana sud de la torre es pot deduir que les finestres actuals eren portes de les 5 plantes que tenia la torre; i ara són com finestres i només en sobresurten les dues superiors a l’adossar-se la masia. Tot s’ha restaurat molt, però amb gust, mantenint l’equilibri necessari per convertir un conjunt històric d’interés en una casa rural de pau i tranquil·litat a l’entorn natural del Collsacabra i a tocar del poble de Tavertet(Miquel Almela) +INFO +FOTOS

Torre Vilalta
Brunyola  
Novembre 2018: El castell de Vilalta es troba situat a 777 m d'altitud  en un turó amb unes excel·lents panoràmiques, i actualment voltat d'un parc eòlic amb un munt de molins de vent. Aquest castell era a només 2 quilòmetres del castell veí de la Tallada, contribuint ambdós a controlar aquesta zona segarrenca de gran importància per al control d'aquest territori. Del castell només en queda avui la torre cilíndrica d'uns 3 metres d'alçada, però amb la bona notícia de la seva acurada restauració per part de la Generalitat. Si aneu a la Tallada no us deixeu pas d'acostar-vos a aquesta magnífica torre, tot i que el fossat que la voltava ha desaparegut per la instal·lació de camps de conreu que han reomplert el terreny (Jordi Gironés) +INFO +FOTOS

Torredembarra
  Gener 2012: el castell, concebut com a residència i fortalesa de la població –de planta quadrada i flanquejat per quatre torres als cantons– es va fer d'acord amb la tradició mediterrània de l'època, i va situar les seves dependències al voltant d'un pati porticat amb arcades. És difícil que un castell es conservi per si mateix, sense dotar-lo d'un ús i havent perdut la funció militar pel qual es va construir. Alguns han sobreviscut perquè s'han convertit en habitatge, altres s'han reconvertit en hotels o restaurants, però en canvi el de Torredembarra, acull ara el seu ajuntament, gràcies a la reconstrucció i perfecta rehabilitació que se'n va fer el 1998, fet que ens permet gaudir de l'interior de l'únic edifici civil de nova planta del Renaixement català que es conserva a Catalunya (A.Grifol). +INFO +FOTOS
Torre Lloreta
  Gener 2013: Sorpresa interessant. On ens pensàvem trobar un conjunt abandonat de torre i masia adossada, hi descobrim treballs del que sembla un bon projecte de restauració. Conegut encara per can Sixt de la Torre, la masia amb la torre adjunta, ens portarà aviat millors records del petit castell que era, des de possiblement el segle XIII. Diuen que servia per prevenir l'arribada a Calonge per mar de la pirateria o perquè els comtes-reis vigilessin els propis feudataris del castell de Calonge. Ultra això confiem que la torre Lloreta i la seva masia siguin una bona mostra del que alguns propietaris poden fer quan s'és sensible a la història i al patrimoni. (Miquel Almela). +INFO +FOTOS
Torre Marata
Cellers  
Gener 2015: El casal fortificat i emmurallat conegut com la torre de Marata està situat al veïnat de Marata en el municipi de Maçanet de la Selva. Es tracta d’un edifici de planta quadrada format per una gran torre de defensa de forma allargada amb espitlleres molt modificades després de l’incendi de 1923, i amb petites obertures rectangulars. La casa és de coberta parcialment terrassada i amb un vessant a façana. Malgrat que hi ha notícia documentada de l’any 1287,l’edificació actual es atribuïble al S.XV, dins un gòtic tardà. Encara que exteriorment està en bon estat de conservació, l’interior no és visitable per ser de propietat particular. (Jordi Cuntíes) +INFO +FOTOS
Torre de Valldejuli
 
Març 2023: En la nostra nova visita d'enguany al castell de Palafolls, hem volgut aprofitar per veure la torre de Valldejuli al mateix municipi de Palafolls, ja que es troba en una urbanització i dins d'una finca privada. Només hem pogut veure-la gràcies a la fotografia aconseguida per Jordi Cunties, donat que la propietat ens ha impedit l'accés visual a l'edifici, només ha estat possible obtenir aquesta instantània ja que davant de la impossibilitat fisica d'accedir al recinte, o tenir vistes de la mateixa des d'una zona superior, van ser imposible. (Antoni Grífol) +INFO +FOTOS
Tous
  Novembre 2013: al damunt mateix del poble de Sant Martí de Tous sorprèn la contundència d'aquest castell, construït sembla al final del segle X amb un gran mur a la planta baixa i coronat per una magnífica torre amb merlets. Encara que avui és un gran casal residencial fortificat, l'edificació és bàsicament gòtica, on destaquen unes finestres coronelles d'arc trilobulat i alguna presència d' opus spicatum . Poques vegades s'obre al públic, cal aprofitar els actes que s'hi fan amb motiu de les festes majors. L'última propietària de la família dels Tous, Beatriu de Vilanova anomenada Senyora de Tous, perdé el castell l'any 1423 després d'haver dilapidat la seva fortuna. Mossèn Verdaguer dedicà un poema a la seva llegenda, que acaba referint-se al bon menjar, l'autèntica perdició de la Senyora, i al senzill pa amb nous: “Si jo hagués sabut que era menja tan bona, lo pa de mestall barrejat amb les nous, ai! no envejaria del rei la corona, i seria encara Senyora de Tous”. Aquest poema es troba gravat en una placa de marbre al jardinet del castell. l. (Miquel Almela). +INFO +FOTOS
Tremp
 
Juny 2016:De les torres medievals que envoltaven la ciutat de Tremp fins a sis, avui només en resten tres, Dues d’elles perfectament restaurades i la tercera la del Mingo està en pitjor estat, doncs es un habitatge entre mitgeres. Les dues torres restaurades, es troben molt prop una de l’altre. Llueixen molt bé, al costat de l’absis de l’església l’anomenada de la Sagristia i l’altre es la dels “Padres”, perquè té al costat el modern edifici del col·legi-convent, que encara la destaca millor..(Antoni Grifol) +INFO +FOTOS

Tudela
Brunyola  
Març 2017: Partint de la pista forestal del municipi de Sant Gregori, que mena a can Corominas, on s'acaba l'asfaltat i comença una pista precària amb forts pendents. En uns quatre quilòmetres arribarem al cim de Sant Grau, on hi ha l'ermita del mateix nom, ara parcialment recuperada. Fou capella castellera del castell de Tudela, del qual queden solament algunes parets així com una mina que segurament va servir per a escurar de terres la corresponent cisterna. És llàstima que no s'hagi aprofitat l'obra feta a l'ermita per a consolidar com a mínim les restes encara vistents del que fou castell roquer des del qual es domina un ampli panorama de les serres veïnes, com per exemple les antenes que ens descobreixen l'amagat santuari del Rocacorba (Jordi Cunties) +INFO +FOTOS

Vacarisses
Vacarisses  
Desembre 2016: De la primitiva fortificació només en resten alguns panys de la muralla, alguns murs de contenció de pedra vermella, que són del segle XIII o XIV, alguna paret i rampes d'accés. L'edifici actual, amb aspecte de masia noble, és una edificació dels segles XVII i XVIII sobre una construcció del segle XIV-XV, la qual potser es bastiria sobre construccions que es remunten al segle XI, segons les dades històriques. Ara bé, els sondejos arqueològics no han permès encara esbrinar on era l'antic castell de Vacarisses. L'emplaçament primerenc del castell era la propera "Torrota", des d'on s'hauria traslladat el segle XIV-XV al lloc actual, o l'antic castell ja era situat en el mateix lloc que l'actual, essent totalment destruït en construir el nou edifici als segles XIV-XV?. En la seva història, noms molt importants: Ermessenda de Carcassona, els Montcada, els Castellbell...i un fill il·lustre, Manuel d'Amat i de Junyent, virrei del Perú. (Elena Fàbregas) +INFO +FOTOS

Vallfogona de Riucorb
Brunyola  
Maig 2017: El castell de Vallfogona de Riucorb formava part de la cadena fortificada que protegia les terres de la frontera del comtat de Manresa dels atacs sarraïns. La primera notícia és del 1116 i el bastí Gombau d'Oluja com a residència pròpia. A aquest personatge, Vallfogona l'hi ha dedicat monument i placa commemorativa en tant que fundador de la vila. Oluja, el 1191, el donà a l'orde del Temple i els cavallers-frares hi establiren una comanda, integrada dins de les vint-i-cinc que formaven part de la Corona d'Aragó i heretada posteriorment pels hospitalers,  que esdevingué un important centre econòmic i de poder. En els seus millors temps hauria estat un grandiós casal aïllat,  amb una gran torre angular emmurallat i resguardat per torres de defensa i un baluard amb rampa, coronats de merlets. Es conserven elements importants del castell templer, si bé la seva transformació en habitatges particulars ha desfigurat i emmascarat l'edifici medieval. Pel que fa a l'interior, no és visitable. (Elena Fàbregas) +INFO +FOTOS

Vallmoll
Vallmoll  
Novembre 2014: Serà magnífic si la restauració molt ambiciosa, d’aquest castell es duu a terme. En aquest moment, i des de fa quatre anys, està aturada com es fa ben palès al supercartell que segueix fent propaganda dels que havien de posar els diners. El castell conserva encara el recinte perimetral i part de les torres que el flanquejaven. Tant la planta del castell com la de les torres són rectangulars. Se suposa que una de les construccions afegides (molt voluminosa i rectangular i que tanca una de les cantonades del recinte), s’ha deixat vista en totxana en espera que algun dia es folri amb pedra. L’ajuntament pretén recuperar-lo per a usos socials. (Miquel Almela) +INFO +FOTOS
Vallparadís
  Abril 2012: en el seu estat actual, el castell medieval ha arribat als nostres dies havent sofert profundes transformacions. Potser la més important és la que va patir quan es van instal·lar els monjos agustins els quals, per tal de poder-lo convertir en el seu monestir, es van veure obligats a enderrocar la torre de l'homenatge central, i en el seu lloc van instal·lar el claustre en la planta baixa i en el primer pis tal com ho podem veure encara avui dia. La darrera agressió que ha sofert l'edifici ha estat la inacabada construcció del túnel de comunicació entre els Ferrocarrils Catalans i la RENFE que passa arran del fossat del castell i que ha obligat a una mena de revestiment artificial que el converteix en una formosa Mona de Pasqua (Jordi Cunties).+INFO +FOTOS
Verdú
Brunyola  
Maig 2017: Arribar a Verdú i veure la torre rodona, que des de la plaça sembla emergir del punt central del conjunt poligonal quasi rodó que envolta el castell, és una imatge perdurable. Si hi ha ocasió de visitar l’interior del recinte podrem afegir-hi les sensacions que provoquen el veure les feines fetes de restauració i consolidació dels espais i elements originals del castell. Cal pujar a la torre per una escala de cargol i gaudir de la vista de la plana conreada que envolta el poble. També veure les 3 sales, espaioses i ara habilitades per poder encabir actes festius i culturals. Aquest lloc fou reconquerit als musulmans l’any 1056 pel comte de Barcelona Ramon Berenguer I i cap el 1080 es construí el castell amb la idea de donar protecció als nous pobladors. Al 1227 Guillem de Cervera va vendre la vila i el castell al monestir de Poblet (Miquel Almela) +INFO +FOTOS

Verges
  Gener 2014: La bonica vila empordanesa de Verges manté bona part de les antigues muralles que la protegien així com vistoses torres de defensa. A més, a part del perímetre exterior, un fossat que encara duu aigua col·labora a mantenir la ficció de ciutat forta medieval. En canvi del que fou castell de la vila solament un mur d'uns 10 metres de llarg i uns 4-5 m d'alçada amb algunes espitlleres. Tot corresponent a un tancament del darrere de l'Ajuntament, ens recorda que allí hi hagué el castell fort dels senyors feudals. Si hi aneu un dimarts hi trobareu instal·lat el mercat setmanal que contribueix a mantenir viu l'esperit pagès i comercial de Verges (Jordi Cunties). +INFO +FOTOS

Verdera o de Sant Salvador
  Març 2012: si teniu la sort de visitar-lo en un dia clar, i a primera hora del matí, la visió del castell de Verdera en contrallum ens amaga tota la magnificència de la cresta castellera. Si bé per la tarda, quan el sol ja decau, la vista magnifica les malmeses restes. Així i tot, el que queda del castell és suficient per compensar la dura pujada des de Sant Pere de Rodes o des de Santa Elena fins a la carena, D'allí estant es contempla d'una banda la plana ampurdanesa i de l'altra la retallada costa del cap de Creus fins al cap de Cervera. Si la tramuntana no bufa, no trobareu el moment de deixar les ruïnes del castell de Verdera, gaudint del meravellós paisatge que s'us ofereix. Solament el desig de visitar el monestir de Sant Pere de Rodes us retornarà a la realitat. (Jordi Cunties). +INFO +FOTOS
Vilajoan
Vilajoan  
Desembre 2019: Situat en un lloc un xic estrany per un castell: al final del llogarret de Vilajoan, tocant a una riera afluent del Fluvià, es fa difícil de capir la seva situació ben poc castellera. Com la majoria dels castells de l’Empordà ha estat molt modificat i actualment serveix de segona residència estiuenca. Solament ha mantingut els merlets sobre el portal d’entrada, defensat per un vistós matacà. Els restants merlets han estat cegats sobre la part noble de l’edifici, per tal de fer-hi el que semblen unes golfes. Es tracta d’una edificació ben notable, elegant i amb murs fets amb còdols dels marges del Fluvià (Jordi Cunties) +INFO +FOTOS
Vilarig
Cellers  
Març 2015: He de confessar que m’agraden les formes més o menys piramidals. El que algun mur s’hagi reforçat per un talús dóna al castell una perspectiva d’enfoc clarament vertical. Tot i que s’hagi convertit aquest castell en una gran masia, s’hagin pràcticament eliminat els merlets i s’hagi fet una nova teulada, el conjunt de l’edifici segueix donant una visió que ens transporta en el temps a la imatge d’un gran castell. Hi trobareu restes interessants, el magnífic portal, d’arc de mig punt, velles espitlleres petites i grans, un matacà, restes de merlets i maneres ben diferents de conglomerar carreus i còdols. La vida del castell s’estengué des de finals del segle X al XV, encara que des d’aleshores moltes reformes i afegits el convertiren en el que és ara. (Miquel Almela).+INFO +FOTOS

Vila-romà
Brunyola  
Gener 2018: Ben proper a Palamós, cal caminar una mica per arribar a les runes d’aquest magnífic castell, molt malmès. Però per poder copsar el que aquestes parets ens poden transmetre cal tenir present l’esquema/dibuix de com podia haver estat aquesta fortalesa. Cal situar-se a la porta principal amb la torre de l’homenatge, la part millor conservada i que és la banda que dóna al nord, amb una torre amb merlets i els diversos arcs, alguns visibles i alguns que cal imaginar. Tot el recinte està envoltat d’un perímetre defensiu amb el seu fossat ben marcat. Sembla que està datat cap a l’any 1000, però es fa evident que fins al final de la seva vida va anar incorporant en el transcurs dels segles construccions d’èpoques més tardanes. Va ser volat per les tropes napoleòniques durant la Guerra del Francès (Miquel Almela) +INFO +FOTOS

Vila-Sacra
Cellers  
Març 2015: De castell termenat medieval a palau gòtic fortificat. En destacaríem la torre medieval circular de secció troncocònica, començada a bastir al segle XI però acabada en diferents fases posteriors, ja que el coronament és ben bé del segle XVI. Les fases constructives, ben restaurades (restauració inaugurada l'any 2011), es diferencien perfectament. De la seva rica història, ens crida l'atenció com aquest modest castell palau acollí els monjos de l'espectacular i poderós Sant Pere de Rodes, a la fi del segle XVIII (1798-1821) a causa de la guerra contra els francesos i la pobresa que havia colpit Sant Pere. Heus aquí perquè avui dia se'l coneix pel nom de castell palau de l'Abat o castell de l'Abadia (Elena Fàbregas).+INFO +FOTOS
Vila-seca
  Febrer 2014: El castell de Vila-seca, propietat des de 2005 del seu ajuntament, no es pot visitar actualment perquè està en obres. Avui es quasi un veritable castell de Disney, i no té res a veure amb el castell històric romànic, ja sigui perquè primer el van reconvertir en palauet (al s.XVII van pretendre fer amb ell una mansió holandesa) i finalment van convertir-lo en neogòtic a començaments del s.XX. Veurem en que quedarà quan acabin les obres actuals. Com a complement a la visita de Vila-seca i al seu castell, paga la pena fer una visita a les antigues torres de la vila, que si són molt més dignes del seu passat. Durant el segle XVI, i fins al segle XVIII, la vila de Vila-seca va patir constants i nombrosos desembarcaments de pirates, que atacaven i saquejaven la població, a causa d'aquests fets es va protegir amb dues rengles de muralles i amb nombroses torres de guaita i de defensa escampades per tota la vila. D'elles en queden, i en un bon estat de conservació i senyalització, tant públic com privat, les de: Torre de l'Abadia ( al costat de l'església i ajuntament), Portal de Sant Antoni, Torre Tuies del Cafè, Torre del Delme, i finalment les restes del mur del portal de Riudoms. (Toni Grifol).
+INFO
+FOTOS CASTELL +FOTOS MURALLES
Vilassar
  Abril 2013: La primera impressió és que estem davant d'un dels millors monuments medievals de Catalunya. Un litigi de trenta anys ha aconseguit finalment poder visitar-lo (no pas per dins) durant onze dies l'any. Al voltant dels patis s'articulen dos recintes, en un hi destaca la capella i en el segon l'espectacular torre de l'homenatge, cilíndrica, probablement del segle X al XI, que és la part més antiga del castell, i una torre gòtica quadrada al costat de la portalada. Va ser declarat monument històric artístic el 1931, ben restaurat l'any 1950 i Bé Cultural d'Interès Nacional el 1986. Ens queda el regust de no poder-lo visitar internament, però sembla que els propietaris han arribat a un acord per cedir el conjunt de 8.000 pergamins de fons documental del marquesat de Santa Maria de Barberà, un dels arxius patrimonials més importants del país. Els documents van del segle X al XVII. Resumint, un conjunt monumental d'excepció. (Miquel Almela).+INFO +FOTOS
Vilobí d'Onyar
Recs  
Febrer 2017: Si el visitem des de l’entrada principal, a la part de llevant, el castell de Vilobí que té els seus orígens en el segle XII, ens semblarà un castell tipus “neomedieval” del segle XIX, molt ben cuidat i aparent, però sense res que ens pugui fer pensar en una important i històrica construcció amb pedra volcànica, que és com ens la mostra la seva façana de ponent, quan la mirem des del costat de la torre-campanar de l’església. Pel fet que el castell és actualment la residència habitual dels seus propietaris, no podem valorar l’interior de l’edifici, el qual sembla conservar molt de l’estructura històrica de l’edifici (Antoni Grifol) +INFO +FOTOS

Vilopriu
Vilopriu  
Desembre 2019:Dalt d’una elevació al mig del petit poble de Vilopriu, al Baix Empordà, s’aixeca el castell del mateix nom, que ens recorda visualment que la població va néixer al seu voltant. Una plaça i unes escales ens porten a una petita esplanada davant de la façana meridional de l’edifici. Es tracta de la façana principal amb la porta d’entrada i amb una torre quadrada que sobresurt del pany de paret a la banda sud-est. També destaquen en aquesta façana un parell d’esveltes finestres gòtiques. Aquest castell, amb orígens al segle XIII, o fins i tot potser al XII, ha sofert diferents restauracions: una de molt important al XV i una altra no fa massa anys que li ha donat l’aspecte actual, molt ben conservat i que hostatja dependències municipals. Un últim detall mereixedor de comentar és que si ens dirigim cap a la façana de ponent ens trobarem amb l’església del castell, Sant Pere de Vilopriu, ben senzilla però ben integrada amb la resta de l’edifici (Ramon Segret) +INFO +FOTOS

Vilves
Vilbes  
Març 2019: El castell de Vilves està situat al nucli del mateix nom, que  encara que està a uns 3 km del centre, forma part del municipi d’Artesa de Segre. Les restes del que suposadament fou el castell de Vilves son una espléndida torre quadrada i unes filades de mur, molt semblants a les que hi han a la base de la torre, que està situada al costat de l'església. Encara avui la Torre té uns 10 metres d'alçada i una espléndida factura, pero el seu lamentable estat de conservació en la seva part nord -on en els darrers temps han caigut alguns carreus-  fa pensar que li fa falta un bon manteniment, per no posar en risc, els veïns i visitants del lloc.(Antoni Grífol) +INFO +FOTOS

Voltrera
Voltrera  
Desembre 2016: El castell de Voltrera, que es troba al municipi d’Abrera, també és conegut com castell de Vilalba, anomenat així des del segle XVI, i actualment es troba al bellmig de la urbanització del mateix nom. Les restes que es conserven estan molt malmeses i la majoria pertanyen a les millores que s’hi van fer al s.XVI. El municipi d’Abrera, pel que sembla, ni tant sols ha netejat de vegetació el conjunt, només hi ha posat una tanca i un rètol assenyalant el pas prohibit a les restes del castell pel mal estat general de la construcció.La visita es podria justificar per la vista de la vall del Llobregat que va des de Montserrat fins a Martorell. (Toni Grífol) +INFO +FOTOS

Tornar a inici pàgina