Inici
Qui som?
El nostre bloc
Els castells
Comentaris
Diccionari
Documents
Recomanem
Viquipèdia
Altres enllaços

 

Notícies castelleres

Castells a la Premsa
 

Aquests dies de febrer de 2020 s'ha publicat a la premsa, i també s'ha informat a televisió, que la Diputació de Barcelona ha restaurat -entre altres obres patrimonials- el castell i conjunt monumental de Boixadors a l'Anoia.

També la Diputació de Barcelona ha intervingut en 33 castells, 135 esglèsies i en 14 monestirs impulsats per l'abat Oliba, un personatge clau del segle XI que fou comte de Berga i Ripoll, bisbe de Vic i abat de Santa Maria de Ripoll i Sant Miquel de Cuixà, a més de fundador del monestir de Montserrat. Tot això ho podem veure i contemplar en l'exposició El romànic del temps d’Olibaoberta des del 12 de febrer fins al 17 de maig a Can Serra a Barcelona (Diagonal-Rambla de Catalunya).

Darrers castells visitats

Al Març de 2020 hem visitat de nou -amb visita guiada- el castell de Les Sitges que varem visitar al 2010 i també els castells i torres de Montoliu de Segarra, la Guardia Lada i Ametlla de Segarra. tots ells a la Segarra. Amb aquests, ja són 384 els castells visitats, el detall dels quals podeu trobar a l'enllaç CASTELLS

Les Sitges
 
Març 2020:Impressiona la primera mirada, amb la seva gran torre amb merlets i la muralla atalussada que dona al conjunt un aspecte ben agressiu. També destaca la porta principal, amb un arc de mig punt adovellat, i els dos grans contraforts a la part dreta de la porta. Si podem entrar-hi, és aconsellable la visita guiada, ens sorprendran els diferents espais que hi trobarem. A la planta baixa, hi trobem els cellers, la tàvega -o masmorra- i els espais destinats a cuina, forn i cavallerisses, El primer pis està ocupat per la sala noble, dotada d'una gran llar de foc i oberta al sud per uns finestrals renaixentistes amb festejadors. Al segon pis, on hi havia l'antic pas de ronda, s'hi emplaça una terrassa oberta a migdia, tancada al sud pels merlets i el matacà de la muralla. Per arrodonir-ho podrem contemplar una magnífica vista de la plana de Lleida (Miquel Almela) +INFO +FOTOS

Montoliu de Segarra
 
Març 2020: Al cim del turó on s'edificà Montoliu, hi ha l'inevitable dipòsit d'aigua i també el que resta del que fou castell medieval. Es tracta d'un edifici de planta quadrada a l'interior del qual són visibles dues arcades gòtiques així com el que devia ser el celler amb els seus arcs apuntats així com la base d'una torre de planta circular. Creiem que el munt de ruïnes en què l'han convertit els anys mereixerien una neteja i consolidació, la qual segurament encara ens proporcionaria alguna agradable sorpresa (Jordi Cunties) +INFO +FOTOS

La Guardia Lada
 
Març 2020: Del domini de la casa comtal de Barcelona segons consta en el «Liber feudorum maior», esmentada sota la forma  «Guardiam Grossam». Una fortalesa molt notable per la seva tipologia: planta pentagonal voltada d'un fossat i amb baluard. Aquesta estructura perimetral sense cap torre integrada al mur que veiem avui dia, és baix-medieval (s XV)  tot i que es deuria aprofitar la pedra preexistent. Hi veiem també el fonament d'una torre circular de 6,25 m de diàmetre i un gruix de mur d'1,80 m  que es dataria al segle XI. És, justament, el tipus de fortificació romànica més característic de les comarques que eren terra de frontera: una torre de planta circular, feta amb pedres o carreus escairats, centre d'un castell i nucli d'un poble redossat als seus peus (Elena Fàbregas) +INFO +FOTOS

Ametlla de Segarra
 
Març 2020: Situat al poble del mateix nom a l’extrem meridional de la Segarra, just al límit amb la Conca de Barberà, i al vessant nord de la vall del riu Corb. Un camp d’ametllers centenaris, a jutjar per les mides i formes dels seus troncs, ens donen la benvinguda al lloc. Entrem al poble, aparquem en una plaça plena d’eines agrícoles i pugem per unes escales fins a les restes que queden del castell: tan sols una torre circular. El castell és original del segle XI, quan els comtes de Barcelona organitzaven aquest extrem del comtat d’Osona. A inicis del segle XIII passà a l’orde de l’Hospital, dins la comanda de Cervera, i ja no canvià d’amos fins a la desamortització. S’anà malmetent i enderrocant fins quedar només la torre que podem veure avui dia. L’any 2011 tingué lloc una reconstrucció molt ben feta. Una escala metàl·lica exterior adossada a la torre permet entrar-hi per la porta original situada a la primera planta. Un cop dins l’estança és acollidora, amb pedra molt ben treballada al terra i parets. Una altra escala, aquesta de cargol i també metàl·lica, permet pujar d’aquesta estança al terrat, des d’on es té una àmplia vista de la plana segarrenca i de les muntanyes llunyanes (Ramon Segret) +INFO +FOTOS

Tornar a inici pàgina