Inici
Qui som?
El nostre bloc
Les imatges
Els castells
Comentaris
Diccionari
Documents
Recomanem
Viquipèdia
Altres enllaços

 
Sense notícies castelleres

Darrers castells visitats

Al maig de 2017 hem visitat els castells de Vallfogona de Riucorb, Ferran, Passanant, Glorieta, La Sala de Comalats i Llorac, tots ells a la Conca de Barberà i hem re-visitat uns altres dos castells: Verdú i Ciutadilla, a la comarca de l'Urgell.

Amb aquests, són ja 320 els castells visitats, el detall dels quals podeu trobar a l'enllaç CASTELLS

Verdú
Brunyola  
Maig 2017: Arribar a Verdú i veure la torre rodona, que des de la plaça sembla emergir del punt central del conjunt poligonal quasi rodó que envolta el castell, és una imatge perdurable. Si hi ha ocasió de visitar l’interior del recinte podrem afegir-hi les sensacions que provoquen el veure les feines fetes de restauració i consolidació dels espais i elements originals del castell. Cal pujar a la torre per una escala de cargol i gaudir de la vista de la plana conreada que envolta el poble. També veure les 3 sales, espaioses i ara habilitades, per poder encabir actes festius i culturals. Aquest lloc fou reconquerit als musulmans l’any 1056 pel comte de Barcelona Ramon Berenguer I i cap el 1080 es construí el castell amb la idea de donar protecció als nous pobladors. Al 1227 Guillem de Cervera va vendre la vila i el castell al monestir de Poblet (Miquel Almela) +INFO +FOTOS

Ciutadilla
Brunyola  
Maig 2017: La gran baluerna que s’albira des de la carretera C-432 a Guimerà recorda un esquelet de peix varat en una platja, però quan hom s’hi acosta des de “Lo Planot”, la cosa canvia completament i contemplem el que resta del palau renaixentista, sabent que som davant d’un dels més grans i interessants castells catalans del s.XVI. El que començà sent el feu dels Guimerà, el 1824 el marquesat de Ciutadilla passà als Sentmenat que encara avui en segueixen sent els senyors. Després d’una colla d’anys de treballs de consolidació i restauració, avui dia ja s’entra pel que fou el portal senyorial a la plaça d’armes: de fet, el que resta del castell medieval es limita a la Torre Vella i poca cosa més. El que fou magnífic palau renaixentista ha estat parcialment recuperat, però encara queda molta feina per fer. La pujada a la torre del castell és el “clou” de la visita i si el dia és clar es pot veure fins i tot la torre mestra del llunyà castell de Verdú. No cal dir que la visita guiada és altament recomanable (Jordi Cunties) +INFO +FOTOS

Vallfogona de Riucorb
Brunyola  
Maig 2017: El castell de Vallfogona de Riucorb formava part de la cadena fortificada que protegia les terres de la frontera del comtat de Manresa dels atacs sarraïns. La primera notícia és del 1116 i el bastí Gombau d'Oluja com a residència pròpia. A aquest personatge, Vallfogona li ha dedicat monument i placa commemorativa en tant que fundador de la vila. Oluja, el 1191, el donà a l'orde del Temple i els cavallers-frares hi establiren una comanda, integrada dins de les vint-i-cinc que formaven part de la Corona d'Aragó i heretada posteriorment pels hospitalers, la qual esdevingué un important centre econòmic i de poder. En els seus millors temps hauria estat un grandiós casal aïllat, amb una gran torre angularemmurallat i resguardat per torres de defensa i un baluard amb rampa, coronats de merlets. Es conserven elements importants del castell templer, si bé la seva transformació en habitatges particulars ha desfigurat i emmascarat l'edifici medieval. Pel que fa a l'interior, no és visitable (Elena Fàbregas) +INFO +FOTOS

Ferran
Brunyola  
Maig 2017: La Torre de Ferran és la torre quadrada que queda de les restes d’un castell que hi havia a la Pobla de Ferran, un lloc molt proper al castell de Passanant i també al de La Sala de Comalats. La torre, que té una alçada de 10 metres, fou restaurada en la segona meitat del s.XX i en l’actualitat segueix en molt bon estat. És de titularitat i ús privat. La seva visita es completa i complementa visitant els altres dos castells esmentats (Antoni Grífol) +INFO +FOTOS

Passanant
Brunyola  
Maig 2017: Del castell de Passanant, segons les informacions que tenim documentades, sabem que a l’any de 1661 ja estava enderrocat. En els anys 90, el Servei d’Arqueologia de la Generalitat va recuperar les restes existents que es troben en el turonet més alt que hi ha en el poble. Recentment ha estat consolidat i restaurat, cosa que permet fer-se una idea del lloc escollit, l’espai on eren les construccions i les seves limitades dimensions. Sobretot, s’ha d’agraïr l’esforç fet per recuperar i dignificar unes restes que daten del s.XII i que en son l’origen i la historia del poble (Antoni Grífol) +INFO +FOTOS

Glorieta
Brunyola  
Maig 2017: Quan arribes a l'indret on hi ha el castell de Glorieta tens una agradable sorpresa en veure una magnífica torre prismàtica en un bon estat de conservació. Es tracta de la torre d'un castell documentat des del 1179 del qual no en queda la resta que ocuparia el que actualment és el barri que pren el nom de Glorieta, el qual forma part del municipi de Passanant i Belltall. Aquesta torre tenia tres pisos si bé en el transcurs dels segles n'ha perdut un, però l'alçada de 16 metres de l'edifici gairebé fa oblidar que la imatge inicial encara havia estat més destacable. Torre i entorn mereixen ser visitats. (Jordi Gironès) +INFO +FOTOS

La Sala de Comalats
Brunyola  
Maig 2017: L'alt domini de la Sala de Comalats el mantingué la corona fins al 1386 (en foren senyors els Cervera, els Guardiolada, els hospitalers, etc), quan el monestir de Santes Creus comprà al rei el mer i mixt imperi i el conservà fins a la desamortització. Malgrat tots els canvis històrics, el lloc ha conservat la seva estructura medieval de caire defensiu pràcticament intacte fins als nostres dies. Una vila closa amb un únic portal d'entrada, l'església envoltada per les cases i, al punt més alt, la fortificació de la qual avui en resta una torre imponent de planta quadrada de 17 m d'alçada, 6 m de costat, 1,6 m de gruix, 3 pisos amb volta de canó i nombroses espitlleres. La torre, datable al segle XII, presenta un bon estat de conservació, molt millor que les estances annexes, lamentablement quasi enrunades, procedents de l'ampliació bastida al segle XIV, on encara es poden veure dues magnífiques arcades ogivals (Elena Fàbregas) +INFO +FOTOS

Llorac
Brunyola  
Maig 2017: Costa de veure que aquest edifici gran i de poques obertures hagués estat un castell. De fet, era segurament una casa forta o sala, com moltes altres fortificacions menors d’aquests entorns. Modernament es va refer per a bastir-hi una pallissa i durant molts anys s’ha fet servir per a usos agrícoles. De la construcció original, datable als segles XII-XIII,  es conserva la façana nord i una part de les façanes est i oest. La façana davantera presenta una curiosa inflexió i l'angle sud-oest no és recte si no agut. Només el gruix dels murs -un metre- i l'aparell de carreus escairats i col·locats en filades, ens remeten al seu origen més reculat. En canvi, en la documentació històrica hi ha dades ben clares de qui el senyorejà: per exemple i a part del rei, les ordes militars del Temple i els Hospitalers, Gombau d'Oluja, els Alenyà i els Guimerà (Elena Fàbregas) +INFO +FOTOS

Tornar a inici pàgina